Autor Cinema, teatre i televisió
21 Maig 2014 a 17:30

“El món del Màgic d’Oz”

La professionalitat no té preu

Imatge de l'espectacle "El món del Màgic d'Oz"

Imatge de l’espectacle “El món del Màgic d’Oz” // Foto: David Bisbal

MUSICAL INFANTIL. Text original i direcció: Quim Carné. Música: Joan Bta. Torrella. Coreografia: Montse Argemí. Repartiment: Alba Grau (Dorothy), Xavi Clapés (Alfred / Espantaocells), Miquel Roselló (Robert / Home de llauna), Marc Granado (Leonard / Lleó), Cristina Barbero (Linda), Jèssica Martin (Bruixa de l’Oest), Josep Closas (Tiet), Aurora Fernàndez (Tieta), Carmina Pla (Sra. Boot), Marta Weisz (Iris), Pol Roselló (Ocellot 1), Òscar Muñoz (Ocellot 2), Cesca Andrés (Bruixa de l’Est), Laura Alcaraz, Jofre Alvares, Anaïs Avellaneda, Georgina Beneït, Júlia Boixader, Adrià Bru, Carla Corradi, Alba Cruells, Ada Del Olmo, Júlia Garrido, Anna Llorens, Ariadna Martinez, Núria Mestres, Fiona Monllor, Judith Morales, Laia Muñoz, Berta Prior, Mariona Quirante, Sofia Rodriguez, Cloe Sanchez, Ingrid Valldeperas i Helena Ventura (Menuts), Olga Aymerich, Carola Ballester, Arnau Carné, Marc Carné, Laia Closas, Josep Mª Cruells, Mercè Garcia, Jordi Llatzer, Pol Moix, Oriol Roselló, Joan Salvador, Marc Solé, Núria Viadé, Ferran Vidal i Marta Weisz (Ciutat Maragda). Per a consultar la resta de la fitxa artística veure: http://www.joventutdelafarandula.cat/obres/v/23/r/El-mAn-del-mAgic-dOz.html

Quinze anys després que la Joventut de la Faràndula estrenés “El Món del Màgic d’Oz”, i un cop reposada 5 anys, la companyia torna a posar-la en escena convertint-la així en un dels clàssics de l’entitat.

El disseny d’escenografia de Ferran Torres és senzill, però terriblement eficaç. Tan sols amb tres rampes, és capaç de jugar amb diferents nivells i recrear un espai ple de turons i camins de lloses grogues que duen a la Ciutat Maragda on viu el Màgic d’Oz. Els canvis en la il·luminació, dissenyada per Jordi Berch, són clau per acabar d’arrodonir els quadres fantàstics de la representació que, immortalitzats, bé podrien ser il·lustracions d’un conte.

Cal mencionar també la gran tasca de l’equip de so, amb disseny de Roc Ibáñez, i Quim Leyes com a tècnic. Totes les veus, i tots els comentaris s’escolten a la perfecció, només a excepció d’algun moment musical, en el què, a causa d’una manca de vocalització i ús d’aire per part dels actors, no s’acaba d’entendre el que canten. Les composicions de Joan Bta. Torrella són animades, dolces, i amb unes lletres tan enganxoses, que tot el públic les acaba cantant a l’uníson. Cal comentar però, que malgrat això, els canvis d’escena amb acompanyament musical, de vegades són excessivament llargs per a uns canvis d’escenografia molt subtils.

És necessari remarcar també el curós treball de caracterització, dissenyada per Quim Carné i Maria Mercè Fisa. Tant el vestuari, com el maquillatge, com tot l’utillatge eren dignes d’una gran producció. També tot el que es refereix a moviment i coreografies; Montse Argemí ofereix una feina acurada i espontània que permet un ordre escenogràfic i un flux intern àgil i còmode de seguir per a l’espectador. Cal destacar, entre totes les escenes amb coreografia, l’aparició dels Menuts. Amb la gràcia pròpia dels nens, i la direcció coreogràfica d’Argemí, s’aconsegueix un número espectacular on, aproximadament, trenta nens ballen, canten, i actuen sobre l’escenari, omplint-lo de màgia i diversió.

Pel què fa a la direcció musical, és extraordinari el que aconsegueix Alba Valero. Les interpretacions de les cançons són minucioses i molt ben executades, utilitzant l’aire lliurement, així com tots els ressonadors del cos. Malgrat els actors anessin microfonats, el treball vocal era clar i evident. El duet entre Linda (Cristina Barbero) i la Bruixa de l’Oest (Jèssica Martin), i el trio a capella de l’Espantaocells (Xavi Clapés), l’Home de llauna (Miquel Roselló), i el Lleó (Marc Granado) són, sens dubte, les dues perles musicals de l’espectacle, on harmonia, precisió i escolta, dominen i distingeixen les execucions.

En relació amb els actors, cal mencionar el treball interpretatiu d’Alba  Grau, que dóna vida a la Dorothy amb una delicadesa entendridora. A nivell vocal, s’ofereix amb una llibertat extrema que la fa brillar des del primer minut. Només en l’escena de la gàbia, escanya la veu i sona massa estrident, segurament a causa de trobar-se en una estructura mòbil i elevada del sòl. Xavi Clapés, l’Espantaocells, s’entrega generosament, i presenta un personatge absolutament incorporat, orgànic i creïble. Miquel Roselló, que interpreta a l’Home de llauna, i Marc Granado, que dóna vida al Lleó, són possiblement els més fluixos dels quatre grans protagonistes. Roselló no acaba de veure’s totalment àgil i enèrgic en les escenes amb coreografies, i Granado presenta greus problemes de veu.

La construcció dels personatges de Linda (Cristina Barbero), i de la Bruixa de l’Oest (Jèssica Martin), així com del breu paper de la Sra. Boot (Carmina Pla), són dignes de ser recordats. Si bé, a priori, semblen figures estereotipades, cadascuna d’elles, gràcies a la feina interpretativa de les actrius, ofereixen un toc personal que les fa úniques i especials.

Finalment, convé no oblidar l’enginyós recurs de la màscara parlant per al personatge del Mag d’Oz. Una estructura d’alumini que, imitant les màscares indígenes, descendeix del sostre de l’escenari, i amb una mandíbula mòbil i uns ulls espurnejants, “parla” als habitants de Ciutat Maragda, a Dorothy, i als seus amics, i els dóna la lliçó que esdevé el tema de tota la representació: el valor de l’amistat i la confiança en un mateix.

Sens dubte, “El món del Màgic d’Oz” és una mostra més que la professionalitat no es troba en un sou, sinó en la voluntat de treballar correctament, i d’entregar-se en cos i ànima.

 

@anna_mestreseg

Switch to mobile version