Autor Cinema, teatre i televisió
26 Novembre 2013 a 17:30

Thor

Crítica cinematogràfica

 thor

@ainamarcobal

ACCIÓ D’AVENTURES I FANTASIA. Estrena: 29 d’abril de 2011. Dirigit per: Kenneth Branagh. Guió: Ahley Miller, Zack Stentz i Don Payne, basat en l’argument de J. Michael Straczynski i Mark Protosevich, a partir dels personatges dels còmics de Stan Lee, Larry Lieber i Jack Kirby. Repartiment: Chris Hemsworth, Anthony Hopkins, Natalie Portman, Kat Dennings, Idris Elba, Stellan Skarsgard, Ray Stevenson, Tom Hiddleston, Colm Feore, Rene Russo, Clrak Gregg, Jaimie Alexander i Josh Dallas.

El Thor és un semidéu molt poderós, però la seva arrogància fa que revifi una antiga guerra amb uns habitants d’un altre planeta. Com a càstig, el Thor és desterrat d’Asgard i enviat a la Terra per viure com un humà. Quan el pitjor dolent ataca Asgard, el Thor haurà de deixar de banda la seva actitud per arribar a ser un veritable superheroi.

El film no ha guanyat cap guardó destacat. Va guanyar el premi a Millor Pel·lícula Taquillera dels ASCAP Film and Television Music Awards; Millor Vestuari de l’Acadèmia de Cinema de Ciència Ficció, Fantasia i Horror; i Millor Pel·lícula de Ciència Ficcó/Fantasia i Millor Actor Nou als Empire Awards del Regne Unit.

La pel·lícula no pretén ser la millor de superherois, ni ho serà. A partir d’aquí, el film es pot gaudir per ser entretingut i ser una pel·lícula que es deixa veure. No destaca especialment per cap aspecte, sinó que més aviat queda com un afany d’arribar a un públic mitjà: sense arribar a altes pretensions, fàcil de veure, però incorporant un superheroi de còmic. Un superheroi, per cert, bastant desconegut i que aquest auge que últimament s’està vivint a la gran pantalla permet conèixer-ne més.

La història en si no presenta cap dificultat ni cap gir rellevant. L’heroi en potència que ha de deixar de banda el seu ego pel bé comú és una premissa altament utilitzada a Hollywood; tot serveix al bé comú. Però en aquest cas ja va bé que sigui així, ja que hi ha actituds del personatge del Thor que no agraden. Està bé que es reforci la idea de “xulo piscines”, però paradoxalment hi ha un moment en què el germà dolent, el Loki, cau millor que el propi protagonista. Però per sort no és el personatge que pitjor cau, sinó que potser l’amiga terrestre s’endú el guardó. Els personatges del món d’Asgard pequen d’estar poc desenvolupats en detriment del Thor i el Loki, ja que són mers testimonis del que passa i un grup d’amics que no tenen cap rellevància, només per lluitar.

Els efectes especials estan molt treballats i, per exemple, l’ambientació d’Asgard és molt bona i la ciutat queda visualment molt bonica. La fotografia és correcta i el disseny artístic notable. El vestuari i l’ambientació, juntament amb les actuacions, ajuden a l’espectador a fer-se una idea de com és la vida al món dels déus. Els personatges d’un món i l’altre són molt diferents i s’aprecia de tal manera que l’espectador veu clarament la diferència i l’ajuda a seguir la història tot i entrellaçar els dos mons. Per exemple, quan el Thor és enviat a la Terra es detecta fàcilment que no és una persona d’aquí.

Un aspecte a criticar és el ritme del film. Al principi s’alternen les històries d’un món i de l’altre, però just quan l’espectador s’acostuma i s’adapta a una realitat, aquesta canvia i, vulguis o no, la realitat d’un altre món interessa més que la de la Terra, que ja la coneixem tots. A més, hi ha moments de molta calma que fan afluixar una mica l’acció èpica que ens brinda la història d’aquest superheroi.

Fa unes setmanes es va estrenar la segona part, titulada Thor: El mundo oscuro, potser un pèl més entretinguda que la primera amb un Thor més consolidat després de dues pel·lícules i la seva aparició rellevant a Los Vengadores. 

Switch to mobile version