Autor Opinió
1 Abril 2014 a 17:30

La Sala de Concerts, una estafa al jovent santcugatenc

Èric Gómez

Èric Gómez // Imatge cedida

Quan el 20 de desembre de 2010 el Ple Municipal aprovava el pla d’equipaments 2008-2018 sense el suport de les esquerres (ERC, ICV i PSC), poc ens imaginàvem el despropòsit en què es convertiria el projecte de sala de concerts. Aleshores, l’actual Regidor de joventut, Raül Grangé, denunciava les mancances de l’espai que a banda dels concerts hauria d’incloure bucs d’assaig, l’escenari, entre d’altres. ERC i les JERC vam fer de la modificació d’aquest projecte un punt clau en la negociació d’aquest pla d’equipaments. Volíem un espai amb vocació pública, d’ús transversal pel jovent i les associacions santcugatenques, que fos una plataforma de promoció cultural i musical. El projecte era insuficient i explica que ERC no votés a favor del pla d’equipaments.

Ara, Raül Grangé, previ canvi de jaqueta, ha fet de la opacitat i l’obscurantisme la seva obra de Govern i ha malmès un projecte vital per al jovent santcugatenc. No és que la sala sigui de gestió privada, quelcom de per si ja preocupant, és que l’adjudicació es va fer sense concurs públic en la més absoluta opacitat; n’ha desaparegut qualsevol rastre de servei públic i l’equipament, si és que encara pot merèixer aquest nom, ha esdevingut una nova discoteca. Ja han passat quatre gestors diferents i el jovent santcugatenc s’assabenta, com qui no vol la cosa, que ja ni tan sols existeix un conveni amb els nous gestors de la sala, que fa molt que aquest s’extingí.

La Sala de Concerts no ha estat mai una prioritat ben conduïda, ha estat sempre un projecte coix. Però és que, més enllà de si la gestió és pública o privada, de si la seva ubicació és més o menys adequada o de si respon o no a les necessitats del jovent, parlem de la total opacitat amb què s’ha gestionat tot plegat i la gran estafa que ha suposat. Pot ser legítim defensar les bondats d’un projecte fantasma, i fins hi ha qui legitima fer-ho quan anys enrere es defensava el contrari. El que és indefensable, però, és la gran mentida que ha esdevingut. Se’ns va prometre un espai i la promesa s’ha perpetuat en el temps. L’espai, però, ni ha existit ni hi ha expectatives que existeixi mai.

Èric Gómez i Pérez

Secretari de Política Municipal d’ERC

Membre Comitè Local JERC

Switch to mobile version