Autor Cultura
9 octubre 2014 a 18:08

20 anys del taller d’escenografia del Teatre Auditori

0 Flares 0 Flares ×

El Carles Pujol ens explica alguns dels seus records

 

En Carles Pujol dissenyant una escenografia // Foto: Xavier BoixUrna al vestíbul amb les maquetes // Foto: Xavier BoixEl taller en funcionament // Foto: Xavier Boix

Ara fa 20 anys el Teatre Auditori feia una aposta per desenvolupar la producció pròpia de les escenografies. Amb aquesta idea doncs va muntar un taller d’escenografia que avui és l’enveja de molts teatres no només del nostre país.

Al capdavant de l’equip del taller hi és el Carles Pujol, des del primer dia. Hi va començar amb el seu germà David i amb el Pau, entre d’altres, com explicava el David en la primera entrevista que vàrem publicar en el nostre diari. I aquest mes celebren aquest aniversari amb una exposició que, lamentablement, només va estar totalment exposada durant quatre dies però encara s’hi pot veure, en horaris de funció o quan està obert el hall, una gran urna on s’hi exposen 17 maquetes d’escenografies fetes pel taller del Teatre Auditori i que són representatives per motius diferents.

Hem visitat el taller i hem parlat amb el Carles. Estan contents que se li doni relleu a la seva feina, de fet pel Teatre Auditori, a més de representar un reconeixement tècnic, també és una font d’ingressos directes o indirectes, en el sentit que d’aquesta forma es poden aconseguir representacions a la sala santcugatenca que sinó fos perquè se li produeix l’escenografia seria molt difícil pagar el catxet.

L’exposició, que va durar des del 24 al 28 de setembre, mostrava les 17 maquetes fetes pel Carles Pujol i per l’Azorín i fotografies en 18 plafons d’obres representatives de molts directors, escenògrafs i companyies “des de Tricicle fins a Sergi Belbel, passant per Calixte Bieito, Duato, etc., un total de 200 escenografies en 20 anys“, d’aquestes, gairebé totes s’han representat al Teatre Auditori i l’exposició era un bon reclam tant pels amants del teatre i la seva història com per la gent que li agrada la part més tècnica.

Li preguntem per quines son les escenografies que li han deixat més empremta i ens respon que “cadascuna té el seu què pel seu moments, Spamalot va ser un gran repte, un gran monstre, un rècord en 4 mesos, brutal de feina i de disseny, va ser molt gran però La Verbena de la Paloma personalment em va agradar molt fer-la perquè a casa meva la Zarzuela era un gènere que agradava molt i és amb el que jo vaig començar quan estava a La Unió Santcugatenca, també fer la de Romeo i Julieta de Nacho Duato va ser especial“.

Estar una estona amb ells és una experiència interessant, estan fent diferents coses alhora, ara per exemple estan preparant l’escenografia del Idiota i el Prendre Partit, però també “l’escenografia de l’espectacle del màgic Antonio Díaz, no només pel seu espectacle al TA sinó per altres espectacles que fa arreu“, ens explica que “és una passada com equip mantenir un nivell alt i poder representar a Sant Cugat a nivell internacional i a Espanya“, de fet el Teatre Auditori és l’únic teatre públic on tenen un taller de construcció d’escenografia. Hi treballen habitualment tres persones fixes sempre i, depenent de la feina, s’hi afegeixen 5 o 6 persones més. Val la pena passar-s’hi a veure les maquetes, de debò.

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×