Autor Economia
31 Juliol 2014 a 13:30

Sinergia-360: “valorem a les persones pel que són i no pel que tenen”

És una de les cooperatives guanyadores del I Concurs de l’Ajuntament

D'esq.  a dreta Paola Falicoff, Ester Ballart, Noemí Benaches i August  Corrons

D’esq. a dreta Paola Falicoff, Ester Ballart, Noemí Benaches i August Corrons // Imatge cedida

Fa dies que es parla de cooperatives a Sant Cugat. De fet, des que es va organitzar el I Concurs d’Emprenedoria i treball associat de l’Ajuntament que hi ha hagut un xup – xup que s’ha allargat fins que fa unes setmanes es van presentar els resultats d’un estudi sobre el present i futur de les cooperatives a la ciutat. Entre aquestes cooperatives ja hi podem comptar una de les que van guanyar el concurs, SINERGIA-360, la eQooperativa, una nova empresa amb un petit present i amb futur prometedor, almenys això és el que li convindria a la nostra societat.

I per què li convindria? doncs perquè aquesta empresa no només és una cooperativa d’iniciativa social sense ànim de lucre, que ja és molt!, sinó que la seva voluntat és valorar les persones pel que són i no pel que tenen. Sinergia-360 està composada, de moment, per 4 persones sòcies. L’August, la Paola, l’Ester i la Noemí es van posar d’acord per presentar-se al concurs convocat per l’Ajuntament adreçat a cooperatives de la ciutat. La idea va néixer de l’August Corrons, enginyer de camins, canals i ports a la UOC, “de l’àrea d’economia i ficat en temes socials“, ens diu. L’Ester Ballart ens comenta que li va transmetre la idea i la va entusiasmar, “es cap on hem d’anar“, afirma. L’August segueix “hi ha una crisi que ve derivada dels euros, de la seva escassetat i del monopoli dels bancs. L’euro no te cap valor, és un tros de paper però està reconegut. Els eQ – que és la moneda social – és el mateix però no estan reconeguts i el que volem és que ho estiguin, però representant el valor de les persones. No hi ha ni or que recolzi l’euro ni banc oficial, tot son bancs privats. Quan es juga al Monopoly tos els jugadors accepten que aquells diners tenen un valor, perquè no fem que les persones es puguin aprofitar d’això?“.

Parlem però de l’empresa perquè hem introduït conceptes importants que cal explicar amb deteniment. Els demanem que ens qualifiquin l’empresa perquè s’entengui a què es dedica, a primera vista no és tan fàcil, ens ho explica l’August, “som una plataforma que posa en contacte usuaris per tal d’aprofitar de cadascun d’ells el millor, perquè cada persona pugui aportar el que ell és independentment del que tingui“. Per tant, en aquesta plataforma on – line qui s’hi subscriu hi pot posar ofertes o demandar serveis. “Les transaccions es fan en part amb una moneda social – l’eQ – i en part amb euros – depèn dels tractes entre les parts – al cap i a la fi el que fa és donar poder a les persones i no a les entitats bancàries“, ens explica l’Ester Ballart.

Ens preguntem però a quin tipus de gent pot interessar aquest model d’empresa, de negoci, perquè de fet estem com recuperant vells models de transaccions de productes. “Hi tenen cabuda tots els perfils d’usuaris, qui vol comprar, autònoms, empreses, persones que estiguin a l’atur, gent que vulgui complementar els seus ingressos“, afirmar l’Ester. S’hi pot adreçar gent que vol fer intercanvis d’objectes, vendre el que no necessita, tant si és de 2a mà com si és tracta de coses noves o serveis, per exemple, “necessito un pintor, doncs pactem un preu una part en euros i l’altra en eQ“. Amb aquesta nova economia la gent pot guanyar més capacitat adquisitiva i també les empreses, ho explica l’August, “empreses que tenen capacitat productiva però que per problema de mercat no estan al 100% del seu rendiment poden aprofitar la capacitat ociosa a través de la moneda social. Per exemple un restaurant entre setmana està mig buit, pot posar llocs a disposició del públic i enlloc de tenir buit en treu un rendiment, guanyant un saldo amb moneda social. Això es pot fer en altres empreses estacionaries i ho poden fer a canvi de serveis de perruqueria o de que li facin una plana web, per exemple. Es tracta d’aprofitar els temps ociosos“. També podem incloure la “capacitat ociosa de les persones“, segons diu l’August, o el que seria aquella capacitat que no aprofiten perquè ningú els contracta i en canvi tenen i a més tenen el temps per desenvolupar-la. Què cal que facin? doncs entrar a la plataforma i oferir els seus serveis. Em pregunto si Sinergia-360 podria ser una solució als ERO que hi ha al llarg i ample del territori, “una solució intermèdia seria oferir un servei per aprofitar l’excedent de mà d’obra, si“.

