Autor Articles i estudis
20 juliol 2016 a 18:00

ENTREVISTA A: XAVIER ESPASA, Director de l’Agència Catalana de Turisme

1 Flares 1 Flares ×

Xavier Espasa

L’Agència Catalana de Turisme, dirigida per Xavier Espasa, ha declarat el 2016 any de la Gastronomia i l’Enoturisme.

Els objectius de la campanya, d’uns dos milions d’euros, de promoció de la gastronomia i l’enoturisme són incrementar la despesa per turista, augmentar ingressos fora de la temporada alta i buscar un reequilibri territorial. Com els porten?
Els estem aconseguint. Catalunya ha estat declarada regió europea de la gastronomia, però el més important és que, aquest 2016 i part del 2017, dedicarem gran part del nostre pla de promoció a la gastronomia i l’enoturisme. Farem més de 150 accions arreu del món per potenciar la nostra gastronomia i experiències enoturístiques. Aquestes experiències hi són durant tot l’any, gràcies al clima i el territori.

Podria posar exemples d’accions concretes?
El Som Gastronomia Tour s’ha basat en accions a diferents mercats europeus. Una altra acció molt potent ha estat “Benvinguts a Pagès”. Durant un cap de setmana de juny, s’han obert les explotacions ramaderes per a totes aquelles persones que volien viure una experiència de producte, de territori i de cuina diferent.

El turisme de negocis va deixar 1.800 milions d’euros l’any passat. Quines mesures s’han pres el 2016 per captar-ne més?
Hi ha un pla específic del Catalunya Convention Bureau, un programa que porta l’Agència Catalana de Turisme des de fa sis anys. En formen part 178 socis. Es participa a totes les fires més rellevants del món i, sobretot, es potencia la nostra fira més important, que és l’IBTM i que se celebra el novembre a Barcelona. El turisme de negocis és el turisme que volem, és el que està deixant més diners a tot Catalunya. El pla d’accions per al turisme de negocis suma més de 700.000 euros.

L’Agència ha doblat aquest any el pressupost per a la marca Pirineus. Quines accions s’han realitzat amb aquests recursos?
El doblem sobretot per fer accions a mercats on realment s’ha fet poc esforç promocional. Mercats com Israel, d’on vénen més de 250.000 turistes l’any a Catalunya. Tambi ha un pla específic. De fet, en segons quins mercats, sSant Ignasi, amb ESADE rtificant tots els indrets de Catalunya sindobleé mercats emergents, com el sud-americà o els asiàtics, que estan descobrint una Catalunya interior, sobretot de muntanya.

S’han potenciat les altres marques?
Catalunya té varies marques i, segons el mercat on anem, n’utilitzem una o una altra. Si anem a la Xina o a la Índia la conjunció de Barcelona-Catalunya és la que funciona. Si potenciem mercats de proximitat, utilitzem marques com Sitges, Costa Daurada, Costa Brava o Paisatges Barcelona.

S’ha impulsat un segell de destinació de turisme familiar. El 2014 hi havia 18 destinacions certificades, el 2015 n’hi havia onze en procés de certificació. Quin és el seu estat actual?
Tenim més de vint certificacions de destinació de turisme familiar. És una aposta que Catalunya porta desenvolupant des de fa molts anys, hi ha un pla específic. De fet, en segons quins mercats, les nostres campanyes van molt dirigides al turisme familiar. I sobretot, intentem certificar aquelles destinacions a l’interior de Catalunya.

Què seria un exemple de destinació familiar?
Que hi hagi instal·lacions habilitades per a les famílies, com parcs infantils o menús infantils. És a dir, que a nivell d’allotjaments i instal·lacions, hi hagi serveis complementaris que facin que les famílies se sentin còmodes.

Quines mesures s’han pres per fomentar el turisme a Catalunya durant la crisi?
S’han fet campanyes de parcs naturals i promocions arreu d’Europa per potenciar el mercat interior i de muntanya. S’ha potenciat el programa sobre els Pirineus per tal de donar a conèixer-los més enllà del continent. També s’han fet campanyes específiques amb productes com l’enoturisme. A més, el turisme de negocis ha fet que es produís una desestacionalització del turisme i, sobretot, no s’ha concentrat tot a Barcelona, sinó que s’ha posat el focus en ciutats com Girona, Lleida, Figueres o Tarragona.

El turisme a Catalunya s’ha beneficiat de la crisi grega i les revoltes àrabs. El model turístic depèn massa de l’escenari internacional?
La tasca que s’ha fet a Catalunya a nivell turístic ha estat la diversificació de mercats: de proximitat, emergents i, sobretot, de llarga distància, com l’asiàtic, el de Sud-Amèrica o Estats Units. La situació dels mercats àrabs i de l’Orient Mitjà ens beneficia, però en un dos o tres per cent, gràcies a aquesta diversificació.

Un dels mercats que s’havia considerat emergent és el de Rússia, un país sancionat per la UE i que ha patit una crisi econòmica. Està afectant el turisme?
Dins l’estratègia de promoció, el mercat rus, en els últims deu anys, ha estat molt important. El moment més bo per a Catalunya va ser fa dos anys i mig, quan van venir prop d’un milió de turistes russos. En aquests moments n’estan venint entre 650.000 i 700.000. Catalunya ho havia previst, i ha anat a captar turistes de països de l’ex Unió Soviètica, com l’Azerbadjan o Bielorússia.

Un altre dels mercats que s’havia buscat fidelitzar és el Regne Unit. Com l’afectarà el Brèxit?
El mercat britànic és el número u a Espanya, i el segon a Catalunya. Vénen 1.800.000 turistes, és un mercat fidel, que vol fer vacances. Tindrà continuïtat. El Brèxit farà que la moneda es devaluï, i això no és bo, perquè afecta al tipus de turisme que ve a Catalunya, les vacances els costen més cares. Tot i això, el Regne Unit és un mercat prioritari i estem fent una campanya molt bona. Més enllà del sol i platja, estem tocant el turisme de negocis, ens estem focalitzant molt en la gastronomia i l’enoturisme. Per tant, el tipus de turisme britànic que estem abordant és de cert valor afegit. També cal destacar les noves rutes aèries de Jet2holidays, a l’aeroport de Girona, i les previsions d’augmentar-ne les freqüències al 2017.

El conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, va dir al Parlament que l’Agència Catalana de Turisme retiraria el suport a les entitats que fomentessin un turisme sexual i de borratxera. Quines accions s’han pres?
Estar molt a prop del territori, dels nostres socis, dels patronats de turisme i, sobretot de les empreses que acullen aquesta tipus de turisme, en especial els allotjaments. S’ha aconseguit un gran pas, que és que molts pocs empresaris apostin per aquesta mena de turisme. Dins el marc del consell de direcció de l’Agència Catalana de turisme s’ha arribat a un consens de vetar aquestes empreses, de les accions de promoció que fa l’agència arreu del món.

Text: Marta Roqueta/AMIC / Foto: Pol Alfageme/AMIC

1 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 1 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 1 Flares ×