Autor Cinema, teatre i televisió
19 Abril 2016 a 18:00

Crítica cinematogràfica: Horns

Sàtira social o metàfores?

 Horns

FANTÀSTIC. EE.UU. Estrenada: 2013. Dirigida per: Alexandre Aja. Repartiment: Daniel Radcliffe, Juno Temple, Max Minghella, Kelli Garner. Duració: 120 min.

Per alguns sàtira social, per altres una mala pel·lícula plena de metàfores relacionades amb la Bíblia, alguns opinen, simplement, que és una adaptació mal feta,… Horns a part de generar diverses opinions a favor i en contra, també ha creat varies interpretacions sobre el significat del film. Però d’això només en pot parlar el propi director Alexander Aja (Las colines tienen ojos).

Horns – traducció de “banyes” – tracta sobre un noi que és acusat de matar i violar a la seva novia, però quan  misteriosament li apareixen banyes amb poders paranormals decideix prendre’s la justícia per la seva mà i buscar al culpable.

Daniel Radcliffe, més conegut per Harry Potter, intenta sortir-se’n del paper que el va portar a la fama per tal de donar vida a un noi, que també, té poders “màgics”. Desgraciadament, el seu personatge no és creïble, ja sigui per què tenim la seva actuació de petit o per què de per si el protagonista no és un personatge versemblant. Un noi, bojament enamorat de la seva novia, es desperta després d’una gran borratxera, amb banyes al cap les quals el permeten veure i escoltar els pitjors pecats de les persones que té al costat. Una representació moderna del clàssic dimoni deixeble del propi Satanàs, una bèstia plena de fura i rancor que només troba el plaer en els pecats dels altres. Una criatura mig mitològica mig bíblica que, a vegades, rossa la hipocresia i l’humor. Per acabar de rematar-ho, l’únic que es pot salvar de les “banyes” i el seu poder, és una creu que pertanyia a la seva difunta novia, una metàfora bíblica i, a la vegada, romàntica.

Horns es pot definir com un film que navega entre dues aigües: el terror i l’humor, una combinació que, per costum, acabar convertint els films en un visionat perfecte per una tarda de diumenge. És a dir, amb un film de poca qualitat que et fa gaudir d’una estona entretinguda sense la necessitat de pensar en que  l’endemà tornem  a la rutina.

Cristina Nocete

@crisnocete

Switch to mobile version