Autor Cinema, teatre i televisió
7 Juny 2016 a 18:00

Crítica cinematogràfica: Warcraft: el origen

Ogres contra humans per una llar on habitar

 Warcraft el origen

FANTÀSTIC. EE.UU. Estrenada: 2016. Dirigida per: Duncan Jones. Repartiment: Travis Fimmel, Robert Kazinsky, Ben Foster, Toby Kebbell. Duració: 123 min

Lara Croft: Tomb Rider, Prince of Persia, Resident Evil,… Històries que, abans de fer el salt a la gran pantalla estaven a les petites pantalles dels amants dels videojocs. De la mà de Duncan Jones (Moon) ha arribat la nova adaptació cinematogràfica basada en un videojoc: Warcraft: el origen.

En un altre planeta viuen els ogres però després de l’arribada del nou governant la seva llar queda destrossada i es veuen obligats a envair un altre planeta (el dels humans) per tal de fer que la seva espècie sobrevisqui. Amb una premissa similar a Avatar, Duncan Jones travessa les barreres del videojocs per portar la història a la gran pantalla intentant no defraudar als fans. El videojoc té molts adeptes arreu del món el que assegurava una gran afluència a les sales de cinema quan aquesta s’estrenés. Aquí recau un dels inconvenients del film, es nota massa enfocat als seguidors el que ha provoca que els espectadors que han desitjat passar una estona mirant el film s’hagin vist descol·locats i sense entendre moltes de les coses. Davant la complexitat de complaure a tots Duncan Jones va optar per un costat, possiblement el millor, el que assegurarà una continuïtat a la saga.

Al film, ogres i humans lluiten per quedar-se amb les terres i entre mig de tanta batalla sorgeixen amors interracials. Una trama poc original si no fos per les innovacions tecnològiques que converteixen tots els personatges del videojoc en éssers en 3D capaços de sentir i fer sentir.

Tot i que el film, ja es vegi amb una saga al darrera, el millor serà esperar jugant des de l’ordinador i amb gent d’arreu del món.

Cristina Nocete

@crisnocete

Switch to mobile version