Autor Articles i estudis
5 octubre 2018 a 18:00

La paràlisi del son, l’esgarrifosa experiència de l’entreson

0 Flares 0 Flares ×
paràlisi del son l'esgarrifosa experiència//foto https://www.zsenne.be/artists/lea-petrass

paràlisi del son l’esgarrifosa experiència//foto https://www.zsenne.be/artists/lea-petrass

El ritme de vida tan esbojarrat que es porta en l’actualitat en les grans ciutats, fa que, quan arriba el final de dia, abans que arribi el cap al coixí, ja estiguis dormint intensa i profundament. No obstant això, la gent que som nerviosa i que el cap ens va a mil, en bona part a causa de l’activació cerebral que produeixen els mòbils, la tele i els ordinadors, fan que al cos li costi relaxar-se i triguem més del convenient a adormir-nos. Si, a sobre, al pis de dalt tens una família que, més que una família a l’ús sembla el Circ Price en plena actuació (veure Un tigre, un bou i l’infinit disbarat humà), ja agafar la son es converteix en tasca impossible. Sigui com sigui, quan estàs en aquell moment en què ni dorms, ni estàs despert, el cos sent coses molt estranyes. Jo, personalment, tinc tendència a sentir com si em caigués sobre el llit o, en algunes vegades, sorolls o “presències” rares. No obstant això, hi ha gent que, en aquest moment, a més del que he descrit, experimenta l’asfixiant fenomen de sentir-se conscient però totalment paralitzat i incapaç de moure un sol múscul. No, no és cap viatge astral o experiència paranormal alguna. Es tracta de l’angoixant trastorn de la paràlisi del son.

El son, com a activitat física tan important com el respirar, és un procés que, tot i els avenços tecnològics dels últims anys, coneixem poc i malament. El cervell, després de l’allau d’informació que arriba a captar durant el dia, aprofita el període més tranquil de la jornada per processar-la tal com faria un ordinador en procés de desfragmentar el seu disc dur. No obstant això, i tot i que hi ha gent que és capaç de desconnectar com si tingués un interruptor, el pas de la vigília al son sol ser ràpid però gradual, produint-se el que es coneix com entreson.

En aquest moment, en què ni dormim profundament, ni estem desperts del tot, el cervell prepara el cos per entrar en letargia desconnectant els músculs motors alhora que comença a processar la informació acumulada durant el dia, produint-se tota una barreja entre la realitat i el somni, que ens fa veure i sentir coses… diguem que rares.

Sorolls, passes, ombres, presències, sensacions… tot un elenc de situacions que, en la foscor de la nit, es magnifiquen i no poques vegades ens fan sobresaltar, posant-nos de cop en alerta i envaint sobtadament el nostre cos amb una suor freda com el gel en el nostre intent d’escapar d’aquella vívida i esgarrifosa experiència. No obstant això, hi ha una certa quantitat de gent que, durant aquesta fase del son, en intentar despertar d’aquest terror nocturn, efectivament es desperten, són conscients del que els envolta, però es troben paralitzats i incapaços de fer el més mínim moviment per més que ho intentin. L’experiència frega el paroxisme quan, a més d’estar conscient i paralitzat, l’al·lucinació (veure Les al·lucinacions gratuïtes i sense drogues de l’Efecte Ganzfeld) que ens ha fet despertar encara continua activa. La desesperant angoixa, la impotència i la inquietant sensació d’estar vivint un episodi paranormal, sobretot si els episodis es repeteixen és, senzillament, horrorosa.

Aquest trastorn, que fins al 50% de la població ha patit en algun moment -si bé només el 5% ho pateix amb certa recurrència- i que ha donat peu a infinitat de llegendes relacionades amb fantasmes i aparicions d’ “ultratomba” (els íncubs, els diables que intenten mantenir relacions amb humans, per exemple) té un origen totalment desconegut. No en va, malgrat haver estat àmpliament estudiat, no se sap amb certesa què és el que el provoca, tot i que s’ha pogut demostrar que està relacionat amb períodes d’estrès, insomni, mala qualitat del son, així com amb cert component genètic que el relaciona amb la narcolèpsia, el somnambulisme i la incapacitat de fer que la serotonina “desconnecti” l’aparell locomotor del cervell per trobar-se aquest en un estat d’hiperactivitat anormal.

Tot i la por que pot passar l’afectat en el moment de patir-la, la paràlisi del son no és perillosa, tenint en compte que no afecta els òrgans respiratoris, els quals poden seguir el seu funcionament normal tot i l’episodi. És per això que els metges especialistes en els problemes de la son recomanen, sobretot, evitar les situacions d’estrès continuades, portar una higiene del son correcta (dormir les 8 hores, sense interrupcions i sempre a la mateixa hora) i, en els casos més greus, la prescripció d’antidepressius (veure Hofmann i l’al·lucinant descobriment del LSD), perquè els episodis d’aquesta estranya entreson a mig completar i estranyament allargada en el temps es vegin mitigats.

En conclusió, que, si comença a veure coses estranyes mentre que s’està dormint i se sent paralitzat per la situació, no pensi que els ectoplasmes li estan fent una visita com qui fa una visita als parents del poble. Respiri profund, relaxi’s i segueixi dormint. Tal l’embolicat de la situació social, política i econòmica actual, les veritables malsons, les veritables presències, els veritables éssers de l’inframón els trobarem, vius com una rosa, res més despertar-nos i posem les notícies.

I, aquests, per reals, sí que són perillosos.
@ireneuc

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email 0 0 Flares ×