Autor Economia
24 Novembre 2016 a 15:00

Anuari Econòmic Comarcal 2016

De BBVA i Catalunya Caixa referit a Catalunya

BBVA Anuari economic

Foto: Joan Murcia. Arxiu

L’Anuari Econòmic Comarcal 2016 de BBVA CX destaca que l’exercici del 2015 va contemplar una forta accentuació del creixement del PIB, des del 2,0% el 2014 al 3,4% del 2015. Aquesta notable acceleració reflecteix l’impuls de la demanda interna: la positiva dinàmica de la inversió en construcció i el consum públic es varen afegir a la inversió en béns d’equip i al consum privat.

Així, la inversió en construcció va presentar un augment mig destacable (3,1%), allunyat de la caiguda del 2014 (-3,2%). Del seu costat, el consum públic va creixér intensament (3,3%), i contrasta amb l’avenç nul del 2014. Pel que fa al consum privat, després de l’1,4% assolit el 2014, el 2015 va créixer un 3,6%. Finalment, la inversió en béns d’equipament i altres va presentar un augment prou notable (un 6,4% el 2015, una mica per sota el 7,2% del 2014). En l’àmbit de la demanda exterior internacional, les exportacions de béns i serveis avançaren amb un rellevant augment real del 4,8% (4,0% el 2014), mentre que les importacions cresqueren d’un 7,3% (7,5% el 2014).

En conjunt, mentre el 2014 la demanda interna s’havia incrementat d’un 1,7%, el seu creixement el 2015 es va més que doblar, fins arribar a un augment interanual real del 4,0%. En aquest context, el saldo exterior global ha passat de contribuir positivament al creixement (0,5 punts el 2014) a restar avenç a l’activitat agregada (-0,1 punts el 2015).

Dinàmica sectorial: notable avenç dels serveis (3,6%), al temps que la construcció s’afegia a la millora (3,4%) i la indústria accentuava la seva recuperació el 2015 (2,7%, front l’1,5% de 2014)

Sectorialment, els resultats agregats del VAB català reflecteixen la forta empenta dels serveis, una branca que aportava el 74,6% del VAB nominal generat al país el 2014 i que va créixer d’un 3,6% (2,5% el 2014). Aquest intens increment es va veure recolzat en la millora de l’activitat a la construcció (3,4%), amb el primer exercici amb creixement des de l’inici de la recessió, i també per la millora de la indústria (2,7%), mentre que el primari es contreia (-1,2%).

La forta expansió dels serveis reflecteix l’increment de la demanda interna (privada i pública) i dels serveis turístics i no turístics en l’àmbit internacional. Així, els serveis privats augmentaren d’un 4,1%, mentre que els públics ho feien de manera més continguda (1,7%). Entre les principals branques d’activitat privada, destaquen els increments de l’hostaleria (8,2%), els serveis d’informació i comunicacions (6,7%), les activitats professionals i administratives (5,6%), els transports (5,4%) i el comerç (4,9%). Amb avenços menors aquest 2015, cal citar les activitats artístiques i recreatives (3,5%) i, ja força per sota, el gruix de les activitats del sector públic: administració pública (2,1%), educació (1,6%) i sanitat i serveis socials (1,5%).

Pel que fa al VAB de la construcció, que havia caigut d’un -2,50% el 2014, el 2015 va presentar el primer avenç des de l’inici de la crisi (3,4%). Aquesta millora expressa la de les principals branques del sector: l’afiliació a la seguretat social va augmentar d’un intens 8,1% a la promoció immobiliària i edificació, d’un 5,9% a la d’instal·lacions i acabat d’edificis i d’un 11,4% a la de demolició i preparació de terrenys (11,4%) mentre que es contreia a l’obra civil (-1,8%). D’aquesta dinàmica cal destacar la millora del sector residencial: el 2015 es varen iniciar 6,2 milers d’habitatges, un elevat augment respecte els 3,8 mil del 2014, però molt lluny encara de la mitjana de l’expansió 2000-07 (90,8 milers).

Del seu costat, la millora del consum i la inversió interna i la continuïtat de les exportacions, es va reflectir en el creixement del VAB industrial que, el 2015, va augmentar d’un notable 2,7% (1,5% el 2014). Aquest avenç reflecteix millores més intenses a les produccions d’energia, extractives, aigua i gas (3,8%) i més contingudes a les activitats manufactureres (2,5%). En aquest àmbit, destaquen els forts avenços al cautxú i matèries plàstiques (8,5%), mobles, reparació i instal·lació de maquinària i equip (6,8%), altres productes minerals no metàl·lics (5,1%), metal·lúrgia i fabricació de productes metàl·lics, excepte maquinària (4,2%), indústries químiques i refinació petroli (3,6%) i productes informàtics, electrònics i elèctrics (2,6%).

