Autor Cinema, teatre i televisió
11 novembre 2014 a 18:00

Crítica cinematogràfica: Ocho apellidos vascos

4 Flares 4 Flares ×

L’amor pot traspassar les diferències ideològiques

Ocho apellidos vascos

Ocho apellidos vascos

COMÈDIA. Espanya. Estrena: 2014. Dirigida per: Emilio Martínez-Lázaro. Repartiment: Dani Rovira, Clara Lago, Carmen Machi, Karra Elejalde, Alfonso Sánchez, Alberto López, Aitor Mazo, Lander Otaola. Duració: 98 min

Rafa, un jove andalús, coneix a Amaia, una noia basca, a Sevilla. Enamorat de Amaia, Rafa decideix creuar Espanya per conquistar-la, però el que no tindrà en compte és que els andalusos no són ben vistos al País Basc raó per la qual, s’haurà de fer passar per basc. Una comèdia romàntica on l’amor intentarà traspassar les barreres ideològiques dels dos protagonistes.

El gran protagonista del film són els acudits que s’expliquen sobre les dues ideologies, per tant podem dir que el que sustenta el film és el guió. Ben treballat, ben pensat i amb gags que aconsegueixen fer riure a la gran majoria dels espectadors. Però tot i així hi ha certes escenes on manquen el treure-li més profit, com és la del casament.

Dani Rovira, novell dins el món de la interpretació, és llueix en un personatge andalús que li ve perfecte per treure la seva gràcia malaguenya; Clara Lago, madrilenya, interpreta una basca que estima la seva terra mesclant una Amaia seca i a la vegada encantadora. També de Madrid està Carmen Machi, possiblement el personatge que sense tenir un gran protagonisme canvia més al llarg del film. I per últim, l’únic actor que fa honor al seu paper: Karra Elejalde, un basc que demostra, només amb la mirada, que sap defensar la seva terra i les seves arrels a la perfecció davant les càmeres.

L’estètica general del film és adequada a la història però té aspectes fluixos ja que es podrien haver buscat, per crear un ambient més basc o andalús. Tot i així la fotografia de la pel·lícula es correspon a l’argument.

Com bé he comentat a l’inici el film s’alimenta principalment dels gags però, decau a causa del mal aprofitament de certes escenes i de la falta de temps per demostrar més el romanticisme entre els protagonistes. Cau en la redundància de bromes fàcils i a vegades trillades, oblidant-se de la història central. Podem assegurar que el film aconsegueix fer riure a l’espectador però no és una comèdia arriscada com semblava que prometia la premissa.

Pocs anys abans s’havien estrenat, a Europa, un parell de comèdies que es centraven en el contrast per fer riure, Bienvendos al Norte i Bienvenidos al Sur, raó per la qual en molts aspectes pot fer que ens vinguin ambdós films a la ment.

Tot i la mancança de varis aspectes el film va aconseguir, en poques setmanes, recaptar una gran quantitat de diners a la taquilla espanyola, fins a tal punt de  posicionar-se entre les més vistes a Espanya. A més, Martínez – Lázaro ha comentat que, degut a l’aclamador èxit que ha tingut el seu film, té previst fer-ne una seqüela.

En definitiva, podem dir que és un film que aconsegueix trencar de certa manera el tabú actual que hi havia sobre els nacionalistes en general.

Cristina Nocete

@crisnocete

4 Flares Twitter 2 Facebook 2 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 4 Flares ×