Autor Articles i estudis
23 Febrer 2015 a 18:00

Empreses a les fosques

Antoni Viladomat Vers. Professor col•laborador dels estudis d’Empresa

Antoni Viladomat Vers. Professor col•laborador dels estudis d’Empresa

Darrerament es parla molt del “big data”, gestionar gran quantitat de dades per tal de transformar-les en informació que permeti millorar la gestió de les empreses. Mirar de donar valor i sentit a aquesta immensitat de dades que deixem per aquí i per allà (xarxes socials, geolocalitazió del mòbil, visites pàgines web, pagaments amb targeta, etc.).

Resulta anecdòtic que mentre la major part de les grans empreses gestionen i utilitzen a favor seu aquest mar de dades, una gran majoria de les petites i mitjanes empreses encara es trobin en la “prehistòria”, fent servir per la seva gestió dades i indicadors econòmic-financers, en molts casos únicament per saber si han tingut o no beneficis i per donar respostes a les seves obligacions fiscals. Si per un moment, baixem un esglaó més i pensem en molts autònoms (un tipus d’empresari individual) que no té l’obligació de portar una comptabilitat formal, ni trobem aquests indicadors econòmic-financers.

A l’hora de gestionar, el primer que cal tenir molt clar és saber cap a on es va, el que en l’entorn de estratègia empresarial s’anomena la visió de la empresa, sense aquesta premissa  no es podrà avaluar si les decisions es prenen correctament ni si s’estan assolint o no els objectius. Com deia Sèneca “Cap vent és bo si no saps a qui port et dirigeixes”.

Per un moment, pensem que portar una empresa és similar a portar un cotxe. Un cop ens trobéssim al volant, podríem fer la següent pregunta, és possible conduir un cotxe amb el quadre de comandament a les fosques?, és a dir sense cap tipus de dada que ens indiqui l’evolució de la nostra conducció i l’estat del vehicle; és a dir, si no tinguéssim indicadors com velocitat a la que anem, revolucions del motor, temperatura de l’oli del motor, nivell de combustible que ens queda, etc. La resposta a la pregunta podria ser sí, però evidentment amb un nivell de risc molt elevat, ens podríem quedar en qualsevol moment sense combustible, podríem anar a una velocitat superior a la permesa sense adonar-nos-en,  podríem tenir una avaria per un sobreescalfament del motor, etc.

Una situació similar es dóna en moltes empreses, és a dir, moltes empreses s’estan conduint a les fosques o amb molt poca llum i això té conseqüències com no poder fer front als pagaments, no conèixer el grau d’acceptació dels productes oferts, ni el perquè trien els nostres i no els de la competència, no conèixer perquè les vendes cauen i conseqüentment no poder reaccionar adequadament, no saber si el personal està orgullós i content de treballar en el nostre projecte o si per altra banda està tan cremat que no té l’actitud que seria desitjable.

A mitjans dels any 90 els professors Kaplan i Norton ja van exposar, en la revista de negocis que edita la Universitat de Harvard, que no n’hi havia prou amb mirar només indicadors (KPI Key Performance Indicators) sobre aspectes econòmics i financers, que calia ampliar el ventall d’indicadors, com a mínim als processos interns de les empreses, al grau de satisfacció dels clients i a la sensibilització i motivació de la plantilla. Aquests professors van fer el següent raonament, perquè una empresa sobrevisqui en el temps ha de tenir uns resultats econòmics positius (beneficis), si únicament ens mirem aquesta dada al finalitzar l’exercici comptable, hem fet tard perquè si no ha estat bona ja no podem reaccionar. El que passa és que aquests resultats són conseqüència directa de si els clients se senten satisfets amb els nostres productes  i de tenir clar perquè trien els nostres quan tenen altres opcions. Per tant, ja veiem que hauríem de mesurar d’alguna manera aquests fets. De la mateixa manera que existeix una relació entre beneficis i grau de satisfacció dels clients, ens trobem que hi ha un altra lligam entre grau de satisfacció i producte fiable i a un preu just, és a dir ben produït com a resultat d’uns bons processos interns de l’empresa. Tornem a veure que hauríem de mesurar d’una manera fiable, basat en dades contrastables i no en percepcions la situació que es dóna en els diferents processos interns de l’empresa, nivell d’incidències, aturades, avaries, etc. Encara tenim un darrer element del que hauríem de tenir indicadors i mesurar-ne la seva situació i evolució. Està correlacionat amb els resultats que donaran els indicadors dels processos interns. Es tracta de la percepció, implicació i sensibilització del personal a tots els nivells. Si les persones no estan motivades no podem pas pensar que la conseqüència serà uns bons resultats en els processos interns.

Podem resumir que hi ha quatre elements o àrees de gestió per les que hem de definir grups d’indicadors triant aquells que millor ens mostrin la situació. La gràcia és que els indicadors d’aquestes àrees es poden ordenar, de tal manera que el resultats d’una àrea poden predir en part, quins seran els resultats d’una altra. Aquests grups d’indicadors ordenats corresponents a les diferents àrees serien: “Resultats sobre la implicació del personal -> Resultats sobre els processos interns -> Resultats sobre la percepció del client -> Resultats econòmic-financers”.

De la mateixa manera que a l’hora de conduir un cotxe, si tenim algun tipus d’indicador sobre el nivell de combustible restant, podem fer la nostra estimació sobre els quilometres que encara podem fer sense quedar-nos parats a la carretera. A l’hora de gestionar una empresa hem de tenir diferents indicadors, rellotges, termòmetres, com se li vulgui dir, però que ens mesurin com a mínim dades rellevants de les quatre àrees esmentades per tal de poder predir amb temps suficient per on aniran els resultats econòmics de l’empresa i no rebre la dada com una sorpresa que ens comunica el gestor un cop l’any.

Cal veure la manera com el mar de dades en el que ens movem pot ser aprofitat també per les petites i mitjanes empreses per transformar-les en informació que permeti prendre decisions, no només per intuïció, sinó amb una base científica més sòlida.

Tota decisió comporta un risc. Es tracta de reduir-lo a un nivell assumible.

Antoni Viladomat Vers  

Professor col·laborador dels estudis d’Empresa 

Fundació Universitària del Bages – UManress i de l’EPSEM

Director de Viges Consulting, SL

Switch to mobile version