En darrer lloc, el primari va presentar caigudes el 2015 (-1,20%), després d’haver augmentat d’un 5,9% el 2014. Aquesta davallada reflecteix la contracció del -5,0% del VAB agrícola (44,9% del VAB primari), mentre que el ramader (51,1% del VAB primari el 2014) avançava d’un 2,6%. Finalment, la pesca també davallava (-9,2%), al igual que el VAB forestal (-1,0%).

Dinàmica per eixos territorials 2015: les Terres de l’Ebre (4,9%), les Comarques Centrals (4,3%) i les de l’eix de Girona (3,8%) lideren el creixement del VAB.

Des d’un punt de vista més desagregat, el mapa de creixements del VAB el 2015 destaca com eix més dinàmic el de les Terres de l’Ebre, amb un avenç del seu VAB d’un notable 4,9%, seguit per les Comarques Centrals (4,3%), l’Eix Gironí (3,8%), l’Eix Metropolità de Barcelona (3,3%) i el Camp de Tarragona (3,3%). En canvi, es destaca una taca de menor augment a Ponent i al nord del país, amb les Comarques de Muntanya (2,6%) i el Pla de Lleida (2,3%) com aquelles que menys varen créixer.

L’intens increment de l’activitat a les Terres de l’Ebre reflecteix els bons resultats de la indústria (55,9% del VAB) que va augmentar a un molt notable ritme del 5,5%, empentada pels bons resultats energètics (6,0%), un sector que aporta més del 75% del VAB industrial d’aquestes comarques; a la indústria s’hi va sumar el terciari (34,5% del VAB), que també va augmentar amb intensitat (5,2%). Del seu costat, el primari (4,8% del VAB) va caure (-1,2%) i la construcció (pes del 4,7% del VAB d’aquestes comarques el 2014), creixia d’un 1,2%.

El creixement el 2015 de les Comarques Centrals (augment del VAB del 4,3%) expressa els resultats assolits pels serveis (56,7% del VAB de l’eix), que varen augmentar d’un 4,9%, i també per la indústria (amb un elevat pes del 34,5% VAB total), que també va créixer fortament (d’un 3,6%); del seu costat, la construcció (6,5% del VAB d’aquestes comarques el 2014) va augmentar de 3,2%, mentre que, finalment, el primari també creixia (1,7%), tot i que repercutia poc en els resultats agregats pel seu baix pes (2,3% del total).

El VAB de les comarques de l’eix de Girona el 2015 va avançar d’un 3,8%, uns molt bons registres que reflecteixen la positiva dinàmica terciària (71,0% del VAB de la demarcació el 2014), que augmentà d’un 4,2%, i també de la indústria (20,4% del VAB total el 2014 i avenç del 3,0%) i la construcció (7,0% del VAB i increment del 2,4%), mentre que el primari (1,6% del VAB) es va estabilitzar (avenç del 0,1%).

L’Eix Metropolità de Barcelona va presentar el 2015 un augment del VAB del 3,3%, un valor que, atès el seu pes en el VAB agregat de Catalunya (un 71,3% del VAB agregat el 2014) se situa molt proper al 3,4% català. Els resultats de les comarques metropolitanes expressen els assolits pels serveis que, amb un 79,7% del VAB de la demarcació el 2014, varen augmentar a un notable 3,5%, mentre que la indústria (un 16,1% del VAB total) creixia d’un 2,3%. Del seu costat, la construcció (amb un pes de només el 4,0% del VAB el 2014) va augmentar d’un 3,9%; finalment, el primari amb una aportació residual al VAB conjunt (només del 0,1% el 2014) retrocedia d’un -2,0%.

Al Camp de Tarragona, el VAB va augmentar d’un 3,3% el 2015, situant-se en cinquè lloc entre els eixos catalans. Els resultats del 2015 expressen, fonamentalment, l’expansió del terciari que, amb un 63,7% del VAB de l’eix, va augmentar a una taxa del 4,09%, mentre que la indústria (29,7% del VAB total) creixia d’un 1,9%; del seu costat, la construcció (5,5% del VAB el 2014) va augmentar d’un 2,7% i el primari va caure d’un -1,5%.

