Autor Articles i estudis
9 Octubre 2014 a 18:00

Janet Parker o quan la verola va trobar el forat al protocol

Vacuna

Vacuna contra la verola

Quan una malaltia és altament infecciosa, els protocols que s’han de seguir per evitar la lliure propagació de la malaltia són estrictes i sistemàtics, sota risc que passi una desgràcia com la de la infermera contaminada d’ebola a Alcorcón. Vist el que hi ha, els protocols en aquest cas sembla que van fallar més que una escopeta de fira, però a la Història no ha estat la primera vegada que una errada en la sistemàtica d’aïllament d’una malaltia contagiosa ha produït un infectat, arribant fins i tot a la mort d’aquest.

El 1978, feia 5 anys que al món no es produïa cap contagi espontani del virus de la verola, pel que les autoritats de l’OMS començaven a plantejar-se la possibilitat de donar per eradicada la terrible malaltia que tants milions de persones havia matat temps enrere. Malgrat aquesta immillorable notícia, els laboratoris seguien treballant, ja de forma controlada i amb les màximes mesures de seguretat, amb soques aïllades de verola.

El 24 d’agost d’aquell mateix any, inesperadament, una fotògrafa anomenada Janet Parker, era hospitalitzada a l’East Birmingham Hospital de Birmingham (UK) amb un quadre de febre i erupcions cutànies que, a priori, semblaven benignes. No obstant això, van saltar totes les alarmes quan les anàlisis efectuades a la pacient van detectar que la dona estava infectada de Variola major, la varietat més destructora i mortífera de verola que existia. No se suposava que estava eradicada? Què dimonis havia passat aquí?

Parker va ser immediatament traslladada a un hospital d’aïllament, i es va posar en quarantena a diverses persones, inclòs el personal metge que havien tingut contacte amb ella. El resultat va ser que de totes elles, l’única que s’havia contagiat havia estat la mare de la fotògrafa, però així com la mare va emmalaltir però va superar la malaltia, Janet Parker, i malgrat haver estat vacunada el 1966, va morir l’11 de setembre de 1978 infectada de verola de la pitjor soca.

Les investigacions van descobrir que Janet Parker treballava pel Departament d’Anatomia de l’Escola Mèdica de la Universitat de Birmingham, en unes oficines just a sobre d’un prestigiós laboratori de la mateixa escola que es dedicava a l’estudi i investigació de les malalties contagioses, entre elles la verola.

D’alguna manera que el comitè encarregat de l’informe no va arribar a confirmar, la manipulació del mortífer virus es va dispersar al pis de dalt a través d’un conducte d’aire que comunicava amb el Departament d’Anatomia. La desgràcia es va acarnissar amb la pobra fotògrafa quan, casualment, va passar més temps de l’acostumat a la sala infectada pel fet que estava ordenant el material fotogràfic amb el qual treballava. No obstant això, l’informe va revelar diverses greus anomalies.

Es va poder comprovar que el laboratori no complia amb els requisits mínims de seguretat que recomanava l’OMS, i que, malgrat haver estat inspeccionat diverses vegades i haver pogut constatar fefaentment les serioses deficiències que en tema de seguretat patia el laboratori, se li va permetre seguir amb la seva tasca habitual. Així mateix, es va descobrir que part del personal que hi treballava no tenia una formació adequada a la perillositat del que estava manipulant.

L’assumpte va aixecar una gran polseguera política i mediàtica al Regne Unit, que va portar a Henry Bedson, director del polèmic laboratori, a suïcidar-se amb un tall al coll el dia 6 de setembre de 1978, cinc dies abans de la mort de la desafortunada Janet Parker.

El laboratori va ser jutjat, però a causa de la impossibilitat de confirmar la forma de contagi, finalment va ser declarat no culpable, i el marit, per la seva banda, va rebre una compensació de 25.000 lliures per la mort de la seva dona. L’assumpte del contagi de Parker va significar un gran cataclisme administratiu, ja que va produir el canvi radical de les lleis i protocols que fins aleshores regien la manipulació de malalties infeccioses a la Gran Bretanya.

Sigui com sigui, el canvi legal va arribar tard per Janet Parker, la qual ha quedat tristament en els anals com l’última víctima mortal de la verola -ja sigui de contagi natural o accidentalment- documentat fins a l’actualitat.

Per a rumiar-hi.

Ireneu Castillo

Switch to mobile version