En aquest moment hi ha possibilitat, es dona el marc, perquè la gent entengui això dels eQ?, l’Ester m’explica que una part de la ciutadania comença a entendre el que és el consum col·laboratiu – canvio casa meva per casa teva -, es tracta d’un tema de confiança. Com dèiem abans estem tornant a l’economia dels avis o dels pobles, al troc, “si però el tradicional era entre dues persones i una necessitat en el mateix temps, el que proposem nosaltres  és un troc digital que arriba a molta gent tot i que recupera valors antics, que no han desaparegut mai, utilitzant els recursos al màxim“.

Sinergia-360 va ser un dels projectes guanyadors del Concurs de cooperatives impulsat per l’Ajuntament, conjuntament amb l’Ortiga i Sabor Afegit. El repte el van afrontar amb l’equip de quatre persones i van complir els requisits demanats per l’ajuntament, superiors als que demana per la convocatòria d’aquest any. La valoració per part de l’Ester i l’August és molt positiva. Fa un any i mig que el segon va començar a pensar en el projecte i un any que en van començar a parlar. Fins fa ben poc temps ningú parlava del concepte moneda social. El procés de selecció – per qui vulgui presentar-se al nou d’aquest any – és “un procés exigent des de la preselecció fins que guanyes el premi, en el nostre cas al novembre“. Un cop guanyat el concurs però comença un període d’acompanyament a l’espai de “coworking” Centre Vita, al Camí Can Ametller, on conviuen amb altres petites empreses i on reben formació des d’economia i finances fins a reflexions sobre el que aporta l’empresa a la societat, “canviant el paradigma perquè som un tipus d’empresa diferent“, ens diu l’Ester. L’ajuda econòmica la reben a mesura que van aconseguint fites. Al final del procés de 6 mesos es constitueixen com a cooperativa. És, per tant, una nova empresa de Sant Cugat, una petita empresa amb grans objectius de transformació social. Encara no ha generat ingressos però ha generat un impacte en la nostra atenció. Té ja 80 usuaris registrats, de moment vinculats sobretot al món de les cooperatives, gent a l’atur – en aquest àmbit hi ha una gran oportunitat -, autònoms, persones que volen incrementar els seu poder adquisitiu.

De fet, nosaltres també volem constituir-nos com a paraigua d’altres entitats sense que perdin la seva personalitat, per exemple una AMPA, perquè tinguin una imatge corporativa, un subdomini nostre, una plataforma, els facilitem els intercanvis i formen part de la nostra comunitat. I estem parlant amb altres comunitats perquè passin a formar part de la nostra“, per tant tenen encara més reptes per després de vacances, a més de créixer com a empresa, fer com grups i subgrups, us imagineu el dibuix?. Però a més de fer de xarxa cap a dins també en fan cap a fora. Son socis fundadors de Dinero Positivo (POSITIVEMONEY), perquè volen fer difusió de l’engany dels bancs com entitats privades que poden emetre diners i generar interessos i que necessitem sempre créixer a costa del medi ambient. “Són entitats privilegiades als que se’ls ha concedit el poder d’emetre diner i que quan vas a demanar un préstec no treuen diners de la caixa forta sinó que pitgen un botó de l’ordinador i generen deute, i això no està clar i cal dir les coses com són. I ens serveix a nosaltres per explicar que hi ha solucions complementàries, sense descartar l’euro“, ens explica l’August. Formen part també de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i el treball amb euros el fan amb entitats de banca ètica i cooperativa com Triodos Bank, amb el que estan en procés d’arribar a acord, amb la Caixa d’Enginyers i amb Oikocredit.

Per acabar i pel que fa a la qüestió del model d’empresa els pregunto sobre l’aportació que en el seu cas suposa el fet de ser una cooperativa enlloc de ser un altre tipus d’empresa – una SL o una SA, per exemple -, “d’entrada és una estructura més humana, plana, oferim el que realment som, prediquem amb l’exemple, fem el que som“, ens diuen. Definitivament fan el que diuen i diuen el que pensen i aquesta és una garantia de funcionament per una empresa, no haver d’amagar res. Segur que podran ajudar a transformar la societat i a posar en qüestió un sistema que posa com a valor el diner quan aquest necessita per tenir sentit el treball de les persones. La resta és pura especulació.

Xavier Boix,  @lamaesquerra

Switch to mobile version