Autor Política
4 Març 2014 a 15:30

El govern de Sant Cugat detecta, de moment, 40 pisos buits de les entitats financeres

Amb aquest primer pas s’apunta a la iniciativa de Terrassa de sancionar els pisos buits

Carles Brugaroles i Raül Grangé

Carles Brugaroles i Raül Grangé // Foto: Xavier Boix

Feia molt temps que li demanaven alguns partits de l’oposició municipal en sengles resolucions, algunes d’elles aprovades de forma majoritària, que es fes un cens dels habitatges desocupats i que l’ajuntament, en la mesura de les seves possibilitats, actués en conseqüència. Ja el 2005 es va demanar un cens d’habitatges buits quan es va parlar per primera vegada de la “Masoveria urbana”. Molts de nosaltres hem escoltat diverses vegades en boca de la gent de la PAH aquella frase de “no pot ser, gent sense casa i cases sense gent”.

El regidor d’habitatge de Sant Cugat, Raül Grangé i el tinent d’alcalde d’Economia, Carles Brugaroles, van explicar als mitjans convocats que s’havia començat a fer un cens, que serà flexible perquè la situació de l’habitatge no és fixe, que prioritzarà les propietats de les entitats financeres, les immobiliàries vinculades a aquestes i les de les grans empreses. Ho estan fent a partir del creuament de diferents informacions, com ara el cens i els consums d’aigua. En la primera garbellada, per exemple, han registrat 454 habitatges a nom d’entitats financeres, de les que 140 no tenen comptador d’aigua i d’aquestes, 40 pot ser que faci més de 2 anys que estiguin buits.

Què farà l’ajuntament a partir d’ara?

L’objectiu de l’ajuntament no és la sanció sinó posar els habitatges a la borsa d’habitatges de lloguer social i no només els que fa més de dos anys que estan buits sinó també la resta. Segons en Raül Grangéabans de tres mesos estarà establert el procediment administratiu per la instrucció de l’expedient contradictori i a partir d’aquest moment es procedirà a la comunicació a les entitats amb pisos buits de l’inici d’aquest procés invitant-los a cedir-los a la borsa de lloguer social, seguint així el codi de bones pràctiques i recolzant-se en l’aval lloguer ofert per l’administració. En cas contrari, s’obrirà un procés sancionador”.

El tinent d’alcalde d’economia, Carles Brugaroles, afegí que també hi haurà una modificació de les ordenances fiscals d’aquest any per incorporar-hi una nova taxa que cobreixi el cost d’obrir, tramitar i fer el seguiment dels esmentats expedients administratius contradictoris que aniran a càrrec dels propietaris dels habitatges buits. L’objectiu segons en Brugarolesés que els pisos aflorin”.

A les preguntes d’aquest mitjà, perquè la nostra informació del passat 10 de gener, basada en les darreres dades oficials del IDESCAT registraven a la nostra ciutat l’any 2011 2.264 habitatges buits, el regidor d’habitatge Raül Grangé va respondre que “encara que no es una situació greu a la nostra ciutat la percepció ciutadana és que hi ha molts habitatges buits. També va afegir que unes 150 famílies es podrien beneficiar d’aquest tipus d’habitatge de lloguer social que, per l’Ajuntament de Sant Cugat, a diferència d’altres administracions, és el que es lloga a un preu inferior al 30% dels ingressos de la unitat familiar.

La veritat però és que més enllà de la voluntat política que poden o no tenir els i les governants de les diferents institucions, que és el que veritablement marcaria la política d’habitatge, en aquests moments hi ha un problema greu per traduir legalment el terme “habitatge buit”. Fins el punt que una modificació introduïda fa més de cinc anys a l’IBI de Sant Cugat perquè els habitatges buits fossin penalitzats no s’ha pogut executar mai a l’espera que des del Govern Central es desenvolupés un reglament que mai s’ha desenvolupat. Quan el Govern Català va aprovar la Llei d’Habitatge va introduir una qualificació del que era un habitatge buit però sense valor legal pel que fa a les ordenances municipals com l’IBI. Aquesta qualificació catalana descriu el què és un habitatge buit en el seu article 3 però les mesures que es podien prendre es desenvolupaven en el seu article 42.6, la Llei 9/2011, de 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica, més coneguda per “Llei Òmnibus” però, va eliminar aquest punt i el de “l’expropiació forçosa”. D’aquí que experiències com la de Terrassa, que ja ha obert més de 700 expedients a propietaris de pisos buits a la ciutat, majoritàriament entitats financeres, hagi rebut ja recursos contraris i tot fa preveure dictàmens negatius per part de la justícia, si aquesta no és sensible amb la realitat del país. 

Switch to mobile version