Autor Món animal
26 febrer 2018 a 18:00

Per què borda el meu gos?

0 Flares 0 Flares ×

blanquet

No solem castigar el miol d’un gat, ni el cant d’un ocell, ni tampoc les converses pesades dels nostres coneguts, però sovint ens enfadem amb els lladrucs del nostre gos. Suposo que és perquè es tornen estridents de vegades, ens irriten, poden molestar als nostres veïns i ens “obliguen a fer alguna cosa”. És llavors quan els castiguem, els cridem, ens enfadem amb ells i intentem fer-los callar de qualsevol manera. El resultat és que cada vegada borden més i més fort, al que responem amb més enuig i més “lladrucs” per la nostra part.
A algú li ha funcionat aquest mètode?, Ha deixat de bordar teu gos quan li castigues per fer-ho? possiblement en el moment dels nostres crits, el gos cessa els seus lladrucs pel sobresalt i per l’atenció que li produeix veure què passa, però continuarà bordant amb més força a continuació.
A més, no cal oblidar que els gossos aprenen per associació, si castiguem els lladrucs, el gos pot associar el càstig amb el motiu del seu lladruc (tots dos són simultanis), el que pot produir pors i aversions a la situació que li provoca bordar . No cal ser molt llest per endevinar que això augmentarà el seu nivell emocional i retroalimentarà la seva por i per tant, el seu lladruc.
Castigar llavors no és la solució, ja hem vist que tan sols agreuja el problema.
Tampoc sol ser útil recompensar el seu silenci, perquè el gos no deixa de interpretar-ho com una recompensa per no fer res. Que et recompensin per no fer res, a més d’una absència total d’aprenentatge, és força frustrant com us sentiríeu si el vostre cap o el vostre professor us felicités just en el moment que no esteu fent res? Desconcertant no?
Ignorar els lladrucs tampoc sol ser bona solució. Els lladrucs són autoreforzants i com veurem a continuació, no fer res no ens garanteix l’èxit.
Què fem llavors?
No oblidem que el lladruc és una forma d’expressió del nostre gos. Quan un gos borda és perquè vol dir alguna cosa. Així de senzill. Posem-nos al seu lloc, possiblement el que ens vol dir és molt important per a ell, molt més com més intens sigui el lladruc.
Si no fem cas, o si li castiguem per fer-ho, el gos bordarà més fort, com dient “què et passa? ¿No m’escoltes? “. Realment nosaltres també cridem amb més força quan no ens sentim escoltats i considerem important el que estem dient, no?
La solució passa llavors per escoltar el nostre gos, interpretar el que ens vol dir, i fer-li entendre que l’hem escoltat. A priori, sembla evident pensar que fer això requereix coneixements sobre conducta i maneres d’expressió animal, i que no tothom està preparat per interpretar els senyals que emeten els gossos. No obstant això, ningú coneix millor al nostre propi gos que nosaltres mateixos i per saber interpretar els seus lladrucs, no només ens fixarem en el so, sinó també en la seva expressió corporal, en el seu estat d’ànim i en les circumstàncies en les que l’emet.
Intentarem ara resumir, a manera de guia simple, els motius més comuns pels quals sol bordar un gos:
Lladruc d’excitació. El nostre gos està feliç i expectant. Una cosa bona va a succeir, tornem a casa, anem a sortir al carrer, vénen convidats, varem arribar amb el cotxe a la seva platja favorita, etc. El lladruc és alt, fort, una mica histèric i pot haver gemecs entre lladruc i lladruc. Però a més el gos no pararà de moure’s, podrà saltar de les potes davanteres, córrer d’un costat a un altre o donar voltes sobre si mateix.
No podem castigar que el nostre gos estigui content. Tampoc intentar que se senti o que es tombi, la seva excitació li ho impedirà i només li provocarà més frustració. La solució passa per estar tranquils, possiblement deixarà de bordar quan la seva expectativa es concreti. Podem donar-li una joguina o el seu mossegador perquè el mossegui i així canalitzi la seva ansietat, o bé contra condicionar amb alguna conducta gratificant per a ell i que li hàgim ensenyat amb anterioritat. Si ho fem, la conducta ha de ser dinàmica, que impliqui moviment: anar a buscar alguna cosa a una altra habitació, jocs d’olfacte, etc.
