Autor Cinema, teatre i televisió
27 Octubre 2015 a 18:00

Crítica cinematogràfica: El rostro de un ángel

Un guió em demana fer Winterbottom

El rostro de un ángel

El rostro de un ángel

INTRIGA. Regne Unit. Estrenada: 2014. Dirigida per: Michael Winterbottom. Repartiment: Daniel Brühl, Kate Beckinsale, Valerio Mastandrea, Cara Delevingne. Duració: 108 min.

Quin és el procés que un guionista ha de seguir per tal de realitzar un guió basat en fets reals? El principal és conèixer el cas a la perfecció el que implica endinsar-se en el món on van transcorre els fets. El rostro de un ángel explica aquest procés de la mà de Michael Winterbottom (interpretat per Daniel Brühl) un cineasta que viatja fins a Itàlia per tal de conèixer el cas de l’assassinat d’una jove per poder realitzar un guió cinematogràfic. El film, segons va explicar el director Winterbottom, pretén explicar la importància que tenen els mitjans de comunicació en aquests tipus de casos.

Que protagonista i director comparteixin el mateix nom no és casualitat sinó la clau per entendre el film. El que es pretén és fer el mateix que Lope de Vega va fer amb Un soneto me manda Violante fer ús del llargmetratge per explicar la creació d’aquest. D’això en diem metafilm (quan el film explica el propi film).  En un principi aquesta concepte pot confondre però l’habilitat en que Winterbottom dirigeix el film deixa clar el que vol mostrar: la morbositat amb la que treballen els mitjans de comunicació en un cas com el representat.

El film, a més, presenta a una periodista escriptora d’un llibre Angel face justament el llibre en que està basat el guió. La periodista, interpretada per Kate Beckinsale, és el punt d’unió entre el cineasta, l’assassinat i els mitjans de comunicació. Quan Winterbottom (Brühl) i Simone Ford (Beckinsale) estan en una sala rodejats de periodistes és el moment clau que desvetlla l’objectiu del film. Un periodista li dóna a Winterbottom el diari que la presumpta assassina ha escrit durant els dies que ha passat empresonada. El periodista fa referència a l’assassina com a una nimfòmana. Aquí s’observa com els mitjans de comunicació treuen importància a l’assumpte donant-li una visió diferent i morbosa.

El rostro de un ángel deixa de costat el cas d’Amanda Knox per tal de realitzar una crítica al món de l’audiovisual.

Cristina Nocete

@crisnocete

Switch to mobile version