Autor Cinema, teatre i televisió
24 Febrer 2015 a 18:00

Crítica cinematogràfica: Birdman

Interrelació realitat-ficció

Birdman

Birdman

COMEDIA. EE.UU. Dirigida per: Alejandro González Iñárritu. Repartiment: Michael Keaton, Emma Stone, Edward Norton, Zach Galifianakis. Duració: 118 min

Film guardonat amb l’Oscar a Millor Pel·lícula, Millor Director, Millor Guió Original i Millor Direcció de Fotografia.

Amb Birdman, Alejando García Iñárritu ens proposa un film ple de dobles sentits. Amb constants plans seqüència units de tal manera que intenten, sense gaire èxit, formar un únic pla, ens presenta la història de Riggan Thomson, un actor (Michael Keaton) que, encasellat en el paper de superheroi que el va fer famós (Birdman), intenta desprendre’s d’ell dirigint i protagonitzant una obra teatral a Broadway. Tenint com a base aquest argument, no és casualitat que Iñárritu col·loqui a Michael Keaton qui, a l’igual que el seu personatge, se’l reconeix, entre altres papers, pel rol d’un superheroi: Batman (de Tim Burton).

El director de grans films com Babel o 21 gramos plasma, amb un tema pla i sense grans complicacions, un seguit de contrasts. L’ús del pla seqüència serveix per reproduir la realitat sense trucs però juga amb la dissemblança de la trama creant així una relació realitat-ficció. La utilització del pla seqüència crea la sensació de realitat que busca Iñárritu degut a que no hi ha cap manipulació posterior al rodatge, és a dir, omissió, quasi total, de muntatge. Els personatges de Michael Keaton (Riggan Thomson) i Edward Norton (Mike Shiner, un actor que només amb la seva presència ja genera venda d’entrades i a qui la crítica sempre elogia) viuen la realitat en base a la ficció; Thomson té dins el seu cap la veu de Birdman, un personatge de ficció i Shiner s’endinsa tant en els seus papers que arriba a viure la realitat en relació a la ficció. La realització del film en plans seqüència ve degut a la intenció de Iñárritu de canviar i interrelacionar ficció i realitat però, agafant com element central, el món del teatre: escenari i bambolines. Iñárritu mostra, en un mateix pla, el que succeeix sobre l’escenari i, seguidament, el que passa darrera. D’aquesta manera mostra dos mons d’una tirada.

Cristina Nocete

@crisnocete

Switch to mobile version