Autor Cinema, teatre i televisió
29 Juliol 2014 a 18:15

Crítica cinematogràfica: Se7en

Set pecats, set assassinatsseven

THRILLER. EE.UU. Estrena: 1995. Dirigida per: David Fincher. Repartiment: Brad Pitt, Morgan Freeman, Gwyneth Paltrow, Kevin Spacey, John C. McGinley, Richar Roundtree, R. Lee Ermey. Duració: 127 min

 

A la ciutat de Nova York el detectiu Somerset està a punt de jubilar-se i ser substituït pel detectiu Mills. La setmana abans del canvi els arriben un seguit d’assassinats, aparentment no relacionats, que segueixen un mateix tema: els 7 pecats capitals.

La pel·lícula comença amb una escena del detectiu Somerset (Morgan Freeman) preparant-se per començar a treballar. Amb quatre imatges el director mostra el caràcter del personatge i la seva forma de treballar. Aquest contrasta amb el seu substitut, el detectiu Mills (Brad Pitt), qui és més jove i impulsiu. Aquestes diferències faran que per a l’assassí sigui més senzill aconseguir el que desitja.

Durant el transcurs de la història els detectius Somerset i Mills s’endinsen, sense voler-ho, a un món de terror i ombres: la ment d’un assassí en sèrie. A través de la forma en que han estat realitzats els assassinats podem conèixer l’assassí. D’aquesta manera, quan quasi al final del film, apareix l’assassí l’espectador té la sensació que ja el coneix. Amb això podem entendre el perquè als crèdits inicials no surt el nom de Kevin Spacey (l’assassí), justament per fer que l’espectador es creï dins la seva ment, l’assassí i quan el vegi, cregui que ja el coneix.

Els diàlegs estan molt ben realitzats, sense gaires elements innecessaris ni que puguin confondre l’espectador, totalment al contrari, totes les paraules estan calculades per ajudar-lo a entendre tot allò que les imatges no poden explicar. Tot i així, el guió no és el pes principal del film. Al film cada pla està calculat al mil·límetre per intentar que només amb les imatges s’entengui, raó per la qual la interpretació dels personatges té molt de pes.

En relació als actors podem assegurar que la seva interpretació és sublim però, la que destaca per sobre les altres és la de Kevin Spacey, qui interpreta un boig culte i amb les idees molt clares. John Doe (interpretat per Spacey) argumenta els seus assassinats i fa que l’espectador, en cert moment, entengui la seva actitud i, inclús, arribi a posicionar-se al seu costat. Per altre banda, els detectius Mills i Somerset, interpretats per Pitt i Freeman respectivament, es nota que han estat molt treballats. Però no transmeten el mateix que Spacey.

El film forma part de la primera etapa del director,la qual el caracteritza per les imatges fosques i pel tractament menys comercial de les seves obres. Se7en és un exemple clar d’aquesta primera etapa, degut a que mostra un retrat de la societat nord-americana de forma freda i crua, per ressaltar la hipocresia i les falses aparences de la realitat quotidiana que a vegades fan trontollar la llibertat de l’individu, com passa a The Game o La habitación del pánico. William Somerset i David Mills treballen al “món de les tenebres” on les pors, els morts i les mutilacions els rodegen fent que la seva vida quotidiana canviï radicalment a causa del que veuen i viuen. A una de les escenes finals, quan Mills i Somerset porten a Doe amb cotxe. Mills li pregunta a Doe la raó per la qual ha portat a terme els assassinats en persones innocents. Doe li contesta: “Solo en un sucio mundo como este, nuestra cínica sociedad puede decir que eran inocentes sin echarte a reír. Esa es la cuestión. Presenciamos un pecado capital en cada esquina, en todas las casas y lo toleramos, lo toleramos porque es habitual. Es decir, algo trivial. Lo toleramos mañana, tarde y noche. Pues se acabó, estoy dando ejemplo, lo que he hecho será objeto de anàlisis, de estudio y seguimiento para siempre”. Amb aquestes paraules es veu reflectida, perfectament la filosofia que intenta transmetre el director.

Juntament amb El Club de la Lucha, Se7en és la pel·lícula més coneguda del director, el que ja dóna a entendre que si una pel·lícula del 1995 ha passat a la història és per què realment ha agradat. Per això només es necessari recordar els guardons als quals va estar nominada: Oscar a Millor muntatge, BAFTA a Millor Guió Original.

@crisnocete

Switch to mobile version