Autor Cinema, teatre i televisió
3 Desembre 2014 a 18:00

Cargols amb closca de cartró

La vida en estat pur

"Cargols" de Momos Teatro

“Cargols” de Momos Teatro // Imatge del web de Momos Teatro

TRAGICOMÈDIA. Autors: Martí Verdú i Claudio Barni. Direcció: Martí Verdú i Claudio Barni. Intèrprets: Martí Verdú i Claudio Barni. Una producció de Momos Teatro.

Per a aquesta ocasió, l’espai del Teatre Alternativa de Sabadell es va convertir en un tram de carrer qualsevol, d’una ciutat qualsevol, amb quatre caixes de cartó, uns quants llibres, un parell de cartrons de vi, un carro amb unes quantes plantetes, i un home llegint el diari assegut al seu banc, a casa seva.

La història que presenta la jove companyia Momos Teatre en el seu primer projecte és una tragicomèdia sobre dos homes que viuen al carrer. Un perquè s’hi ha vist empès, i ha renunciat a tornar, i l’altre perquè s’ha volgut escapar d’una vida programada on, malauradament, no encaixava. Potser no tenen res a veure, o potser el destí els fa coincidir perquè són el reflex l’un de l’altre, un reflex del passat que han viscut, o del futur que els espera, o potser només són el que semblen, dos cargols que han perdut la closca, i que ara viuen en una closca de cartró.

Ple d’idees i d’intencions, “Cargols” és un projecte ambiciós de Martí Verdú i Claudio Barni en el qual, amb la voluntat de regirar el fet teatral – o més ben dit, de completar-lo – combinen l’escena més tradicional amb projeccions audiovisuals, una explotació de la il·luminació, l’ús del fora de camp i una omnipresent imaginació. D’aquesta manera, Verdú i Barni són capaços de recrear l’escena més cinematogràfica de la història del teatre, i d’aconseguir que un únic escenari amb una escenografia fixa, es converteixi en un parc, en un menjador social, i fins i tot en un bar de barri.

Pel què fa a la tècnica corporal, cal destacar un complet control i fluïdesa dels moviments, que brillava encisadorament en els gags més mímics de l’espectacle. A més, tots dos actors van ser capaços de crear dos personatges peculiars amb una mobilitat concreta ad hoc, però alhora, completament orgànica i incorporada, de tal manera que feia créixer els personatges i permetia percebre els seus canvis emocionals tan sols a través de la seva expressió corporal.

En relació a la tècnica vocal però, si bé les veus estaven ben col·locades, es podria haver aconseguit una major amplitud sonora emprant més conscientment el suport – una mica oblidat per la càrrega emocional d’alguns trams de la peça. Tan sols en aquells moments en què els dos intèrprets estaven completament relaxats – és a dir, quan també ho estaven els seus personatges – eren capaços d’omplir tota la sala amb la seva veu.

Pel què fa al text de “Cargols”, creat també pels propis Verdú i Barni, està farcit de sensibilitat i tendresa, i destaca per l’intent de posar en paraules un munt de sensacions i emocions descobertes, possiblement, durant el procés d’investigació i de creació del projecte. És potser en aquest moment d’emparaular qüestions abstractes que els polifacètics artistes han caigut en alguns tòpics, així com en certes expressions un pèl massa retòriques, tenint en compte la naturalesa dels personatges que les manifesten.

Cal comentar, arribats a aquest punt que, potser si s’hagués comptat amb un punt de vista extern, i expert, s’haguessin pogut valorar certes qüestions perdudes en l’endogàmia del procés creatiu, com per exemple la qüestió de la retòrica del text. Aquest “ull objectiu”, molt probablement, també hagués pogut anar més enllà i, per exemple, treballar algunes transicions emocionals poc fluides, en la que l’actor passava d’un extrem a un altre sense deixar-se el temps de circular pel procés; o hagués proposat una regulació dels estímuls visuals, especialment els foscos; i sobretot, hagués pogut col·laborar en l’assoliment d’una globalitat substancial que hagués permès a l’espectador sortir del teatre amb un farcell ple de galetes, i no només amb les galetes soltes a la mà.

No obstant això, cal valorar “Cargols” i Momos Teatro molt positivament, sobretot tenint en compte els temps actuals, en els quals l’aristocràcia establerta copa el sector i cal lluitar ben fort per obrir-s’hi pas. En aquest sentit, és admirable la capacitat creativa d’aquesta jove companyia, així com la vitalitat i valentia amb què es presenta davant del públic, i les insaciables ganes de treballar i millorar d’espectacle en espectacle que demostra en les seves actuacions. Sens dubte, una proposta interessant i personal d’una companyia que trepitja fort i amb uns aires completament frescos.

@anna_mestreseg

Switch to mobile version