Autor Articles i estudis
11 maig 2017 a 18:00

La increïble historia de Mike, el pollastre sense cap

1 Flares 1 Flares ×

ireneu mike pollo sense cap

Quan algú ens diu “vas com pollastre sense cap”, normalment es refereix al fet que anem atabalats, dubitatius, sobretot en el moment de fer alguna cosa que requereix rapidesa. No obstant això, si això mateix li ho diguéssim a Mike, un pollastre nord-americà dels anys 40, tindria tot el sentit del món, ja que després de l’intent frustrat de ser el sopar de la seva família “d’acollida”, va ser capaç de viure durant any i mig sense cap. ¿Que no ho creu? Seguiu llegint aquesta història real. No té desperdici.

Era el 10 de setembre de 1945, quan Lloyd Olsen, un granger de Fruita (Colorado), va ser enviat al galliner per la seva dona a agafar un pollastre per al sopar, ja que rebien la visita de la seva sogra. L’escollit per ser el nou hoste de l’olla va ser un pollastre de raça Wyandotte d’uns cinc mesos d’edat anomenat Mike i que prometia estar especialment saborós.

Lloyd es va agenciar una afilada destral, va preparar al futur ajusticiat, i no se sap si per que se li va moure el pollastre, la destral o estava nerviós per la visita de la sogra, que en el moment del cop de destral, en comptes d’encertar al coll, al pobre pollastre li va tallar tres quartes parts del cap, deixant-li res més que una orella però amb la vena jugular i part del tronc encefàlic intactes. La sorpresa majúscula se la va endur quan va veure que en comptes de morir, el pollastre caminava feixugament i intentava empolainar-se i picar, evidentment sense èxit. Atès del miracle, Olsen va decidir dedicar-se en cos i ànima a cuidar el desgraciat animal escapçat.

En tant que la tràquea encara era funcional i al pollastre encara li permetia respirar -Mike emetia un sord clapoteig en comptes de cantar-, la manca de bec i ulls li impedien alimentar-se per si mateix. Lloyd Olsen, en aquest cas, va solucionar el problema alimentant-lo amb una barreja de llet i aigua que li subministrava mitjançant un comptagotes. També, de tant en tant li donava petits grans de blat de moro amb els quals complementava la seva dieta. Mike un cop recuperat i acostumat al seu nou centre de gravetat, es movia lliurement per tota la granja.

Els Olsen, en vista de l’excepcionalitat de la situació, van portar a Mike a la Universitat d’Utah , a Salt Lake City (a uns 400 kms de casa) perquè els científics estudiaran què era el que havia passat amb el pollastre. Els escèptics estudiosos van determinar que un coàgul en l’artèria caròtida seccionada va impedir que l’animal es dessagnés i, en la mesura que les funcions bàsiques vitals de les gallines s’allotgen, no en el cervell, sinó en el tronc encefàlic i aquest no havia estat afectat , el pollastre va poder fer una vida relativament “saludable”.

El portent va saltar als mitjans de comunicació i fins i tot les prestigioses revistes Life i Time li van dedicar sengles reportatges. Això li va proporcionar una gran fama, la qual cosa va portar a Lloyd a participar en espectacles amb el pollastre que el van portar a guanyar fins a 4.500 dòlars al mes, que tenint en compte que es cobrava a 25 centaus l’entrada, dóna una idea de l’enrenou que el pollastre sense cap va tenir als Estats Units. No obstant això, tot es va truncar el març de 1947.

Després d’una actuació a Phoenix i estant allotjat en un motel en el qual passava la nit, Mike va començar a ofegar-se convulsivament. A l’intentar netejar-li la tràquea, Olsen es va adonar que, per descuit, les xeringues i els comptagotes que utilitzava habitualment se les havia deixat en el lloc de l’última actuació, no podent fer res per evitar la mort, ara si, del pollastre decapitat 18 mesos abans.

Mike, el pollastre sense cap, va fer autèntic furor i va omplir les butxaques del seu amo mentre que va estar viu, el que va provocar que altres grangers intentessin imitar el seu procedir. Això va fer que uns quants pollastres seguissin el seu mateix camí, encara que sense èxit, ja que acaben per morir al cap d’un o dos dies. Sigui com sigui, a Fruita, fan des de 1999 un festival en què, anualment, commemoren el fet irrepetible que un pollastre sense cap es negués a ser servit en una font.

Ireneu Castillo
@ireneuc

1 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 1 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 1 Flares ×