Autor Cultura
28 Març 2014 a 11:53

La Dolors Vilarasau reivindica un espai d’arts escèniques per la ciutat

En el Dia Mundial del Teatre es manifesta la necessitat de dignificar el mon de l’escena

 

Dolors Vilarasau i Martina Pérez

Dolors Vilarasau i Martina Pérez // Foto: Xavier Boix

Ahir era el Dia Mundial del Teatre i, com ja avançàvem dimecres, Sant Cugat “es bolca” aquests dies en la seva celebració. Per començar però tocava la reivindicació perquè, com en altres àmbits, el món de la cultura i, específicament, el de l’escena, no passa pels seus millors moments. I es va deixar veure ja en el primer acte de la tarda de la mà de la companyia local Les Xandrines, a les que va tocar passar de l’escalfor del Teatre Auditori de dilluns a la fredor d’ahir, en una Plaça Octavià amb un fred que pelava i on gairebé no hi havia públic, tot plegat una trentena d’incondicionals de la cultura i l’espectacle de la ciutat. Elles però, com a bones artistes, van estar a l’alçada de la situació i lluitant contra els elements, i mai millor dit, van llegir primer el manifest de l’Associació d’actors i directors professionals de Catalunya (AadpC) i, després, van compartir un petit tast de l’obra Dona Sàpiens en el que unes nenes descrivien sense encert el mot intel·ligència i de passada criticaven tot allò i aquells que no en tenien…

Acabat aquest primer i valent acte, al Mesón, els Amics de Pedra i Sang, oferien la primera Tertúlia amb amics del seu cicle d’enguany i, molt encertadament, proposaven parlar de teatre. La protagonista: la Dolors Vilarasau. Després d’una entrada familiar, presentada per la seva filla Martina, que gairebé va aconseguir emocionar-la dient-li veritats compartides per molts dels assistents – aquí sí que hi havia gent –, la Dolors va parlar sobre el mon del teatre i la seva situació dividint la seva intervenció en tres parts ben diferenciades.

En la primera d’elles va fer una defensa encesa de la necessitat del teatre en general i de la professió de l’artista en particular. En aquest sentit, va criticar el fet que s’aprofiti la crisi per retallar també en cultura, quan segons ella “és tant important com altres matèries de la vida, com l’educació, la salut o els serveis socials”. La Dolors va explicar la metàfora que representa el fet que la gent pensi que un artista viu en un món que no és el de la majoria quan la majoria dels actors i actrius viuen en unes condicions molt difícils, és una professió vocacional, amb una tècnica i amb un compromís amb la societat. També va destacar en la seva intervenció el mal que ha fet en la professió les decisions polítiques en els darrers temps, com ara l’augment de l’IVA al 21%, que ha suposat que algunes companyies hagin hagut de plegar i que moltes sales tinguin que assumir aquest cost sense repercutir-lo. Es va declarar obertament partidària de les subvencions públiques de les administracions per tal de garantir una cultura de qualitat, valenta, no només comercial.

Les Xandrines

Les Xandrines // Foto: Xavier Boix

La segona part de la intervenció la va dedicar més al paper de les actrius i els actors i a la importància de mantenir-se lliures respecte els poders públics i econòmics. Va fer una crida a lluitar per dignificar la professió com, de fet, fa el manifest signat per l’Àngels Bassas pel Dia Mundial del Teatre. En aquest sentit va valorar el paper d’algunes institucions que estan desenvolupant alternatives, encara que minoritàries, per donar oportunitats als més joves o alternatius i va alertar sobre el fet que hi ha més activitat artística que mai i que davant d’això el que cal fer és “ocupar espais, autogestió, cooperar, però són solucions provisionals”.

Per acabar, va fer un esment a la situació del teatre a Sant Cugat. La directora, que va encunyar la frase “la ciutat amb més artistes per m2” va reivindicar la memòria d’en Joan Llamas i el paper de l’Ernest Naté com a recuperadors del teatre a Sant Cugat. Va llençar una crítica oberta al Teatre Auditori com a infraestructura feta pensant en satisfer unes necessitats que no tenien res a veure amb les que necessitava la gent que feia activitats d’escena a Sant Cugat i va explicar la dificultat que hi ha en fer entendre a les autoritats la necessitat que hi ha a la nostra ciutat de l’existència d’un espai de creació escènica, “perquè no s’acaba tot en representar una obra a dalt un escenari, abans hi ha tot un treball artístic que s’ha de fer en uns condicions dignes que avui no tenim”. Pel que fa a la programació, això sí, va valorar positivament la feina del director del Teatre Auditori, en Pep Tugues, malgrat que sigui una programació massa comercial, l’acord amb la Unió Santcugatenca i, la Xarxa de Centre Culturals, sobretot el de Mira-sol, que programa “de forma estable, digna i amb una mida humana, llàstima que no ho tinguem al centre de la ciutat”.

Una vetllada, doncs, interessant per començar la celebració del Dia Mundial del Teatre, amb una dona que, com va dir la seva filla és “empàtica, tossuda, persistent, lluita pel que vol, viu amb passió, és inquieta a molts nivells i entén el teatre com a mitjà per transformar la societat”. Per cert, per berenar va triar bunyols de quaresma i cava.

Switch to mobile version