Autor Societat
19 Octubre 2014 a 14:00

La població catalana disminuirà a 7,3 milions l’any 2018

El 2026 tres de cada quatre comarques tindran menys població de l’actual

Piràmide de població segons l'escenari mitjà a Catalunya // Imatge cedida per l'Idescat

Piràmide de població segons l’escenari mitjà a Catalunya // Imatge cedida per l’Idescat

Segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), la població catalana disminuirà a curt termini i es recuperarà a mitjà termini si es confirma la tendència al creixement de l’economia.

L’escenari mitjà de les projeccions de població de l’Idescat preveuen que la xifra dels 7,479 milions d’habitants del 2013 disminuiria fins als 7,333 milions el 2018 i se situaria en 7,456 milions el 2026. D’aquesta manera, a llarg termini, la població de Catalunya creixeria moderadament, i el 2051 se situaria en gairebé 8 milions d’habitants.

L’Idescat ofereix tres possibles escenaris de projeccions de població segons diverses hipòtesis de fecunditat, esperança de vida i fluxos migratoris. L’escenari mitjà però, és el considerat més plausible d’acord amb la dinàmica demogràfica actual i compatible amb un context de progressiva recuperació econòmica.

En relació a la piràmide de població ja fa anys que està canviant en molts països. Segons l’Idescat es preveu que a Catalunya l’any 2026 la població menor de 45 anys haurà disminuït, mentre que la major de 45 haurà augmentat. A l’any 2051, les previsions apunten cap a una accentuació de l’envelliment global, ja que el guany de la població es concentrarà principalment en el grup de 65 anys i més.

Pel què fa a la demografia comarcal, la majoria de les comarques catalanes perdran població a curt termini. Segons l’escenari mitjà, l’any 2018 només l’Alt Penedès i el Baix Penedès tindran una població lleugerament superior a l’any 2013, mentre que les 39 comarques restants hauran patit una pèrdua de la població. A l’any 2026 es preveu que només una de cada quatre comarques haurà recuperat la població de l’any 2013.

L’any 2013 la població major de 65 anys era d’1,304 milions, i representava un 17,4% de la població total; l’any 2026 es preveu que serà d’uns 1,635 milions, el que suposarà un 21,9% de la població total. A llarg termini, es preveu que l’any 2051 la població major de 65 anys serà de 2,450 milions de persones i representarà el 30,8% de la població.

Pel què fa a l’esperança de vida, continuarà augmentant i passarà dels 79,8 anys per als homes i 85,4 anys per a les dones l’any 2012, a 85,3 anys pels homes, i 90,2 anys per a les dones l’any 2051. Aquesta evolució contribuirà a un gran creixement de la població major de 80 anys que podria duplicar-se respecte a les xifres actuals.

La població en edat activa, de 16 a 64 anys, disminuirà de manera progressiva degut a l’evolució de l’estructura demogràfica i dels saldos migratoris de signe negatiu a curt termini. D’aquesta manera, la població activa passaria de 4,918 milions l’any 2013, a 4,768 milions l’any 2026. Un saldo migratori de 30.000 persones anuals a partir del 2026 no evitaria la disminució de la població en edat activa que descendiria fins als 4,386 milions l’any 2051.

La disminució de la població en edat activa en combinació amb l’augment de la població de 65 anys i més, tindrà com a resultat un increment progressiu de l’índex de dependència de la gent gran que passaria de les 26,5 persones majors de 65 anys per cada 100 persones en edat activa l’any 2013, a 34,3 l’any 2026, i 55,9 l’any 2051.

En relació a la població en edat escolar, de 0 a 15 anys, disminuirà dels 1,256 milions del 2013, a 1,054 milions l’any 2026. Aquest descens però, no afectarà tots els cicles educatius; l’any 2026, la població dels trams d’educació infantil (0 a 5 anys) i primària (6 a 11 anys) haurà disminuït en un 29,5%  i un 18,7% respectivament en relació al 2013. En canvi, la població de la secundària obligatòria (12 a 15 anys) haurà augmentat un 12,1% en el mateix període.

En el període del 2013-2025 naixerien al voltant de 788.000 nadons, és a dir, un 21,8% menys que en període 2000-2012, quan hi va haver un milió de naixements. Així, la xifra de naixements disminuirà fins més enllà del 2020 a causa de la disminució del nombre de dones en edat de tenir fills, així com també per baixa fecunditat. Paral·lelament, hi haurà un augment del nombre de defuncions degut a l’arribada a edats avançades de generacions cada vegada més nombroses.

La combinació entre el descens de la natalitat i l’envelliment de la població provocarà que el nombre de defuncions superi el nombre de naixements al voltant del 2016 per primera vegada en la història recent de Catalunya. D’acord amb l’escenari mitjà, el creixement natural per al conjunt del període 2013-2015 serà de signe negatiu (-45.000 persones).

Aquest fet suposa un canvi demogràfic important, ja que les dècades passades el creixement natural havia estat de signe positiu. Per aquest motiu, el creixement futur de la població de Catalunya està molt condicionat pel comportament dels moviments migratoris. A curt termini, les emigracions continuaran essent superiors a les immigracions, fet que mantindrà un creixement migratori de signe negatiu fins l’any 2017 (-159.000 persones per al conjunt del període 2013-2017). Una tendència que revertirà a mitjà termini, i entre el 2018 i el 2025 el creixement migratori serà positiu amb 182.000 persones en el total del període.

En el període 2013-2025 les comarques que presentaran un major creixement en valor relatiu seran el Baix Penedès, el Segrià i l’Alt Penedès, seguides del Garraf, la Selva i l’Anoia, i en menor mesura el Barcelonès, el Vallès Oriental, el Baix Camp i el Tarragonès.

Oposadament, les comarques de la Terra Alta, l’Alta Ribagorça, i la Ribera d’Ebre seran les comarques amb més pèrdua de població en valor relatiu del període 2013-2025, seguides de l’Alt Urgell, el Ripollès, les Garrigues, el Pallars Sobirà, i el Priorat. En conjunt, aquestes són comarques envellides allunyades de la zona metropolitana.

En relació als àmbits territorials, només el Penedès i l’àmbit de Ponent tindran l’any 2026 una xifra de població superior a la de l’any 2013. La resta d’àmbits no seran capaços de recuperar la població registrada l’any 2013 a l’any 2026, i les Terres de l’Ebre i l’Alt Pirineu i Aran registraran les pèrdues de població més importants en termes relatius.

Pel què fa a la ciutat de Barcelona, aquesta perdria població a curt termini i passaria dels actuals 1,597 milions d’habitants a 1,559 milions l’any 2018, tot i que a mitjà termini es recuperaria i superaria la xifra d’1,611 milions d’habitants el 2016.

Taula1. Evolució de la població a 1 de gener segons diferents escenaris. Catalunya 2008-2051

Taula 2. Evolució de la població a 1 de gener per grups d’edat. 2013-2051. Escenari mitjà a Catalunya

Taula 3. Població projectada i creixement. Comarques i Catalunya. Escenari mitjà. 2013-2026

Taula 4. Població projectada i creixement. Àmbits del Pla Territorial. Escenari mitjà. 2013-2026

Taula 5. Components del creixement demogràfic. Escenari mitjà 2000-2050. Catalunya

Taula 6. Hipòtesis de fecunditat i mortalitat. 2012-2025-2050. Escenari mitjà. Catalunya

Switch to mobile version