Autor Economia
30 Gener 2014 a 12:00

Santiago Niño Becerra: “ el mateix Banc Central Europeu va dir, desprès de l’estiu, que no sabia com estava la banca”

Santiago Niño Becerra //Foto: Joan Murcia

Santiago Niño Becerra //Foto: Joan Murcia

Podríem dir que no hi ha una sola crisi? Hi ha una crisi financera, una crisi econòmica (a nivell domèstic) i una social?

No. És tot el mateix, és a dir, el model econòmic en el qual estàvem immersos, no Espanya o Catalunya sinó el món en general, va col·lapsar l’any 2007. Què vol dir va col·lapsar? Vol dir que aquest model va esgotar el seu camí. De la mateixa forma que hi havia un model que llavors estava en funcionament i que es va esgotar l’any 29.

Com ja sabíem algunes coses del 29, l’any 2007 es va intentar redreçar la situació però utilitzant les mateixes eines del model que sabiaesgotat, com per exemple el plan E. Això va durar fins al 2010, que vam entrar en una tercera onada, de manera que aquest any seria com de veritat l’any 1930. Es va entrar en una dinàmica totalment nova: de desmuntatge, de neteja del model anterior totalment esgotat i es posa en marxa el disseny d’un model nou que serà el model que vindrà desprès.

Aquesta organització  sistèmica és, torno a dir, semblant a la de 1929 o la del 1873, però no té res a veure amb recessions que hem viscut. No té res a veure amb la del 2010 o la del 1992. Això significa que aquesta crisi és una crisi llarga. Històricament aquestes crisis tenen una durada entre deu i quinze anys. Ara estem més o menys a la meitat on s’està dissenyant un model nou i s’anirà implementant.

El que si que passa, és que a diferència de l’any de la Gran Depressió, on Roosevelt va implementar plans que van enfonsar-se i desprès esclata la Segona Guerra Mundial, ara les coses estan més “amortiguades”.

L’altre dia deia que el que era la crisi sabia acabat però el que és la crisi de l’atur no. És més, no hi ha cap indicador que digui que el % d’aturats baixarà significativament a curt termini.

Durant el mes de maig de 2010 la senyora Elena Salgado, llavors Ministre d’Economia, va intentar una sèrie d’accions que va dir eren “brotes verdes”. En el temps, al cap de sis mesos, apareixien diversos “brotes verdes” en diferents conceptes: “Luces al final del túnel, destellos etc”. D’entrada, això que diuen brotes verdes, no serveix per res perquè s’arrossega un deute que cada vegada és més gran i que no s’ha estat resolent. En segon lloc, vostè parla de la crisi financera, però la crisi financera encara no l’hem vist. Miri, aquest any, a Europa hi ha dues fites importants: primera, al maig, eleccions. Segona, al novembre, publicació de l’auditoria que farà el Banc Central Europeu dels  126 banc principals d’Europa. De tota manera ja estan començant les filtracions: ahir el president de l’eurogrup va dir que aquesta auditoria mostraria coses no agradables. És a dir, la crisi financera no està resolta. Una altra cosa és que ens diguin històries, és a dir tornem altre vegada a “las flores de hivernadero” i a “los brotes verdes”

Fa pocs dies el president del Banc de Sabadell va dir que ja estava clarament en benefici i que ja sabia resolt la crisi. Qualsevol persona que hagi llegit el diari haurà pensat que, si els banc guanyen diners és que la cosa ja comença a estar…

Mentre algú amb autoritat no digui tots aquells actius que té el banc comptabilitzat amb el valor que és correcte… Els banc poden explicar el que vulguin, però la realitat és que el mateix Banc Central Europeu va dir, desprès de l’estiu, que no sabia com estava la banca. Això desprès de tres auditories.

Llavors, com no s’arregla la crisi financera no hi ha crèdit i això fa que no es torni a reactivar l’economia dels països?

A veure, és que aquesta interpretació que vostè ha fet de que arreglant els bancs ja esta arreglat i que quan estiguin nets i arreglats començaran a donar crèdits i a créixer les economies, aquest raonament és perfecte però és del vell model. És a dir, en el banc model, el del crèdit lliure i per a tothom, això s’ha acabat.

Una vegada es tinguin aquestes auditories de la banca començarem a veure fusions, liquidació de bancs, absorcions… però jo penso que a partir d’aquí el crèdit estarà molt mesurat i serà per aquelles coses que siguin realment necessàries. I compte perquè no només donarà actius dels bancs, perquè, de fet, ja hi ha grans empreses que estan tornant a refinançar deutes. I no estic parlant d’Espanya.

En els nivells bancaris veurem canvis realment importants.

En totes les crisis sempre hi ha hagut com a resultat grans canvis estructurals . Aquesta, que com vostè ha dit és una gran crisi, també comportarà grans canvis estructurals. Pot ser un d’ells el que deixarem de veure als bancs com els únics que poden donar crèdit? Potser passaran a tenir un altre funció?

Miri, a l’any 29 el canvi, van haver molts canvis, però el canvi a l’any 29 va ser bàsicament social. El concepte de família, que havia estat igual pràcticament d’ençà segles, es va trencar, va néixer un concepte de família dispers. Jo penso que el canvi fonamental que sortirà d’aquesta crisi, sortiran molts, però el canvi és que passarem a l’era de les corporacions.

El concepte d’una corporació amb influències, amb el tema financer, logístic, comercial… clarament anirà a més. És a dir, jo penso que passarem a les grans corporacions i, de fet, ja en veiem ara, és a dir, un gegant elèctric present a 120 països.

Pot ser que una altra cosa que passi és que hi hagi treballadors pobres?

El concepte de treballador pobre és un concepte que va néixer als anys 80 als EUA. Gent que té una feina però no guanya el suficient per arribar a assolir el mínim. Perquè l’ocupació cada vegada serà més a temps parcial.

Una possible sortida és l’autoocupació?

Miri, l’autoocupació al cap i a la fi per estar per un tercer o per a tu mateix ha d’haver-hi demanda de la teva feina. Sinó hi ha demanda del teu treball…

Això de l’autocupació és un invent per no tenir despesa fix de les empreses. És a dir, a vostè no el tenim en plantilla, sinó que a vostè el crido quan el necessito. Llavors vostè no és un treballador meu, vostè és un proveïdor perfecte o no perfecte.

Això no significa que aquesta persona no tingui més feines

És una altra manera de precaritzar el treball?

Hi haurà casos en que aquesta persona estarà absolutament desbordada de feina i haurà de treballar 30h al dia. Això depèn també.

Switch to mobile version