Autor Articles i estudis
2 Febrer 2017 a 18:00

En la percepció de la brillantor, contrast i assimilació es produeixen ja a la retina

upf retina

La retina és la capa de teixit sensible a la llum que es troba a la part posterior del globus ocular. Les imatges que passen a través del cristal·lí de l’ull s’enfoquen a la retina, aquesta les converteix en senyals elèctrics i els envia pel nervi òptic al cervell. A la retina, els foto receptors interactuen uns amb els altres de manera competitiva: aquesta interacció rep el nom d’inhibició lateral de la retina i algunes il·lusions òptiques es deuen a aquesta naturalesa antagònica dels camps receptius.

En la percepció visual es denomina inducció al fenomen pel qual la brillantor (o color) aparent d’un objecte està influït per la resta d’objectes que l’envolten. D’aquesta manera, la inducció sobre un objecte pot ser de dos tipus: de contrast, si l’aparença de l’objecte s’allunya o es diferencia dels objectes que té al seu voltant, o d’assimilació, en cas contrari.

A la figura adjunta es mostra (a) un cas d’inducció per contrast:  els quadrats centrals tenen el mateix to de gris, físicament són iguals, però els percebem diferents causa del fenomen visual d’inducció, d’aquesta manera el quadrat envoltat de gris fosc es veu més clar, mentre que el quadrat envoltat de gris clar, es veu més fosc.

Per contra, (b) mostra un cas d’inducció per assimilació, on les barres grises són idèntiques en tota la imatge, però aquelles que estan sobre un fons fosc es veuen més fosques, i les que estan sobre un fons clar es veuen més clares.

Fins al moment, els estudis semblaven indicar que la inducció de contrast tenia lloc ja a les neurones de la retina però que la inducció d’assimilació requeria la participació de cèl·lules nervioses localitzades més lluny del que abasta la zona d’influència dels foto receptors situats a la retina, per la qual cosa s’assumia que la inducció per assimilació es donava en cervell, ja sigui en el tàlem o a l’escorça cerebral.

Les dades obtingudes en una investigació publicada a PLOS ONE contradiuen per primera vegada aquesta afirmació, segons mostra un treball dut a terme per Jihyun Yeonan-Kim i Marcelo Bertalmío, membres del Grup de Recerca en Processament per Realçament de la Imatge Cinematogràfica (IP4EC, Image Processing for Enhanced Cinematography), del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF.

Els autors han estudiat aquest fenomen a la llum de noves dades i demostren que quan s’introdueixen aquestes dades en dos models retinians diferents, en tots dos casos es poden predir els resultats d’assimilació obtinguts en experiments perceptuals, per la qual cosa conclouen que, a la retina existeixen mecanismes capaços de produir inducció d’ambdós tipus, de contrast i també d’assimilació.

Treball de referència:
Jihyun Yeonan-Kim, Marcelo Bertalmío (2016), “Retinal Lateral Inhibition Provides the Biological Basis of Long-Range Spatial Induction”, PLOS ONE, 28 de desembre. http://dx.doi.org/10.1371/journal.pone.0168963

Switch to mobile version