Autor Articles i estudis
23 Juny 2016 a 18:00

La meravella entre vinyes del Santuari de Montserrat de Montferri

Ireneu Montserrat Monferri

Quan a mitjans dels 90 vaig entrar en contacte amb la comarca de l’Alt Camp tarragoní, vaig descobrir un paisatge agrícola i natural atraient i ple de coses que conèixer. Poblacions com Valls, amb els seus calçots o els castellers, els seus pobles les arrels dels quals es remunten fins als romans o la monumentalitat del monestir medieval de Santes Creus són, per si sols, un autèntic pou sense fons d’històries interessants per a algú com jo, que és capaç de gaudir de les meravelles que hi ha darrere de les petites coses que allí es troben. I una d’aquestes petites meravelles -o no tan petites- que mereixen la pena de ser conegudes de tot el món la vaig trobar enmig de les vinyes d’un dels poblets més curiosos de la comarca. Es tracta del Santuari de Montserrat de Montferri.

La Sagrada Família de Barcelona ha estat, des que es va començar a construir a finals del s.XIX, a causa del costós de l’avanç de la seva obra, el paradigma d’allò inacabat i d’allò que, per estar acabat, trigarà generacions. No obstant això, aquesta meravella no era l’única obra modernista que estava inacabada en terres catalanes, ja que aquella ermita dedicada a l’advocació de Santa Maria de Montserrat que es trobava als afores de Montferri, es trobava en les mateixes condicions. I això va ser el que ens van explicar el dia en què, per casualitat, vaig topar-me amb aquell edifici singular que destil·lava una personalitat que difícilment podien amagar les nombroses bastides que ho recobrien.

En aquell moment estaven recollint la voluntat entre els pocs visitants que ens acostàvem a aquells paratges per poder comprar sacs de ciment pòrtland amb els quals fer les peces que, amb motlles especials, es construïen amb aquest material. La feina semblava titànica, tenint en compte que hi havia un gran treball de voluntariat darrere aquell edifici, però tot arriba i uns pocs anys després es va inaugurar aquella ermita. Una ermita espectacular i d’una història tan atzarosa com peculiar era l’edificació.

L’Ermita de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri, situada en un petit promontori rocós que s’aixeca a uns 300 metres del nucli urbà del poble, va ser dissenyada per l’arquitecte català Josep Mª Jujol, un alumne avantatjat d’Antoni Gaudí, el qual va acceptar el repte de fer un santuari que, dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, mostrés la devoció a la Moreneta que hi havia per aquelles terres. Així les coses, el 1925 i amb l’entusiasme dels pagesos de la zona, es van començar les obres de la seva construcció.

L’ermita, construïda en un turó que s’aixeca uns 50 metres del relleu circumdant, té la particularitat que, en estar dedicada a la Mare de Déu de Montserrat, intenta evocar la peculiar fesomia de la muntanya de Montserrat, amb una gran profusió de línies arrodonides i amb un seguit de cúpules que recorden els monòlits rocosos que la caracteritzen. De fet, la construcció, la qual aprofita les línies de pendent del turó amb arcs de disseny parabòlic, té la forma d’un vaixell amb la proa  orientada cap al massís de Montserrat, del qual dista uns 50 km en linea recta.

L’obra, en la qual participaven els agricultors de Montferri amb el seu esforç personal, estava finançada per subscripció popular, de tal manera que els fons per avançar, en cada moment eren limitats. Tanmateix, la convulsa vida política espanyola de 1931 va fer que les obres es paralitzessin i que, amb la Guerra Civil, ja no es tornessin a reprendre, quedant en estat d’abandonament durant dècades. Una visita del mateix Jujol durant la postguerra només va servir perquè el pobre home agafés una depressió al veure l’estat de deixadesa d’aquell projecte. Estat lamentable al qual se li va haver d’afegir temps després el dany produït per una ventada, la qual va tirar a terra part del que s’havia aixecat amb tant d’esforç i afecte.

No va ser fins als anys 80 en què la gent de Montferri, recollint tota la documentació i els plànols deixats per Jujol, van decidir posar una altra vegada en marxa la construcció d’aquell santuari modernista inacabat que havia quedat oblidat per més de 50 anys en aquell turó perdut proper al poble. D’aquesta manera, el 1987, de la mà de l’arquitecte Joan Bassegoda i Nonell i del constructor Josep Cendrós, es va donar impuls novament a la seva construcció. Un impuls que acabaria sent el definitiu.

Així les coses, el 1999, amb la ubicació de la creu-penell de gairebé 500 kg a la part alta del pinacle major de l’ermita, donant una alçada final de 33 metres -tants com els anys de Crist- es donaven per finalitzades les obres. L’arribada el dia 29 de maig d’una rèplica de la Moreneta portada expressament des del monestir de Montserrat, van permetre que el santuari de Montserrat a Montferri fos finalment inaugurat amb una solemne missa l’endemà, el 30 de maig del 1999.

L’ermita, construïda en la seva totalitat amb peces de ciment de múltiples formes i dissenys (es pot distingir la construcció antiga de la nova pel color terrós de les peces), destaca pel seu ampli interior ple d’arcs parabòlics naturalistes, el que li permet una gran lleugeresa visual al visitant. A aquests arcs de factura gaudiniana, se’ls ha de sumar la gran quantitat de finestres i obertures que, cobertes amb vidrieres de colors fan que la lluminositat i el colorit del conjunt sigui certament cridaner. Lluminositat que realça la presència de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, la qual presideix incòlume el singular santuari.

En definitiva, una petita meravella que, amagada entre pins i vinyes i, sobretot rere de l’absorbent majestuositat del proper monestir de Santes Creus, el bon viatger no pot deixar de visitar.

-Ireneu Castillo-

@ireneuc

Switch to mobile version