Autor Articles i estudis
27 juliol 2017 a 18:00

Preses de Llauset i Baserca: diners de pujada i de baixada

0 Flares 0 Flares ×

ireneu llauset

foto: Google maps

Qui més, qui menys, sap que els embassaments s’utilitzen bàsicament per fer electricitat. No obstant això, hi ha algunes preses que no obtenen l’electricitat de la forma habitual. Tal és el cas de les preses de Baserca i Llauset.

Baserca (també anomenada Senet) és una presa situada a la conca de la Noguera Ribagorçana, fronterera entre Catalunya i Aragó, i situada a pocs quilòmetres de la boca sud del túnel de Viella. Aquesta presa, construïda el 1983, genera un embassament d’unes 93 hectàrees amb una capacitat d’uns 22 hm3. No és un gran reservori d’aigua, tenint en compte que hi ha molts embassaments més grans, però si veiem per al que està fet, ja n’hi ha prou.

La presa de Llauset, amb 79 metres d’altura, està situada a l’Aragó als peus dels pics de Vallhibierna, en ple Pirineu axial, en un antic llac glacial que va ser sobreelevat 58 metres amb la construcció de la presa. Aquest embassament, amb una capacitat de 17 hm3, està a uns 2.100 metres d’altitud, el que va ser un record de construcció l’any 1983, ja que a causa de la seva altura i  de les temperatures tan baixes, no es podia treballar el ciment durant bona part de l’any. Tot i així, es va construir, i la presa, accessible des de la carretera Nacional 230 per una empinada carretera afectada cada any per allaus, és senzillament espectacular amb unes impressionants vistes. Vistes que s’obtenen desprès de travessar un túnel d’un quilòmetre sense cap tipus d’il·luminació i que moltes vegades queda tancat per l’acumulació de neu en la seva entrada.

Aquests dos embassaments no disten més de 3 km en línia recta, però tenen un desnivell entre ells d’uns 800 metres, i aquesta característica és la que s’explota per fer energia elèctrica. Bé, això, i les diferents tarifes que existeixen de consum d’electricitat.

Efectivament, el sistema els dóna un rendiment bàrbar, ja que l’embassament de Baserca, reté l’aigua de la Noguera Ribagorçana i es bomba cap a l’embassament de Llauset, que d’aquesta manera s’omple amb l’aigua de Baserca. Posteriorment, aquesta aigua es fa caure de nou cap a Baserca, i aquesta caiguda lliure troba al mig del camí de baixada unes turbines subterrànies que s’encarreguen de generar electricitat, és l’anomenat salt de Moralets. No obstant això, resulta una mica ximple gastar electricitat per tornar-la a generar, i més quan l’energia per fer pujar l’aigua és més gran que la que es genera de baixada. Doncs no. Les elèctriques ho tenen tot controlat perquè els números quadrin.

El truc final es troba en les diferents tarifes elèctriques, de tal manera que bomben l’aigua de Baserca a Llauset a la nit pel fet que utilitzen la tarifa nocturna, en la qual el consum d’electricitat és molt més barat que pel dia. El negoci es fa rodó quan, des de Llauset, es deixa anar l’aigua cap a Baserca pel dia, quan l’electricitat generada es paga molt més cara. Senzill i rendible.

En definitiva, la butxaca plena i l’aigua amunt i avall en un circuit sense fi de generació de diners per a les elèctriques, en un exemple d’enginyeria intel·ligent i lucrativa que funciona des de 1983.

-Ireneu Castillo-
@ireneuc

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×