Autor Articles i estudis
16 Abril 2017 a 12:00

Neuromillora: un debat obert a la societat

Imatge Web UPF

Imatge Web UPF

L’existència de substàncies i dispositius que milloren capacitats cerebrals com la memòria, l’aprenentatge, la creativitat o la concentració és ja una realitat: es tracta de la “neuromillora”. Però el seu desenvolupament i ús plantegen molts interrogants: s’han de regular com a tecnologies mèdiques o com a dispositius per a ús recreatiu? Està justificada la seva aplicació com a tractament preventiu de l’envelliment cerebral? Es generaran desigualtats entre els ciutadans que els utilitzin i els que no?

Un equip d’investigadors liderat per Winnie Toonders, de la Universitat Radboud a Nimega (Països Baixos), considera fonamental que els investigadors i responsables de totes aquestes tecnologies coneguin l’opinió de la societat i els seus diferents grups (consumidors, pacients, educadors, etc.). I que aquest acostament o diàleg no es produeixi al final del procés, quan el producte està en el mercat, sinó al principi, quan la recerca està encara en la seva fase més inicial. En un article publicat a la revista Nanoethics, l’equip mostra els beneficis d’establir escenaris per al diàleg entre els investigadors i els diferents grups afectats o interessats en aquestes tecnologies.

En el marc del projecte europeu Neuromillora: Recerca i Innovació Responsables (NERRI), l’equip científic ha desenvolupat exercicis d’aprenentatge mutu, en què diferents públics (investigadors, usuaris potencials, estudiants, mitjans de comunicació, etc.) es reuneixen per exposar seus punts de vista, experiències i inquietuds pel que fa a l’aplicació de la neuromillora en la societat. Des del seu llançament l’any 2013 i amb l’objectiu d’iniciar un debat públic sobre la neuromillora, el projecte NERRI ha organitzat més de seixanta exercicis d’aprenentatge mutu en onze ciutats europees.

Per fomentar un diàleg profund, els exercicis d’aprenentatge mutu fan servir mètodes innovadors desenvolupats en ambients provocadors. Així, “a través de jocs, representacions, cafès científics i altres dinàmiques, els exercicis d’aprenentatge mutu es converteixen en la versió contemporània de les àgores socràtiques”, comenta Gema Revuelta, coautora de l’estudi i directora del Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). I afegeix, “en ells s’hi genera un escenari en el qual múltiples veus comparteixen diferents perspectives, i permeten una millor capacitat d’adaptació de les tecnologies emergents a les expectatives i valors de la societat.”

Si bé les tecnologies emergents afectaran la cultura social, aquestes tecnologies també es veuran afectades per la dinàmica social i cultural. Mitjançant la seva implicació, els ciutadans es converteixen en coautors i no només en l’objectiu dels canvis tecnològics, compartint així la responsabilitat del nostre futur entre totes les persones i institucions afectades pels avenços de la recerca i la innovació.

Article de referència: Hub Zwart, Jonna Brenninkmeijer, Peter Eduard, Lotte Krabbenborg, Sheena Laursen, Gema Revuelta, Winnie Toonders. Reflection as a Deliberative and Distributed Practice: Assessing Neuro-Enhancement Technologies via Mutual Learning Exercises (MLEs). Nanoethics, Marzo 2016. DOI 10.1007/s11569-017-0287-4

Switch to mobile version