Autor Articles i estudis
11 juny 2019 a 18:00

El canvi climàtic i la globalització són un problema afegit a la transmissió de malalties víriques

0 Flares 0 Flares ×

Segons adverteixen experts mundials en virologia 

XV Congrés virologia // Foto: irta

XV Congrés virologia // Foto: irta

Actualment es coneixen més de 200 espècies de virus que provoquen malalties en les persones i cada any se’n descobreixen entre 3 i 4 espècies noves. Més de la meitat d’aquests virus humans també poden afectar altres animals com mamífers i aus. De fet, segons la FAO (l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació), el 70% de les malalties infeccioses que afecten els humans són d’origen animal, conegudes com a zoonosis, com la ràbia, la grip aviària, el nou coronavirus de l’Orient Mitjà (MERS-CoV), entre moltes altres.
Cada vegada més els professionals científics i mèdics remarquen la necessitat de prendre consciència col·lectiva del vincle entre la salut animal, la salut humana i la dels ecosistemes per treballar en una mateixa direcció i vetllar per la salut del planeta. Hi ha malalties provocades per virus que són exclusives dels animals però ocasionen un fort impacte a la societat. És el cas de la Pesta Porcina Africana, un virus inofensiu pels humans però letal pels porcs. L’epidèmia, d’origen africà, va arribar per primer cop a Europa, a Bèlgica, l’any 2018. A l’Àsia, l’arribada del virus està obligant a sacrificar milions de porcs infectats. El repte és trobar una vacuna per aquesta malaltia altament contagiosa entre aquests animals.

La globalització i el canvi climàtic són el passaport de noves malalties

Moltes malalties infeccioses emergents provenen dels animals i es poden transmetre a les persones de manera directa o a través de vectors com els mosquits o les paparres. El creixement demogràfic del planeta, la urbanització, la globalització dels viatges i el comerç i el canvi climàtic fa que estiguem en contacte amb nous ambients, climes i nous vectors de malalties. El risc d’aparició de brots epidèmics és més alt, “ara, més que mai, hem de ser reactius per donar respostes ràpides als brots epidèmics”, constata Marion Koopmans, Cap del Departament de Virociències de l’Erasmus MC de Rotterdam (Països Baixos) i referent mundial en la recerca sobre malalties víriques zoonòtiques i virus emergents.
Des de l’aparició del brot epidèmic més destacat en l’actualitat, el de l’Ebola a l’Àfrica Occidental, s’ha reforçat molt més la recerca prospectiva. “Tenim l’objectiu d’estar millor preparats per detectar les malalties infeccioses emergents el més aviat possible i frenar el seu impacte”, indica Koopmans. La viròloga afegeix que “necessitem entendre què provoca l’emergència de les malalties víriques. Humans i animals convivim en els ecosistemes i, per tant, també interaccionem amb els vectors. Hem de ser capaços d’identificar qualsevol canvi o desequilibri que ens indiqui quan el risc de brots epidèmics és més alt”.
Un altre repte dels experts és predir quins són els patògens candidats a futurs brots emergents. “Si identifiquem el patogen amb més probabilitats de desencadenar un brot epidèmic podrem desenvolupar millor les mesures de prevenció i de control. No obstant, ens trobem amb malalties impredictibles, cal invertir més en la recerca genèrica sobre els virus”, conclou Koopmans.

La salut global urgeix més comunicació entre profesionals mèdics, veterinaris i dels ecosistemes

Des de fa uns anys, els científics parlen del concepte d’una única salut o “One Health”, la suma dels esforços de professionals experts en salut pública, la salut animal, salut vegetal i dels ecosistemes. “Fa falta més diàleg i compartir informació epidemiològica entre professionals mèdics, veterinaris, viròlegs i biòlegs per detectar i prevenir brots zoonòtics i problemes de seguretat alimentària”, explica Albert Bosch, catedràtic del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la Universitat de Barcelona (UB) i President de la Societat Espanyola de Virologia (SEV). Des de l’associació també es remarca que “no hem d’oblidar els virus que afecten a les plantes, ja que encara que no ens afectin directament, les conseqüències econòmiques poden ser molt greus quan afecten els conreus”. De fet, el primer virus que es va descobrir en la història va ser en una planta, la del tabac, l’any 1892.
Per protegir la salut pública és necessari desenvolupar estratègies globals de coordinació entre tots els agents implicats. A Espanya, la SEV és l’associació de referència en temes de virus que agrupa viròlegs experts en un gran ventall de virus de diferents centres de recerca i universitats. “Treballem per promoure la recerca en virologia, establir contactes en l’àmbit internacional i oferir assessorament quan hi ha algun episodi provocat per virus i cal aplicar estratègies de vigilància o control, per exemple quan hi va haver la crisi originada pels casos de Ebola a Espanya el 2014”, explica Albert Bosch. D’altra banda, la SEV coordina el Máster oficial de Virologia de la Universitat Complutense de Madrid des del 2010.En l’àmbit mundial, la Xarxa Global de Virus (GVN) és una coalició sense ànim de lucre formada per viròlegs de 45 centres d’excel·lència mundial de 29 països diferents de tot el món. Els seus objectius són investigar els virus per identificar-los, millorar el diagnòstic de pandèmies, estudiar com controlar-los i desenvolupar medicaments i vacunes per prevenir les malalties provocades per virus i la mort. Christian Bréchot, el president de la GVN, i el seu cofundador Robert Gallo, destaquen que és la única institució mundial formada per científics experts en totes les àrees de la virologia. “El treball en equip des de la GVN és fonamental per estar preparats i donar respostes a virus emergents i d’altres no identificats que poden amenaçar la salut pública. Constantment busquem solucions als problemes provocats pels virus en coordinació amb institucions nacionals i internacionals.” En aquest congrés es farà especial èmfasi a l’eradicació i el control de virus emergents i re emergents en un context de canvi climàtic. Des de la GVN també s’està treballant per desplegar grups regionals i locals d’experts per poder cobrir les necessitats de cada zona del planeta i a promoure programes de formació i recerca en virologia per a joves.

