Gemecs

mirallsdaigua.wordpress.com

Gemegava el temps,
no volia seguir.
malferit de mort,
tant sense esperança
enmig de l’estiu,
deixant anar llàgrimes.
Tant li era anar
cap a un lloc o un altre,
amb tot s’esgotava.
Esclafat pel mig,
el seu fat corria
de dret al col·lapse.

Carme Cabús

Publicat dins de Poemes de la solitud