Autor Articles i estudis
4 gener 2018 a 18:00

L’insospitat perill de les carpes saltadores

1 Flares 1 Flares ×

Ireneu carpes

foto:moldychum.com

Sovint es parla dels perills que representen les espècies no autòctones per a la fauna, per al medi ambient o per a l’economia local, i és veritat. Aquestes espècies, sovint són introduïdes sense encomanar-se a cap sant per ocupar forats ecològics que han quedat buits, ja per eliminació de les espècies tradicionals o perquè són de nova generació. Això provoca que la introducció d’aquestes espècies es converteixi en una autèntica ruleta russa d’efectes papallona, que comporta problemes de la forma més inesperada. Tal és el cas dels mals de cap que estan tenint al riu Mississippi amb una espècie de peix, la carpa platejada. El problema? Que salta.

La sorprenent carpa platejada (Hypophthalmichthys molitrix) és una carpa d’origen asiàtic que va ser introduïda als Estats Units a principis dels anys 70 per al consum humà. Això va ser així degut al seu ràpid desenvolupament, que el porta a créixer fins al metre de longitud i tenir-ne un pes d’uns 45 kg en molt poc temps. Paral·lel a aquest benefici i, aprofitant les seves característiques de filtradores, també es va introduir per mantenir a ratlla les poblacions d’algues dins de les piscifactories, ja que en són un problema i s’alimenten àvidament d’elles. Fins aquí, tot perfecte… fins que es van escapar.

Podria pensar-se que un peix comestible i que es dedica a netejar l’aigua, no pot ser molt nociu de per si, i de fet no ho és, però tan bo és fent la seva “feina” i n’hi ha tants (viu en bancs) que està entrant en competència directa amb les espècies autòctones a les quals deixa sense algues que menjar. No obstant això, no és aquesta característica la que més incomoda, sinó el costum que té de saltar quan s’espanta, cosa que tampoc significaria res si no fos perquè són molt espantadissos i són capaços de donar salts de fins a 3 metres. I és que, veure un peixet d’un pam saltar quan navegues amb la teva barqueta fa gràcia, però veure un monstre de mig metre i 20 quilos de pes que se’t cau a sobre, és de tot menys bucòlic.

Efectivament, les carpes platejades s’han tornat un problema de seguretat pública, ja que es produeixen continus incidents amb la navegació fluvial, sobretot la que afecta a les petites barques que utilitzen el riu Mississippi i els seus afluents com autèntiques autopistes fluvials. Fins a tal punt ha esdevingut un perill, que s’han produït nombrosos ferits, alguns de gravetat, quan navegant a tota velocitat s’han trobat cara a cara amb una carpa platejada de diversos quilos. Que sigui el mateix peix el que et salti a la barca està bé, però no si corres el risc que impacti contra tu, et deixi inconscient i et trenqui la mandíbula.

La carpa platejada, en no tenir depredadors i tenir capacitat de produir fins a 1.000.000 d’ous l’any, s’ha multiplicat de forma descontrolada a les aigües dolces del Mig Oest nord-americà. I si bé és la delícia dels pescadors, amb els seus salts produeixen notables danys a les embarcacions d’aquests mateixos pescadors quan intenten anar als seus caladors. Sense anar més lluny, el televisiu pescador Jeremy Wade, va patir l’impacte d’una carpa al cap mentre que rodava un dels capítols de “Monstres de Riu” al riu Missouri, la qual cosa parla de la perillositat d’aquest tipus de comportament. Evidentment, fer esquí aquàtic en una zona infestada d’aquest tipus de peix, és poc menys que una temeritat.

No obstant això, i mentre que una solució definitiva no arriba, els habitants de les riberes del Mississippi i els seus afluents han d’aprendre a conviure amb la plaga, el que els ha portat a desenvolupar un nou esport, aprofitant les qualitats saltadores d’aquests peixos: el Tir a la Carpa. En aquest esport, apostats a les riberes, o des de les mateixes barques en moviment, el joc consisteix a disparar a les carpes tan aviat salten de l’aigua, en una adaptació una mica “friki” d’un tir al plat.

La plaga avança sense control pels rius americans i fins i tot s’han arribat a enverinar trams de riu per acabar amb la carpa platejada i, el que podria semblar una barbaritat, amb tots els altres peixos existents. El fet de saber que, en certes parts, les carpes representen el 90% de la biomassa present en aquelles aigües, pot fer arribar a comprendre el perquè les autoritats decideixen -no sense part de raó- que, per a tenir poca salut, millor no tenir-ne cap.

En conclusió, l’activitat de l’home ha produït un greu desequilibri al seu entorn immediat, però igual que té capacitat per a espatllar, té capacitat per arreglar, cosa que no vol dir que la solució sigui ni fàcil, ni barata. Més valdria que, abans de fer segons quines intervencions a la natura, gastéssim una mica del nostre temps a pensar en les implicacions que això pot comportar. Si no ho fem, correm el risc de que quan escopim a l’aire, ens torni a la cara en forma de carpa platejada de 40 quilos.

-Ireneu Castillo-
@ireneuc

1 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 1 Pin It Share 0 Email -- 1 Flares ×