Virus humans: la SIDA segueix circulant entre la població però amb menys prevalença

Actualment, hi ha 36,9 milions de persones infectades amb el virus de la immunodeficiència humana (VIH) a tot el món i cada any se’n diagnostiquen 1,8 milions nous casos. Segons el darrer informe de Vigilància Epidemiològica del Ministeri de Sanitat del 2018, a Espanya hi ha entre 140.000 i 170.000 persones infectades amb el virus. A Catalunya 31.334 persones el tenen, segons dades del CEEISCAT (2018), i el 12% d’aquests no ho saben.
Fins ara, hi ha hagut 3 casos de remissió total del virus en persones que han passat per un transplantament de cèl·lules mare. L’únic cas de curació del VIH, a Berlin l’any 2009, “el pacient portador del VIH es va sotmetre a un trasplantament de cèl·lules mare per tractar la leucèmia que patia, però aquestes cèl·lules tenien la mutació CCR5 Delta32, que impedeix l’entrada del virus a les seves cèl·lules. Gràcies a aquesta mutació i altres factors relacionats amb el trasplantament de cèl·lules mare, el pacient va eliminar el virus del seu organisme”, explica Bonaventura Clotet, doctor en Medicina, president de la Fundació Lluita contra la Sida, Director de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i Cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.
Després de més d’una dècada de recerca posterior al primer cas de curació, aquest mes de març s’anunciaven el segon i el tercer cas de pacients que han aconseguit eliminar el virus VIH amb aquesta mateixa teràpia però de manera menys agressiva. “Aquests tres casos confirmen que és possible trobar la cura per la SIDA, però el transplantament no és la opció més efectiva, ja que és un procediment d’alt risc pel pacient”, explica Clotet. Actualment, l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa està treballant en la recerca de vacunes preventives juntament amb el Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS). Gràcies a aquest treball conjunt, han creat un mètode bioinformàtic per predir l’eficàcia dels fàrmacs antiretrovirals contra les diferents mutacions del VIH.
Els tractaments actuals han aconseguit millorar molt la qualitat de vida de les persones que viuen amb VIH en els països desenvolupats. Tot i així, depenen molt de la medicació ja que si deixen de prendre-la els nivells del virus augmenten de seguida. Els virus que sobreviuen al tractament s’amaguen a reservoris, cosa que complica molt eliminar-lo completament del cos. Per fer front a això, els investigadors de l’IrsiCaixa i de la Fundació Lluita contra la Sida estan desenvolupant estratègies com una vacuna terapèutica, reactivadors de la latència viral i anticossos neutralitzants, que s’haurien de combinar per poder aconseguir la curació total.

El tractament efectiu d’un virus com el VIH redueix el risc de transmissió a zero

Seguint aquesta evidència, la Fundació Lluita contra la Sida i l’institut de recerca IrsiCaixa recolzen fermament la declaració de consens “Indetectable = intransmissible (U = U)”, emesa per la Prevention Access Campaign (Campanya d’Accés a la Prevenció) de manera global. Aquesta declaració de consens destaca el fet que el diagnòstic precoç i el tractament amb la teràpia antirretroviral (TAR) no només dona una esperança de vida normal a les persones que viuen amb VIH, sinó que també tenen repercussions en la salut pública.
No obstant, la pobresa segueix sent el factor limitant de la lluita contra l’epidèmia en les regions del planeta més pobres com zones del sud del planeta, l’Europa de l’Est i Àsia Central, on no hi ha accés al diagnòstic del VIH i ni al tractament. Per això, la Fundació Lluita contra la Sida inicia la seva primera gran acció fora de l’Estat espanyol. Juntament amb l’Hospital Carmelo de Chokwé, a Moçambic, engeguen un programa per combatre l’epidèmia de VIH a l’Àfrica a llarg termini, seguint les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), amb qui la Fundació col·labora estretament. El primer dels assajos clínics començarà aquest mes de juliol amb l’objectiu d’establir les pautes de seguiment òptimes de les persones amb VIH de la regió.
0 Flares Twitter 0 Facebook 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×