Autor Societat
25 Desembre 2014 a 12:00

El Pare Noel arriba la Nit de Nadal per deixar els regals

De Sant Nicolau a la Coca-Cola, tot un personatge

Un Santa Claus, que ha canviat el trineu per una moto

Un Santa Claus, que ha canviat el trineu per una moto // Imatge del web Wikimedia Commons

Tot i els seus antecedents religiosos, que cal buscar en la festivitat de Sant Nicolau, avui dia el Pare Noel és un personatge més sobrenatural que no pas religiós, definitivament laic, transversal, integrador i adaptable, un símbol eminentment consumista. En els seus trets d’home gran, la cabellera i la llarga barba blanques, i la figura rodanxona, hi ha la bonhomia encarnada.

Si abans, entre nosaltres, l’únic dia del cicle nadalenc que destacava pels regals era el dia de Reis, avui els regals s’han diversificat en les tres dates més importants de les festes: Nadal, Cap d’Any i Reis. I del Nadal se n’ocupa el rialler ancià nòrdic que va, o vola, en trineu portat per rens i que emet estentoris “ho, ho, hos”, abans de felicitar les festes.

Personatge importat de la cultura nord-americana, allà se’l coneix com “Santa Claus”, transparent adaptació de Sant Nicolau, o fins i tot, “Santa”, per la dèria d’abreviar les abreviatures tan característica dels habitants dels Estats Units. Avui no hi deu haver lloc al món, tret de les tribus mig amagades a la selva, que no es conegui al voluminós dispensador de regals.

La llegenda cristiana de Sant Nicolau, que també es confon amb mites més antics, parla d’un bisbe que va aconseguir ressuscitar tres nens, esquarterats i convertits en carn de conserva per un hostaler desaprensiu. D’aquí la fama ben guanyada de protector dels més menuts. De Sant Nicolau prové també la festa del Bisbetó, ben viva a Montserrat, en la qual un escolà mana per un dia. El mite va passar de la litúrgia catòlica a la fe protestant. I Sinterklaas va ser portat als Estats Units, gràcies als holandesos que van fundar Nova Amsterdam (avui, Nova York).

La concreció del personatge tal com se’l coneix avui va esdevenir a finals del segle XIX, i va ser gràcies al dibuixant Thomas Nast, que en va fer postals de Nadal per a la revista Harper’s Weekly. Abans, a la primera meitat del segle, l’escriptor Washington Irving va establir el nom de Santa Claus en una sàtira, i el poeta Clement Clarke Moore, en un poema basat en Irving, va acabar de arrodonir el personatge.

L’any 1931, el refresc universal Coca-Cola es va fer seu el personatge per a la publicitat, i d’allà va venir la seva celebritat global. Des de llavors, el Pare Noel era arreu per quedar-s’hi i avui dia és inevitable celebrar el Nadal amb el personatge. Apareix en efígie en publicitat, llibres, cinema, cançons, postals de felicitació, i en persona davant de botigues, en els passadissos dels centres comercials,  i en festes privades, familiars o de negocis, tocant la campana.

A casa nostra, s’ha instal•lat com a eficaç diversificador de regals, i sense entrar en cap competència més o menys ferotge amb la tradició més nostrada dels Reis. El fet que els infants puguin jugar durant les festes ha fet que no es produeixin grans polèmiques sobre la més que evident invasió cultural. I del sac del Pare Noel, sempitern portador de felicitat, van sortint els regals que van a parar als mitjons posats per la mainada, o també als peus de l’arbre de Nadal.

Fa uns anys que es va patir una epidèmia de pares noel que grimpaven per escales en cases, arbres i balcons. La crisi sembla haver eradicat el costum. Encara queda, però, la infàmia de les dependentes de botigues, mercats, bars i altres establiments cofades amb la gorra vermella de la borla i voraviu blancs. De moment, no se sap quant temps ha de durar, ni si es podrà eradicar mai.

Switch to mobile version