Autor El poema
24 Setembre 2014 a 15:39

Nit Callada

Imatge del blog mirallsdaigua.wordpress.com

Imatge del blog mirallsdaigua.wordpress.com

Podia plorar, la nit,
tot i la lluna serena,
en l’aire calmós i humit,
amb el cel blau de mullena.

El pit el duia curull
del vent que porta la pena,
d’abandó i de solitud
sota d’estrelles alienes.

Podia plorar i callava,
la pell dels llavis soferta,
el plany per tot horitzó,
la mirada a frec de terra.

Publicat dins de Poemes de la nit

Switch to mobile version