Autor Articles i estudis
3 gener 2018 a 18:00

Espanya, amb deures per millorar la protecció dels drets de propietat intel·lectual i física

0 Flares 0 Flares ×

Renata Marciniak fub

Segons l’Índex Internacional de Drets de Propietat per a l’any 2017 (en anglès International Property Rights Index, IPRI), publicat per la Property Rights Alliance, Nova Zelanda és el país líder en el món en la protecció dels drets de propietat intel·lectual i física dels ciutadans, mentre que Finlàndia ocupa la primera posició a Europa, seguida de Suècia. Les últimes posicions a nivell mundial corresponen a Iemen i Veneçuela. Espanya ocupa la posició 35 al món i la 17 a Europa occidental. L’índex s’ha calculat per a 127 països.

L’Índex Internacional de Drets de Propietat és un estudi comparatiu que permet conèixer i avaluar com els drets de propietat són protegits i aplicats en els països avaluats. Es compon de 10 indicadors agrupats en tres categories principals:

1) Entorn legal i polític (indicadors: independència judicial, estat de dret, estabilitat política i control de la corrupció)

2) Drets de Propietat Física (indicadors: protecció dels drets de propietat física, registre de la propietat i accés a préstecs)

3) Drets de Propietat Intel·lectual (indicadors: protecció dels drets de propietat intel·lectual, protecció de les patents i pirateria dels drets d’autor).

L’escala de classificació global del IPRI va de 0 (inexistència de protecció dels drets de propietat en un país) a 10 (el grau màxim de protecció). En l’Índex 2017, s’han analitzat i comparat les dades actuals de 127 països, que representen el 98% del Producte Interior Brut (PIB) i el 93% de la població mundial.

Donada la importància dels drets de propietat per a la llibertat humana i una governança justa, així com per a la prosperitat de les nacions, l’IPRI mesura el grau de protecció d’aquests drets en els països avaluats. El PIB mitjà per càpita dels països que ocupen el top 5 del rànquing (Nova Zelanda, Finlàndia, Suècia, Suïssa i Noruega) és de 57.230 USD, mentre que el PIB mitjà per càpita dels països que ocupen les últimes posicions del rànquing (Ucraïna, Moldàvia, Bangladesh, Veneçuela i Iemen) és de 4.533 USD. Aquestes dades indiquen que hi ha una correlació directa entre el nivell de protecció dels drets de propietat i el valor del PIB dels països investigats. En altres paraules, un país presenta un major desenvolupament econòmic com més efectiu sigui el seu sistema de protecció dels drets de propietat.

Nova Zelanda ha rebut 8,63 punts sobre 10 i ocupa, per primera vegada, la primera posició del rànquing. A la cua del rànquing trobem Iemen amb tan sols 2,72 punts.

A escala regional, Amèrica del Nord i Europa Occidental presenten el major grau de protecció dels drets de propietat, mentre que les regions d’Europa Central i de l’Est, Àsia Central i Àfrica ofereixen el menor grau de protecció d’aquests drets. En aquestes regions, els drets de propietat física, és a dir, els drets d’una persona a gaudir i disposar d’un bé o objecte, gaudeixen del grau de protecció més alt, mentre que la protecció dels drets de propietat intel·lectual presenta marge de millora. Així mateix, els aspectes relatius a la legislació, les polítiques governamentals i el nivell de corrupció constitueixen una altra gran debilitat en quant a la protecció dels drets de propietats en aquestes regions. Aquesta situació s’inverteix en els països amb el major grau de protecció dels drets de propietat, en els quals l’entorn legal i polític és el més favorable per tal de garantir aquests drets.

Espanya ocupa la posició 35 a nivell mundial i ha millorat la seva posició en comparació amb la que ocupava l’any anterior, la 45, passant d’una puntuació de 5,85 l’any 2016 a 6,72 l’any 2017. Aquesta millora és el resultat dels progressos realitzats en la categoria de Drets de Propietat Física, especialment pel que fa a l’indicador Accés a Préstecs, en el qual ha pujat 3 punts en comparació amb l’any 2016 (de 1,24 a 4,29 en 2017). Aquesta pujada es deu a un millor accés dels ciutadans a préstecs bancaris sense exigència de garanties, fet que constitueix un indicador del nivell de desenvolupament de les entitats financeres de cada país. Així mateix, l’Índex reflecteix les millores produïdes en la protecció dels drets de propietat física, calculades basant-se en l’opinió dels experts sobre la protecció judicial de la propietat privada, inclosos els actius financers, així com sobre la precisió i transparència de la definició legal dels drets de propietat en el país.

Pel que fa a l’indicador relatiu a la propietat, és a dir, els procediments necessaris per registrar una propietat, la puntuació d’aquest indicador no ha canviat en comparació amb l’obtinguda l’any 2016, essent de 9,56 punts.

En la categoria de Drets de Propietat Intel·lectual, Espanya ha obtingut una puntuació de 6,75, és a dir, 0,36 punts més que l’any 2016. Aquesta pujada es deu a millores en l’indicador de protecció dels drets de propietat intel·lectual, que ha pujat de 5,01 a 6,0 punts. Això vol dir que, a partir de l’any 2017, els drets i interessos dels autors de les produccions científiques, literàries o artístiques gaudeixen d’una millor protecció. En quant a la protecció de les patents, aquesta ha obtingut una puntuació de 8,67, mentre que l’indicador de la pirateria dels drets d’autor ha obtingut 5,6 punts.

En la categoria d’Entorn Legal i Polític, la classificació d’Espanya és de 5,87 punts (0,17 més que en 2016) amb una puntuació de 5,01 en l’indicador d’independència judicial; 6,79 en seguretat jurídica; 5,69 en estabilitat política i 5,97 en control de la corrupció.  Aquests resultats no han variat des de l’any 2016 i es mantenen en el mateix nivell.

Tot i que Espanya ha millorat la seva posició en el rànquing, encara li queda molt per aconseguir en quant a la protecció dels drets de propietat. L’economia actual es basa en el coneixement i la implementació d’innovacions. Per això, la necessitat de protegir els drets de propietat intel·lectual i física és d’extrema importància. El paper de cada Estat ha de consistir en protegir aquests drets i prevenir les seves violacions.

Renata Marciniak és Doctora en Ciències Econòmiques i Doctora en Educació, professora col·laboradora dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×