Autor El poema
25 Desembre 2014 a 15:00

El Poema de Nadal [Fragment]

Nadal

Nadal // Imatge extreta del web Canonistas.com

Ai, aire d’aquesta nit! 
Quina sentida de rosa
 
hi ha en l’aire gelat que es posa
 
sobre el pols esfereït?
 
Ai, aire d’aquesta nit!
 
Dins la teva covardia
 
i en la gira del teu llit,
 
home nafrat de cada dia,
 
tremola el mot que el llavi no diria;
 
hi ha una estrella que anuncia
 
dins l’aire d’aquesta nit!
 
Una estrella!…
 
Perquè l’escletxa que el cor veu,
 
i l’absoluta meravella
 
de la bellesa de la creu,
 
sols pot dir-la una estrella!
 
Tu i jo i els altres follament,
 
direm les coses quotidianes
 
del nervi i de la dent,
 
direm el nostre pensament
 
que vola baix, i que té ganes
 
de senyoria i nodriment…
 

[…] 

És per això que us donc la bona nit, 
perquè entre tots cerquem l’alegria
 
i l’estrella en l’infinit
 
i el perfum de misteri d’aquest dia.
 
Què us diré de la nit meravellosa
 
si la veu que es vestia de blanc
 
és igual que neu fosa,
 
i en el pit s’hi ha fet negra la sang?
 
Però tens el record d’altres dies,
 
que els teus ulls eren nets, transparents,
 
i tot ple de misteris dormies
 
abs el somni enganxat a les dents.
 
Si el despit que se’t menja tu acales,
 
per somriure a uns paisatges llunyans,
 
veuràs l’àngel tot neu a les ales,
 
amb la cinta de seda a les mans.
 
Si t’oblides d’avui, de la febre
 
que et priva de viure, que et crema la sang,
 
veuràs la molsa del pessebre,
 
amb les figures de fang.
 
Vuràs la muntanya segura
 
blanca de bens emblanquinats,
 
amb la llum dels teus ulls de criatura
 
completament desentelats.
 
Si et penses caçar l’estrella
 
no vagis baladrejant,
 
humiteja’t la parpella
 
amb tres llàgrimes d’infant,
 
ajup-te fins al temps que eres infant.
 

Josep Maria de Segarra (1894 -1961)

Switch to mobile version