Autor Cultura
25 Desembre 2016 a 10:00

El dinar de Nadal

 La tradició escudella_i_carn_d-olla

Foto: Wikipedia Commons

Catalunya, la Nit de Nadal se sopa com cada dia, sense fer extres. És pels dinars de Nadal i Sant Esteve quan es fa festa grossa. El sopar dels dos dies gairebé no existeix, perquè els dinars respectius han estat molt abundososL’escudella nadalenca és especial perquè incorpora carn de quatre animals diferents (gallina, porc, vedella i xai) i uns galets més grossos del normal. I el Dinar de Nadal ha de començar invariablement amb la sopa de galets i la carn d’olla on no pot faltar la pilota.

L’escudella i carn d’olla és un invent recent de caire urbà, ja que antigament, en el món rural, la carn d’olla es menjava diàriament i no feia pas festa. Sigui com sigui, primer s’ha de servir l’escudella i després la carn d’olla. I quan ja ens hem escalfat, és l’hora del rostit nadalenc, de pollastre de pagès, gall d’indi o ànec farcit amb prunes i pinyons. Abans, es triava el gall que acabava sentenciat, com deia la cançó: “Matarem el gall”. I si no es tenia a mà una bona au al corral, també podia servir un conill. Això sí, sempre havia de ser un “rostit humit”, dels que es fan en cassola

I de postres, torrons. Encara dominen les tres especialitats clàssiques: els de Xixona, d’Alacant i de crema cremada. Però avui dia se’n poden comprar de tot els gustos: massapà, xocolata, praliné, coco, de festuc i un centenar més. I al costat dels torrons, les neules, regades amb l’imprescindible cava i vi bó

Però, el més important, potser,  i per fer festa, son els retrobaments familiars entaulats llargues hores mentrestant es consumeixen els aliments típics d’aquests àpats, es canten nadales i s’escolten els poemes que els més petits han aprés per l’ocasió

Switch to mobile version