Autor Opinió
6 Maig 2014 a 18:00

Del Pla de Mobilitat de Valldoreix a la participació ciutadana

Audiència Pública 30/01/2014

Foto: Xavier Boix

L’EMD de Valldoreix va decidir engegar un procés de participació ciutadana el maig de 2012 sobre un Estudi de Mobilitat que s’havia encarregat, amb el lema Valldoreix es mou. Els resultats d’aquest procés es van portar a debat al Consell de la Vila, màxim òrgan participatiu amb ciutadans presentats per diferents entitats o a títol individual.

L’estudi tenia uns aspectes generals amb els que tothom hi estava d’acord, com eren la prioritat per als vianants i la pacificació de la circulació. Però n’hi havia d’altres que no varen tenir l’aprovació, com les direccions úniques, el tractament de l’aparcament a l’estació, i l’excés de carrils bici. Malgrat tot el govern de l’EMD va començar a aplicar-lo, sense comptar amb els veïns. S’ha anat fent de forma improvisada, amb canvis sobre canvis, i fins i tot introduint coses no previstes. La conseqüència més immediata és que els itineraris interns s’han allargat moltíssim, apartant-se de la intencionalitat principal de l’estudi: la sostenibilitat.

Ben aviat, els veïns més afectats van començar a manifestar la seva disconformitat amb el què es feia i com es feia, amb una campanya massiva de rebuig. Més de 1000 signatures, principalment del barri més afectat, la sala de Plens de l’EMD amb assistències de 100 i 150 persones, reunions veïnals gairebé setmanals d’un moviment que no s’atura després de quatre mesos, no es pot menystenir de cap manera. És un moviment admirable que té pocs precedents en forma i fons, per la quantitat i la qualitat de la participació. Hi participa de forma molt activa un grup de veïns molt nombrós, que fins ara es podria considerar “majoria silenciosa”, fent política –sí, política, perquè tracten de les coses públiques– de forma transversal, incloent tots els colors i tendències, i que no solament s’oposen a les accions de l’EMD sinó que formulen propostes alternatives en positiu sobre un model de mobilitat més amable i menys reglamentista. Què més pot voler un govern sensible!

Què ha passat, doncs, perquè un procés iniciat amb un procés participatiu que es podia considerar modèlic per l’abast de la participació aconseguida i pel seu nivell de propostes, s’hagi convertit gairebé en un revolta ciutadana? Què s’ha fet malament?

Això ens fa reflexionar sobre què vol dir participació ciutadana, com cal articular-la i com s’han d’interpretar els seus resultats. Cal començar per oferir una bona informació de tot allò que es vol debatre i, sobretot, garantir que es tindran en consideració les opinions majoritàries que en surtin. Dit d’un altra manera, que els que governen no solament van a validar sí o sí les decisions que ja tenen preses, sinó que estan disposats a modificar-les amb les propostes ciutadanes. En aquesta ocasió, és probable que si s’hagués fet cas al Consell de la Vila, potser avui no hi hauria problema. Cal vèncer la paradoxa que si bé els òrgans de participació ciutadana, ara per ara, només són consultius, cal fer cas del què proposen.

Malauradament el problema no és exclusiu del procés de Valldoreix. S’ha fet palès en altres plans que s’han desenvolupat a Sant Cugat com per exemple en el pla d’asfaltat de la Floresta, els Consell de Barri, etc. Així que pot ser un bon deure de tots plegats repensar què i com hem de fer per tal que els ciutadans no es sentin cada cop més allunyats dels representants polítics que tenen més a prop.

Josep Maria Fe i Clavell

Associació de Veïns Progressistes de Valldoreix

Switch to mobile version