Lladruc de guarda. El nostre gos “ens avisa” que ve l’enemic. El lladruc es barreja amb una mena de esbufec, és més ronc. El gos podrà anar cap endavant o cap enrere, depenent del seu caràcter i de la seva seguretat, però més o menys s’enfocarà el lladruc al seu objectiu. Cal no oblidar d’avisar a la resta que vénen estranys és una conducta natural en algunes races de gossos ( “si la meva tasca és cuidar el ramat, no em poden agradar els estranys”) i que viure en xalets on el gos “veu” qui passa pel carrer, sol reforçar aquesta conducta.
No podem castigar el gos per fer la seva feina. “Mai ho he intentat, però sortir tots fugint podria funcionar perquè el gos deixés de bordar”. Bromes a part, l’ideal és fer veure al gos que li escoltem i nosaltres ens fem càrrec de la situació. Per a això, podem interposar-nos, de manera tranquil·la, entre el gos i el carrer, d’esquena al gos i amb els palmells de la mà obertes i els braços estirats cap avall. El missatge seria “gràcies, però jo em faig càrrec”. Sol funcionar. El motiu de fer el gest amb la mà, és que al final i després de fer-ho unes quantes vegades, aquest únic gest ens pot valer per donar el missatge, sense necessitat d’haver de aixecar-nos.
Lladruc “agressiu”. Ho he anomenat així perquè sigui fàcilment identificable, encara que no sol estar associat a cap agressió (normalment un gos que realitza una agressió no perd el temps bordant abans). És més un lladruc d’enuig, fàcilment identificable, que sol estar acompanyat de grunyits. El gos ensenyarà les dents i es mostrarà amenaçador, fruit del que ell considera una necessitat de defensar-se d’alguna cosa, o d’algú.
No podem castigar el gos per intentar defensar-se del que considera un perill per a la seva vida. De fet, si ho fem, l’estem carregant de raons. Dependrà molt de l’objecte del seu enuig i en alguns casos, pot funcionar el interposar-nos i responsabilitzar-nos nosaltres de la situació (sempre guardant totes les mesures de seguretat), fent-veure així al nostre gos. Els contracondicionaments dinàmics també poden ser útils. La solució final sol passar per aprofundir en els motius pels quals el gos sent la necessitat de defensar-se i buscar la solució d’una manera professional, realitzant treballs emocionals.
Lladruc “après”. El gos ha après que bordant obté una recompensa i nosaltres, de manera conscient o inconscient hem reforçat aquesta conducta i el gos borda buscant el seu premi. en moltes ocasions, la recompensa és simplement aconseguir l’atenció del seu amo. Solen ser lladrucs curts, amb pauses en les que el gos mira al seu voltant, comprovant si algú el sent.
“Què faríem nosaltres si estiguéssim tot el dia sols al jardí i sabéssim que al bordar aconseguiríem l’atenció del nostre amo, encara que sigui en mode de crits? Possiblement, faríem el mateix: davant de qualsevol cosa que passi, bordo i el meu amo em dona la seva atenció, de vegades fins i tot ve aquí “.
No podem castigar el gos per això perquè li estem reforçant. L’ideal és no haver arribat a aquesta situació, però un cop aquí hem de fer que el gos “desaprenda” el lladruc, evitant reforçar, o bé realitzar amb ell algun exercici d’ensinistrament perquè aprengui a deixar de bordar, ja que en el seu dia va aprendre a fer-ho. També convé replantejar-nos el tipus de relació que tenim amb ell i el vincle que ens uneix, ja que no sol ser l’idoni.
Aquests que hem vist són els motius més comuns pels quals solen bordar els nostres gossos, però hi ha molts altres, tants com missatges vulgui emetre el nostre gos: lladrucs de por (el lladruc aquí només és l’expressió d’un problema molt més gran, que hem de tractar ), de frustració, de crida a altres gossos o persones (jo no puc sortir cap a on ets tu, bordo o udolar perquè siguis tu qui vinguis), i un llarg etcètera. També tothom sap que hi ha races més bordadores que d’altres, i que, per descomptat, categoritzar i classificar les causes dels lladrucs és simplificar molt, la majoria dels gossos poden tenir sentiments barrejats i el lladruc sol ser una barreja de dos o més tipus.
Recordeu sempre que nosaltres ens queixem que el nostre gos no ens entén quan li parlem. Demostrem almenys que nosaltres intentem entendre’l a ell.
Acceptem que els nostres gossos tenen un llenguatge i que tenen alguna cosa a dir-nos, deixem que ho facin i escoltem el que ens volen dir. Així els lladrucs deixaran de ser un problema i seran el que en un principi eren, simples formes d’expressió.
Una salutació animal
www.animalmente.com
Font: http://animalmente.com/blog/%C2%BFpor-qu%C3%A9-ladra-mi-perro

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×