Autor Societat
2 març 2018 a 18:00

La ciència s’inclina pel pa integral davant del pa blanc

0 Flares 0 Flares ×

Per prevenir el sobrepès

 

Pa // Imatge de Wikimedia Commons

Pa // Imatge de Wikimedia Commons

El consum de pa a Espanya ha caigut a menys de la meitat en mig segle, des dels 368 grams per persona i dia el 1964 als 139 el 2012. Una de les possibles raons que explicarien aquesta reducció podria ser la creença que el pa, i en particular el blanc, afavoreix l’augment de pes. Realment el pa blanc afavoreix el sobrepès més que l’integral? La resposta científica a aquesta pregunta és que, efectivament, el pa blanc podria contribuir a augmentar el pes més que l’integral; però en tot cas aquest augment seria molt lleuger, o fins i tot podria no existir, segons una recent avaluació de les evidències científiques disponibles duta a terme en el marc del projecte Nutrimedia de l’Observatori de la Comunicació Científica (OCC), del Departament de Comunicació de la UPF, amb la col·laboració amb el Centre Cochrane Iberoamericà.

Aquesta anàlisi sorgeix arran de l’interès del públic sobre aquesta qüestió, manifestat en la secció Pregunta als Nutrimedia del web del projecte. El resultat de l’avaluació mostra, d’una banda, que el pa integral podria aportar més beneficis a la salut que el pa blanc. I, de l’altra, que el consum de pa integral -a diferència del consum de pa blanc- no sembla afavorir l’augment de pes o de la circumferència abdominal. Amb tot, com recalquen els avaluadors, el grau de certesa dels resultats de les investigacions és baix, de manera que el pa blanc podria afavorir lleugerament el sobrepès o no afavorir-lo. I només la realització de més estudis i més rigorosos, en particular assaigs clínics, afegiria més certesa.

Una de les principals investigacions relacionades amb aquesta qüestió, l’estudi PREDIMED, ha mostrat que, en el marc de la dieta mediterrània, un major consum de pa blanc s’associa amb un augment de pes o de la circumferència abdominal, mentre que un major consum de pa integral no s’associa amb cap d’aquests augments. En qualsevol cas, el possible augment seria inferior a dos quilos i menor a dos centímetres de cintura.

Per explicar per què el pa blanc podria afavorir el sobrepès més que l’integral, els investigadors han proposat diverses explicacions. En primer lloc, encara que el pa blanc i l’integral aporten igual nombre de calories, aquest últim saciaria més, el que ajudaria a disminuir la ingesta de calories. En segon lloc, el pa integral aporta més fibra, el que estaria relacionat amb una disminució del trànsit intestinal i l’absorció de glucosa. En tercer lloc, els grans integrals podrien influir en els bacteris intestinals, el que afectaria la digestió dels nutrients i a l’obtenció d’energia dels aliments.

A més de tot això, el pa integral té un índex glucèmic menor que el blanc, és a dir, aconsegueix un augment de glucosa en sang més lent que el pa integral. Això vol dir que produeix uns menors nivells de glucosa en sang i una menor resposta de la insulina, la qual cosa afavoriria la regulació del pes corporal.

Com més gran és l’índex glucèmic d’un pa, més ràpid és l’augment de glucosa a la sang, el que s’ha relacionat amb un major risc de diabetis tipus 2 i de malaltia cardiovascular. Els índexs glucèmics d’alguns pans habituals són: 61 l’integral, 76 el blanc, 78 el blanc congelat i 86 el blanc candial.

En el context d’una dieta equilibrada i ajustada a les necessitats de cada persona, els hidrats de carboni han de representar el 45-60% de les calories que ingerim al dia. Aquests hidrats de carboni es prenen en forma de llegums, patates, cereals i farinacis com el pa. Una ració de pa ve a ser tres llesques o un panet. L’habitual és que en cada àpat es prenguin entre una i dues racions d’algun dels aliments esmentats, entre ells, el pa. Tenint en compte els resultats de les investigacions, la majoria de guies alimentàries es decanten per recomanar que es prioritzin els aliments integrals.

En alguns països, per afirmar a l’etiqueta que un aliment és integral s’exigeix que un percentatge considerable procedent de farina de gra sencer (51% al Regne Unit i EUA, 90% a Alemanya); però, a Espanya no s’ha establert un contingut mínim. Al mercat també es troba pa elaborat amb farina refinada, al que després se li afegeixen les parts del cereal per separat (habitualment, el segó). Les farines refinades perden fibra i micronutrients en el procés, mentre que les parts per separat no mantenen les propietats beneficioses del gra sencer.

Per accedir a l’informe tècnic: https://tinyurl.com/y9bxsck7P

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×