Les Comarques de Muntanya van presentar el 2015 un augment del VAB del 2,6%, inferior al 3,4% català, situant-se només per davant del Pla de Lleida (2,3%). Aquests resultats menys positius expressen, en especial, els reduïts registres industrials (29,0% del total), empentats per la lleugera davallada de les produccions energètiques, així la indústria mostrà un 0,4%, un valor allunyat del català (2,7%). Addicionalment, ni la construcció (9,9% del VAB el 2014), amb un increment del 0,2%, ni el primari (pes del 3,2% i avenç del -0,6%) varen ajudar a l’augment de l’activitat. En canvi, aquestes dinàmiques foren contrarestades pel fort increment dels serveis (57,9% del VAB el 2014), que varen créixer d’un 4,3%.

En darrer lloc, el VAB del Pla de Lleida va créixer d’un moderat 2,3% el 2015, que reflecteix la dinàmica terciària (63,7% del VAB), el VAB de la qual va augmentar només d’un 2,6%, tot i que també hi han contribuït el menor avenç de la construcció (3,2%) i la davallada de la important branca del primari (10,0% del VAB), que va caure d’un -2,3%. Aquesta dinàmica només va ser parcialment compensada pel més intens avenç industrial (19,7% del VAB total), amb un increment del 3,2%.

Dinàmica per comarques 2015: àmplia dispersió de resultats, des del -0,1% de l’Alta Ribagorça al 6,0% de l’Osona

La dinàmica sectorial s’ha traduït en comportaments molt distints a les diferents comarques, amb diferències notables entre aquella amb menor creixement (l’Alta Ribagorça, amb una lleu caiguda del -0,1%) i la de major avenç (l’Osona, amb un augment del 6,0%). Cal destacar com, el 2015, només l’Alta Ribagorça va presentar contracció del VAB comarcal, a diferència del 2014, quan el nombre de comarques amb davallades del seu VAb fou molt superior.

En l’àmbit del sector que domina el perfil cíclic de l’activitat, el terciari, les 42 comarques del país es mouen entre dos extrems força allunyats: el màxim de la Val d’Aran (7,3%) i el mínim de l’Alta Ribagorça (0,3%). Del seu costat, i reflectint la importància de l’energia, l’amplitud de registres a la indústria abraça des del màxim del 6,1% de la Ribera d’Ebre al mínim del -0,7% del Pallars Sobirà. En el cas de la construcció, la distància també va ser important, entre el molt elevat augment del Berguedà (9,2%) i la davallada del Pallars Sobirà (un -3,3%). Finalment, en el primari les diferències també foren notables, entre la caiguda del Garraf (-13,4%) i el creixement del Barcelonès (10,1%).

Les 20 comarques que van presentar un augment del VAB superior a la mitjana catalana (3,4%) dibuixaven un mapa que s’estenia pel sud del país, abraçant la Ribera d’Ebre (5,8%), la Terra l’Alta (3,9%), el Montsià (3,8%) i el Baix Ebre (4,3%), enllaçant amb comarques del Camp de Tarragona, com el Tarragonès (4,1%) i el Baix Penedès (3,5%), del Pla de Lleida com el Pla d’Urgell (3,4%), continuant per l’àrea metropolitana de Barcelona, amb l’Anoia (3,6%), el Baix Llobregat (4,8%), el Vallès Occidental (4,4%), el Vallès Oriental (4,6%) i el Maresme (3,6%), seguit per la Selva (3,7%) i el Gironès (4,3%), s’estenia per les comarques centrals de l’Osona (6,0%), el Moianès (4,82%) i el Berguedà (3,75%) i, amb la Garrotxa (4,9%), enllaçava amb la Cerdanya (4,0%) i, finalment, la Val d’Aran (4,8%).

Un segon grup de 21 comarques, amb creixements del VAB positius però inferiors a la mitjana, defineixen una llesca de país que, de sud a nord i d’est a oest, s’estén abraçant l’Alt Empordà (3,2%), el Baix Empordà (3,3%) i el Pla de l’Estany (2,6%) a Girona; en els àmbits de la muntanya emergeix el Ripollès (2,3%), el Bages (3,2%), el Solsonès (2,3%) i l’Alt Urgell (2,3%), des d’on s’estén cap a la Noguera (1,6%), la Segarra (2,2%), les Garrigues (2,0%), el Segrià (2,3%) i d’Urgell (1,8%) i continua estenent-se vers el sud, a l’Alt Penedès (1,8%), la Conca de Barberà (2,2%), l’Alt Camp (3,3%), el Baix Camp (2,1%) i el Priorat (2,0%). D’aquest conjunt queden aïllades les comarques del Barcelonès (2,6%) i el Garraf (2,5%), el Pallars Sobirà (1,7%) i el Pallars Jussà (0,4%). Finalment, l’Alta Ribagorça mostra una lleugera davallada (-0,1%).

 

Switch to mobile version