Autor Articles i estudis
23 juliol 2015 a 18:00

ABBA i el seu estrepitós fracàs a la Fórmula-1

6 Flares 6 Flares ×
Curiós patrocinador que va haver a la Formula 1: el grup musical ABBA // Imatge del web Formel1.de

Curiós patrocinador que va haver a la Formula 1: el grup musical ABBA // Imatge del web Formel1.de

Waterloo, Chiquitita, Mamma mia, Fernando… pocs grups han hagut en el panorama musical pop que hagin tingut l’èxit i la repercussió a nivell mundial que a finals dels 70 i principis dels 80 va tenir el grup suec ABBA. Encara ara, 40 anys després del seu llançament a la fama, molt poca gent hi ha que no hi hagi taral·lejat o ballat alguna vegada alguna de les seves cançons, demostrant que ABBA és una de les icones musicals més importants de la història… per desgràcia dels seus detractors, és clar. Aquests van haver de patir l’omnipresència del quartet en tots els mitjans de comunicació haguts i per haver a nivell mundial i no només aquí. Per si no sortia prou, faltava la cirereta del pastís: el 1981, ABBA va patrocinar durant tota una temporada una escuderia de Fórmula-1, sent l’únic grup musical que l’ha fet fins avui. Ho sabia?

El món de la Fórmula 1 és un món ple de glamur, de tecnologia punta, de velocitat, d’olor a benzina i de soroll, però per mantenir aquest tren de competició es necessiten diners a cabassos, que s’obté amb la publicitat i els patrocinadors. Els equips punters no acostumen a tenir problemes, tenint en compte la filantròpica tendència humana a sortir en massa en ajuda del vencedor, però per als equips de base no és tan senzill. Les limitacions pressupostàries que es troben aquestes escuderies obliguen a esprémer les meninges als seus responsables per poder seguir en cursa, els quals acostumen a retallar per tot arreu, encara a risc de reduir la qualitat tècnica dels vehicles i agafar pilots de dubtosa competitivitat. Tal va ser el cas de l’escuderia alemanya ATS.

ATS, acrònim de Auto Technisches Spezialzubehör (Accessoris Tècnics per a Automòbils), una empresa dedicada sobretot a la construcció de llantes d’alumini, era una escuderia de segon rang que, més que competir, s’arrossegava per aquells circuits de Déu. El 1981, l’holandès Jan Lammers, que era el pilot principal, abandona l’equip avorrit per la desesperant qualitat del seu monoplaça, deixant al seu substitut, el suec Tommy Borgudd, com a únic pilot de l’escuderia. Era la seva estrena a la F1.

Borgudd, més conegut com “Slim” Borgudd, era un personatge peculiar. Tot terreny i tastaolletes, conciliava la seva passió pels esports de motor amb la seva passió per la música. Passió que el va portar a ser bateria de diversos grups suecs i, entre ells, a col·laborar amb ABBA en l’enregistrament de diversos discos, establint una bona amistat amb Björn Ulvaeus, el guitarra del grup.

No obstant això, Borgudd estava pendent d’un fil de la seva participació com a pilot a ATS, pel fet que un patrocinador -Camel, més concretament- es va fer enrere en l’últim moment. I com qui té un amic, té un tresor i els amics estan per quan se’ls necessita, Björn Ulvaeus, veient que les coses per Slim no pintaven molt bé per complir el seu somni de pilotar a la F1 -tenia 34 anys i no era un xaval exactament-, va decidir que li donaria un cop de mà per aconseguir un espònsor. I quin millor patrocinador que el grup pop més popular del moment?

D’aquesta manera, ABBA patrocinava a un paisà i amic seu, el qual feia el seu debut a la Fórmula 1 el 3 de maig de 1981 a Imola (Itàlia) al Grand Prix de San Marino. Borgudd, lluint orgullós el logo d’ABBA en els laterals de la seva fletxa groga, va acabar la cursa en una meritòria 13ª posició, que no estava gens malament per ser la primera vegada que participava. La cosa pintava bé, però les coses es van torçar una miqueta.

En les quatre carreres següents, a Slim semblava que li havia mirat un borni i no va aconseguir ni classificar-se, cosa que tampoc deixava en gaire bon lloc el nom d’ABBA. No obstant això, tot i que el cotxe era més lent que una desfilada de caragols amb ciàtica, Slim, va treure el millor de si i va aconseguir arribar 6è a la línia d’arribada en el circuit de Silverstone (Gran Bretanya). El fet que fos una carrera molt accidentada i s’hagués de retirar fins al jutge de la bandera a quadres, s’ha de reconèixer que també va ajudar molt -de 24 es van retirar 16, déu n’hi do.

Amb tot, el fet de puntuar va animar al grup, el qual es va presentar al complet a la següent cita -Alemanya- per animar el seu patrocinat. No obstant això, el que semblava que aniria a millor va quedar reduït a foc d’encenalls, ja que el “borni” d’anteriors ocasions semblava que aquesta vegada havia fet hores extraordinàries amb Borgudd, veient-se obligat a retirar-se per trencar el motor. I que tot hagués quedat aquí! perquè de les cinc carreres que li van quedar fins a final de temporada, tan sols en una va acabar la carrera… i en 10è lloc. La retirada dels altres 14 cotxes s’estima que va ser també decisiva. ABBA, realment, s’havia lluït amb el seu “patrocini”… encara que en realitat, tampoc es van lamentar molt.

El graciós de l’assumpte és que sembla que per ABBA, al final, el patrocini de semblant espectacle li va sortir gratis i no va posar ni un euro en el monoplaça de Slim Borgudd. Segons va declarar el mateix Ulvaeus (el creure-s’ho o no, queda al seu lliure albir), van posar el nom del grup al cotxe simplement per cridar l’atenció de possibles sponsors, en un gest de bona voluntat envers el bateria ficat a pilot. Gest que, veient la tartana amb alerons que era l’ATS de Slim, si algun incaut patrocinador estava disposat a regalar els seus diners, sens dubte li va treure les ganes.

A l’any següent, ABBA ja no va patrocinar a Slim… no per res, sinó per simple impossibilitat, atès que 1982 va significar la separació definitiva del grup suec. Tommy Borgudd, va seguir la seva carrera automobilística i va ser fitxat per Tyrrell per un any -no ho faria tan malament l’home- però no es va adaptar al seu nou equip, passant després a la F3000, fins arribar a les curses de camions on es va fer el rei a mitjans dels 90.

Per la seva banda, l’escuderia ATS va seguir donant tombs per l’asfalt amb un cotxe obsolet, més semblant al dels Picapedra que als nous models que competien, fins a 1984, en què va acabar per desaparèixer fruit de les dissensions internes, bàsicament produïdes per la insuportable personalitat de Günter Schmid, el propietari d’ATS.

En definitiva, un episodi friki i desconegut que, sens dubte, a més d’un dels seus protagonistes li hauria agradat guardar en el més profund possible del seu bagul dels oblits particular.

Ireneu Castillo

6 Flares Twitter 1 Facebook 5 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 6 Flares ×