Autor Cinema, teatre i televisió
17 Juny 2014 a 17:30

Crítica cinematogràfica: Regreso al futuro

regreso al futuro

@ainamarcobal

CIÈNCIA FICCIÓ. Estrena: 2 de desembre de 1985. Dirigida per: Robert Zemeckis. Repartiment: Michael J. Fox, Christopher Lloyd, Lea Thompson, Crispin Glover, Claudia Wells, Thomas F. Wilson, James Tolkan, Billy Zane i Sachi Parker.

L’any 1985 va guanyar l’Oscar a Millors Efectes i Millor Edició d’Efectes Sonors. Va estar nominada a Millor Guió, Millor So i Millor Cançó Original. També va tenir la seva representació als Globus d’Or amb les nominacions a Millor Pel·lícula de Comèdia, Millor Actor Principal, Millor Guió i Millor Cançó Original. Als BAFTA va estar nominada a Millor Edició, Millor Pel·lícula, Millor Guió, Millor Disseny de Producció i Millors Efectes Visuals.

Moltes nominacions i pocs premis als certàmens més generalistes no fan justícia a la qualitat del film, ni al que ha suposat al futur. Sí que va ser una producció rebuda amb els braços oberts als premis i gales relacionats amb el cinema de ciència ficció, ja que marcaria un abans i un després en el gènere.

regreso al futuro 3El cinema de ciència ficció ha tingut una evolució ben irregular en la història del cinema, ja que si bé abans era una aposta segura (i més viatjant al futur com en aquest cas), fins fa uns anys es reservava més per a produccions classificades com a cinema zeta o independents. Amb l’auge dels efectes visuals això ha tornat a canviar, i ara la balança es decanta cap al costat on s’hi poden trobar productes audiovisuals consumits per a un públic més generalista.

Val a dir que la ciència ficció és un dels gèneres que més possibilitats aporta. El drama, la comèdia o el western, entre d’altres, tenen uns estereotips que es van combinant, modificant i repetint. En canvi, la ciència ficció ofereix un ventall infinit de monstres, successos paranormals i viatges a l’espai i al temps que cada producció explora de manera totalment innovadora (almenys la majoria). Això no treu que molts films utilitzin recursos semblants, i és que un creador sempre ha de basar-se en allò que veu i coneix.

Però centrant-nos concretament en Regreso al futuro cal dir que és un dels films més aplaudits del gènere. Va ser un verdader èxit de taquilla entre els joves i paradoxalment no passa el temps per la producció. Els efectes visuals són ara diferents, per suposat, però la història no caduca. La concepció dels viatges en el temps no queda relegada a un pla més intel·lectual, sinó que de manera senzilla i eficaç aconsegueix enganxar un jove dels anys 80, dels 90, dels 2000 o de la dècada actual. I això diu molt de la pel·lícula, perquè són poques les produccions que ho aconsegueixen i passen a la història per això.

regreso al futuro 4És un elixir de nostàlgia per aquells que la van veure al cinema, un gust per aquells qui no la vam poder veure en el seu moment però ens n’hem impregnat, i una oportunitat de conèixer el cinema juvenil de ciència ficció al marge dels superherois en auge actualment. El tema del viatge en el temps es concep d’una manera molt original amb una nova ciència i paraules tècniques que, tot i saber que no podria passar, ens permetem una llicència. Els invents han arribat a ser un element molt important fins i tot ara, ja que “el condensador de fluzo” no passa desapercebut.

Els personatges també són un element molt important, ja que el film no només es limita a la ciència ficció, sinó els qui intervenen també marquen el tempo de la història. Per tant, la construcció de la història es trama a partir dels personatges i els elements de la ciència al límit, dos pilars ben reforçats i constituïts.

Aquest clàssic de la ciència ficció, que també fa una construcció ben adequada els personatges, passa a la història i en seguirà passant per ser una trilogia trencadora a la seva època i un èxit d’investigació i producció.

Switch to mobile version