Autor Política
19 Maig 2014 a 14:40

Raül Romeva: “Hem fet bandera dels drets i llibertats a Europa”

Entrevistem a l’eurodiputat santcugatenc

Raül Romeva

Raül Romeva // Foto: Xavier Boix

Després de l’acte que ICV va organitzar el passat dimarts a la Casa de Cultura, vam tenir l’oportunitat d’entrevistar el Raül Romeva, l’eurodiputat de Sant Cugat que, després de 10 anys al Parlament Europeu deixa l’escó i dona pas a un nou candidat. Comença avui un nou cicle d’entrevistes amb dirigents polítics i candidats als que hem tingut accés per fer-vos arribar les seves propostes i opinions sobre l’actualitat política.

Raül, què sent algú que ha estat 10 anys a la política, quan deixa de ser diputat i passa a ser ciutadà normal i corrent?

Primer cal dir que m’he considerat sempre un ciutadà normal i corrent. Ara però perdré centralitat, el que em permetrà reflexionar amb més calma. Està a la institució m’obligava a estar pendent del dia a dia, de l’acció / reacció. Jo necessito pensar més en forma d’estratègia. La política institucional està  massa condicionada pel curt termini i és bo deixar-la per pensar en perspectiva i fer-ho en el mig i llarg termini.

Pel que hem pogut anar seguint de tu no sembla que vulguis seguir en primera línia política, què faràs a partir d’ara?

Què faré, no ho tinc decidit, tinc ganes de tornar a l’àmbit de la reflexió, de fer menys coses i més a fons. Quan estàs a les institucions has de fer de tot, parlar de tot a tot hora i a tot arreu. Jo ara vull fer menys coses i més concentrades. Vull fer coses que m’inquieten, com la gestió de bens comuns, que és un dels temes que marcaran el futur immediat.

I de que es tracta això?

Doncs de canviar el paradigma del que teníem de bens públics i privats i passar a la dimensió dels bens que son de tothom i, per tant, compartits. Que no són un bé públic sinó que són un bé de la comunitat i gestionat per la comunitat a la que li afecta, com pot ser l’aigua o els recursos pesquers o, en el cas de l’economia, l’economia que rep el nom de bé comú. Hi ha moltes iniciatives que li diem del bé comú, superant l’estadi de la dicotomia del mercat privat – sector públic a un tercer nivell que és la gestió del bé comú. Un altre tema és que jo segueixo creient en la importància del projecte europeu des de diferents perspectives, com la catalana i des de la que a mi m’agradaria treballar. Però no se encara des de quina perspectiva. A partir del setembre en parlarem.

Diputat aplicat del que en parlen bé fins i tot els adversaris, fa de mal pensar que els contraris t’apreciïn?

T’inquieta que et felicitin sí. Aquests 10 anys he intentat aplicar una màxima que és mantenir una coherència amb allò que defenso i al final la gent t’ho reconeix, fins i tot els adversaris. Sabent que guanyes i a vegades perds. Constato el respecte, que no coincidència, però ningú pot negar que hem intentat moltes coses. El fet d’estar sol et fa estar a tots els debats, ningú pot dir que no hem estat en totes les batalles.

De les moltes lluites que has lliurat, de quina te’n sents més orgullós?

N’hi ha diverses. Vaig entrar amb la idea de reivindicar l’Europa dels drets i les llibertats, de la que n’he fet bandera, en les seves múltiples facetes, que tenen a veure amb l’orientació sexual, la condició de gènere, la condició de la persona immigrada, la condició de renda. La lluita i la idea és que Europa és un espai de millora de les condicions de vida de les persones i això no es pot perdre.

i els moments més frustrants?

N’hi ha hagut molts, però per explicar-ne el més recent, i sent-ne l’impulsor jo mateix, la iniciativa d’igualtat de tracte. La no discriminació múltiple, els governs i particularment l’alemany no ha deixat que ho discutíssim. Hauria permès que molta gent millorés la seva situació personal.

Les teves reivindicacions i treballs t’han fet sentir incòmode dins la coalició?

A vegades hi ha una percepció de que no val massa la pena invertir en l’escó al Parlament, ho he anat canviant però, perquè és un espai clau on cal dedicar recursos i atenció, perquè guanyes oportunitats. Es valora molt bé la feina que hi fas, s’ha fet. La caixa de ressonància més gran que tenim són les institucions europees. Tot és sempre millorable però. En el futur crec que els nostres representants tindran menys dificultats.

No és una llàstima que per la gent progressista, ecologista, d’esquerres, hi hagi diverses candidatures sent com és Espanya en aquestes eleccions circumscripció única?

És una batalla tant complexa, amb tants matisos i arestes que he renunciat a entendre-ho, no entenc que costi tant, és una llàstima, precisament amb temes tant compartits em reconec responsable de no haver-ho aconseguit i ho lamento, era un mandat que jo tenia i no he aconseguit concretar-ho. Les raons? no entendre’s a nivells d’espais, els temps electorals, el fet de que siguem circumscripció única, etc. He intentat empatitzar i establir espais de treball comuns amb els representants d’aquest espais polítics propers.

Què ens pots dir del teu substitut al capdavant de la llista d’ICV – EUiA?

Quan el veig em recorda quan jo vaig estar en el seu lloc, té la mateixa edat que quan jo em vaig presentar per primera vegada. És una persona extraordinàriament preparada. Pel lloc al que aspira està molt més preparada que cap altra cap de llista. Des d’un punt de vista de la vocació de construir el model europeu que anhelem, una Europa que ha d’avançar cap a un nou model, confluïm totalment, és clarament europeista, crític, això sí. I s’ha compromès a que Catalunya voti el 9 de novembre. No compartim l’estadi final, de moment, però com a mínim estem d’acord, perquè la prioritat ara es poder votar.

Switch to mobile version