Autor Cinema, teatre i televisió
19 Febrer 2014 a 17:30

“T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré”, el musical de l’amor

El descobriment de la camaleònica Mercè Martínez

Fragment de l'espectacle "T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré"

Fragment de l’espectacle “T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré” // Imatge del web de Focus

MUSICAL. Funció vista: 13 de febrero del 2014 (Teatre Goya Codorniu). En cartell fins: 30 de març del 2014. Autor: Joe Dipietro. Compositor: Jimmy Roberts. Direcció: Elisenda Roca. Direcció musical: Andreu Gallén. Traducció del llibret: Anna Ullibarri. Traducció de les cançons: Anna Ullibarri i Rose Batalla. Repartiment: Ivan Labanda, Jordi Llordella, Mercè Martínez i Muntsa Rius. Músics: Andreu Gallén (Piano) i Víctor Pérez (Violí). Coreografia: Joan Maria Segura. Escenografia: Elisenda Roca i Paula Bonet. Disseny d’il·luminació: Quico Gutiérrez. Disseny de so: Eudald Gili. Vestuari: Mariel Soria. Ajudant de vestuari: Lea Lügstenmann. Il·lustracions i Tipografia: Paula Bonet. Aplicacions gràfiques i web: Wwweah!. Disseny vestit de núvia: José Maria Peiró. Disseny vestit de nuvi: Eduardo Bosch. Coordinació tècnica: Eudald Gili. Tècnic de llums: Joan Grané. Tècnic de so: Tàrek Ryan. Tècnic de vídeo: Guifré Ribas. Regidoria: Olalla Calvo. Ajudant de regidoria: Laia Cambrils. Cap tècnic del teatre: Moi Cuenca. Constructors: Jorba-Miró. Taller-Estudi d’escenografia. Enregistrament CD: OIDO. Producció: Vania Produccions.

El passat dijous es va estrenar al Teatre Goya Codorniu el musical premiat amb el Premi Butaca al millor musical, i el Premi Butaca a la millor actriu de musical per a Mercè Martínez, “T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré”.

La versió catalana del segon musical amb més representacions de la historia del teatre a Broadway comença a l’estil de la versió cinematogràfica del també reconegudíssim musical “Rent”. L’escenari fosc, els quatre actors enfilats horitzontalment i uns focus zenitals il·luminant-los individualment. Tanmateix, el drama s’esfuma i l’ambient de comèdia aflora ràpidament quan la il·luminació canvia i descobreix els actors en roba interior, mentre es preparen per a una cita.

A partir d’aquest moment, els sketchs musicals es van succeint àgilment presentant, en ordre cronològic, les múltiples situacions amoroses en les que un individu es pot trobar en la seva vida. El primer amor, la primera cita, la segona, la tercera, la primera baralla i la ruptura; la seducció, la recerca de la mitja taronja, les pàgines d’internet per a trobar parella, les trucades després d’una nit boja, els fills, els pares… Tot, hi surt pràcticament tot. Només hi manca un reflex de les relacions homosexuals, ja que es queda tan sols en “una batalla d’heterosexes”, tal com va afirmar el New York Post l’any 1992 quan es va estrenar per primera vegada.

Pel què fa als actors, cal destacar la feina de Mercè Martínez que va oferir una interpretació generosíssima des del primer minut. Camaleònica com mai, Martínez va ser una adolescent rebel, una dona que espera la trucada del seu amant, una mare jove, una àvia dolça… les seves metamorfosis van ser tals que fins i tot a vegades semblava veure’s a l’escenari la mateixa Sandra Bullock a “Miss Agent Especial” o fins i tot a Renée Zellweger a “El diari de Bridget Jones”.

Ivan Labanda, al seu temps, va oferir una demostració meravellosa del seu domini de la veu i la cançó. Molts dels seus personatges bevien de la feina que realitza als programes “Crackòvia” i “Polònia”, construccions un pèl extravagants que s’allunyen de la veritat, però que, sens dubte, són eficaces i funcionen a la perfecció d’acord amb la resta del muntatge.

Muntsa Rius, pel seu compte, desplega la seva gràcia natural i el seu somriure encisador i construeix personatges entranyables com la separada que prefereix concebre’s com a vídua en una pàgina de contactes per internet, o l’eterna soltera que assisteix com a dama d’honor als casaments de totes les seves amigues. Finalment, Jordi Llordella és el que ofereix una interpretació més correcta, però menys lluïda. Tant pel que fa a la construcció de personatges, absolutament estereotipada, com a la interpretació musical, justa però poc brillant, les seves intervencions resultaven entretingudes però senzillament complementàries.

Pel què fa a l’escenografia, cal destacar la genial proposta d’Elisenda Roca Paula Bonet de vestir la caixa negra amb petits objectes que canvien segons l’escena, i unes il·lustracions precioses, de la mateixa Bonet, projectades a la paret del  fons de l’escenari. Cal destacar també la decisió de treballar amb música en directe, ja que per l’espectador és un vertader regal poder gaudir de la interacció dels músics amb els actors en viu dalt de l’escenari. Ara bé, caldria estudiar la coordinació entre el públic i els intèrprets ja que amb els aplaudiments finals de cada escena era impossible sentir els pròlegs i epílegs de la parella de músics, una llàstima.

En qualsevol cas, “T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré” és un text fantàstic que permet una clara, ràpida i absoluta identificació de l’espectador en nombrosos moments de l’espectacle tant pel què fa al públic masculí, com al femení. Un musical a la catalana i amb un text interessant, perfecte per gaudir d’una entretinguda tarda de diumenge.

@anna_mestreseg

Switch to mobile version