Autor Cinema, teatre i televisió
10 Febrer 2015 a 18:00

Crítica cinematogràfica: Love actually

L’amor està a tot arreu (Love is all around)

Love Actually

Love Actually

ROMÀNTICA. R.U. Estrena: 2003. Dirigida i escrita per: Richard Curtis. Repartiment: Hugh Grant, Liam Neeson, Colin Firth, Laura Linney, Emma Thompson, Alan Rickman. Duració: 128 min

Love actually engloba una sèrie d’històries romàntiques que es desenvolupen abans de nadal a Londres. Cadascú dels personatges estan relacionats entre si: el primer ministre, una antiga estrella del rock, una assistenta portuguesa que només sap parlar portuguès,…

Richard Curtis, director i guionista del film, és conegut per realitzar els guions de comèdies romàntiques britàniques com són El diario de Bridget Jones, Cuatro bodas y un funeral o Notting Hill. Però aquesta vegada s’estrena a la gran pantalla com a director d’un film que segueix la mateixa línia que els seus anteriors escrits. És per aquesta raó que la premissa que proposa Curtis amb Love actually endolceix el visionat amb diverses històries d’amor des de punts de vista molt diferents. Però, tot i no ser un guió amb grans girs argumentals i ser bastant previsible sap enllaçar cada una de les històries de forma fluida i no forçada, a excepció de les dues històries secundàries, la de la parella que es coneix rodant un film eròtic i el del noi que decideix marxar als Estats Units en busca de noies.

El film proposa una històries senzilla amb un conjunt d’actors reconeguts com és el cas de Hugh Grant, Emma Thompson o Liam Neeson, per desgràcia Curtis no en sap treure’ls-hi el màxim de profit possible, les intervencions que realitzen són escasses i planes, a part que es veuen eclipsats, en molts moments, per les males interpretacions d’alguns dels actors més joves com és el cas de Kris Marshall qui interpreta a Colin, un jove cambrer que decideix abandonar-ho tot per anar a Amèrica a buscar noies. Però per contra l’actuació de Thomas Brodie-Sangster, qui realitza el paper de Sam, un nen que s’enamora de la noia més popular de l’escola, és possiblement la més significativa del film.

La trama transcorre en època de Nadal i s’usa de la nit de Nadal per representar el clímax de totes les històries d’amor explicades. Tots els finals són feliços, dignes d’una comèdia romàntica però intentant sent el màxim de fidels a la realitat, encara i així, arriben a fer-se embafadors. El que realment aporta caràcter al film és la banda sonora de Craig Armstrong, qui fa ús de cançons de diversos artistes que de per si evoquen emocions molt diverses i ajuden al film a plasmar els sentiments i les emocions que els personatges estan sentint, l’únic mèrit que no se li pot atorgar és el fet que quasi el 80% de la música no sigui d’elaboració pròpia.

Guanyadora del BAFTA a millor actor secundari per Bill Nighy, qui interpreta a una antiga estrella del rock, el film va estar nominat a diversos certàmens però només va aconseguir guardons per la magnífica interpretació d’aquest actor.

Love actually possiblement per formar part del gènere al qual se l’engloba crida l’atenció, principalment, del públic femení però no per això passa desapercebuda pel públic en general i més per aquell que desitgi passar una nit de parella tranquil·la i romàntica.

Cristina Nocete

@crisnocete

Switch to mobile version