Autor Entitats
16 juliol 2014 a 16:00

Entrevistem a la Neus Sotomayor, directora de la Universitat Internacional de la Pau

0 Flares 0 Flares ×

Dijous 17 comença el Curs d’Estiu centrat en la Mediterrània i les seves oportunitats

Neus Sotomayor

Neus Sotomayor // Foto: Xavier Boix

Fa 30 anys que es va fundar la Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat – aquest és un tema recurrent en les presentacions del seu president, l’Arcadi Oliveres – però l’edició del Curs d’Estiu d’enguany és la 29ena perquè hi va haver una any que no es va poder fer. Aquest dijous, 17 de juliol, tornen a la seva cita habitual al Centre Borja, aquesta vegada amb un tema de màxima actualitat: la Mediterrània. Entre el nord i el sud, un mar de conflictes i d’esperances. Per explicar-nos els detalls d’aquesta edició ens trobem amb la seva directora, la Neus Sotomayor, que ens rep a la seu de l’entitat, al Xalet Negre. D’entrada però ja us deixem anar una primera exclusiva: dilluns 21 es passarà el documental sobre l’Arcadi Oliveres “Mai és tant fosc”, a les 7 de la tarda, al mateix espai on es fa el curs d’estiu.

Li preguntem a la Neus sobre perquè tornen a tractar aquest tema que ja va ser motiu d’una edició fa uns anys. “En aquells moments vàrem fer un enfocament molt diferent perquè teníem una mirada diferent, una visió de nord a sud amb la intenció, això sí d’estrènyer llaços, de construir ponts, però el discurs aleshores era que nosaltres érem Europa i que llençàvem una ma al sud. Però en aquests anys la situació ha canviat radicalment i ara estem més a prop dels països del sud de la mediterrània, de fet ja estàvem més a prop des del punt de vista cultural al Magrib que a d’altres països del nord. La realitat econòmica i social ens està apropant a ells i, segurament, la unió mediterrània és una via de futur, que mirem a l’altra riba de la mediterrània des d’un sentiment d’igualtat, ja que les polítiques econòmiques han fet una bretxa que ha suposat la zona mediterrània passi a ser una regió diferent“.

Amb aquest plantejament intenteu trencar situacions que la ciutadania veu amb neguit quan ens compareu amb els del sud i no amb els del nord?

Efectivament, cal trencar aquest pensament perquè estan sorgint moviments en contra dels emigrants que venen del sud i quan diem que estem més a prop d’Argèlia, hem de dir que hi ha coses que ens diferencien, com per exemple la religió, però volem també denunciar que hi ha polítiques econòmiques que ens porten a ser el sud d’Europa mentre obliguem a aquests països a ser el nostre sud tancant-los la porta amb murs. Davant d’això ens preguntarem, què passa amb els moviments populistes arreu? – a Espanya, per cert no tenen tanta importància o estan dins altres partits? – hi ha un intent de preservar el que es nostre i no ho volem compartir?“.

En aquesta edició plantegeu la situació política de l’Europa post eleccions europees, del drama de la immigració i les corrents yihadistes, les noves constitucions després de les “primaveres àrabs“, els conflictes avui a l’orient mitjà tant d’actualitat aquests dies amb els atacs israelians a la Franja de Gaza i acabeu amb la situació als països del sud d’Europa i una diagnosi de la situació dels moviments socials i els reptes pendents entorn als drets humans i les llibertats fonamentals. Elaborar aquest programa i cercar tothom qui fa de ponent és una gran tasca per part vostra que deu venir després de molts mesos de feina, no?

Durant l’edició anterior ja parlem de la següent i tornant de vacances ja ens hi posem, de setembre a novembre definim l’estructura perquè és molt fàcil dir de què parlem però s’ha de definir com, i després definim qui en parlarà perquè no som experts en tot i hem de parlar amb gent que ens proposa ponent i procurem que a finals de febrer estigui tothom confirmat per qüestions d’agenda. La UNIPAU és una Fundació configurada en un patronat i un grup de treball, molt potent, que és qui s’encarrega i col·labora a organitzar, en d’altres activitats, el Curs d’Estiu. La persona que aporta més però en aquest cas és en José Maria Perceval, al que haig de fer un reconeixement“.

Aquest any tornem a tenir un grup de ponents fantàstic i a risc que me’ls diguis tots, ressaltem els que per una cosa o altra recomanes, “ho faig a nivell personal, les dues persones que vénen de Grècia, la Sonia Mitralias, que parlarà del deute i, en Yorgos Mitralias, que parlarà dels moviments ciutadans, perquè és la primera vegada que venen d’aquest país i tinc ganes de saber-ne més perquè, al marge del que veiem per la televisió en coneixem poc. També em fa il·lusió les dues dones, la Moufida Abassi i la Rhizlaine Benachir, que ens explicaran els processos constitutius de Tunísia i del Marroc, la primera perquè és de les poques coses en positiu de les primaveres àrabs, serà presentada per la Mercè Conesa i, la segona, perquè vaig estar fa poc temps allà i vaig veure que les dones estaven molt actives i il·lusionades en aquesta tasca. També m’interessa molt la del Carles Lozano sobre l’economia social entre les dues ribes i també que torni en Ruiz Jiménez que, a banda de la conferència, farà les conclusions del seminari. Per últim, pel moment que vivim i perquè el conec, la del Jordi Colomer sobre el conflicte entre Israel i Palestina

La UNIPAU fa 30 anys que es fa a Sant Cugat, no estic segur que la ciutadania sigui conscient de la seva importància, teniu imputs d’això?, “crec que és força coneguda però de totes maneres fa 10 anys que treballem un projecte, menys conegut, amb els alumnes de secundària de la majoria d’escoles i espero que poc a poc els joves i els pares ens coneixen més” i de cara enfora quina repercussió té la UNIPAU? “penso que som una referència, a Catalunya segur. Som coneguts i valorats, procurem fer una bona feina, amb un nivell de ponents de prestigi. Jo veig que quan escric la carta d’invitació no he trobat mai que ningú em respongui malament sinó que tothom coneix l’entitat i no em costa gens contactar amb els ponents“. La UNIPAU es subvenciona amb recursos públics i amb les entrades que paga la gent que assisteix a les seves activitats. Ens explica la Neus que en els darrers anys aquests recursos han caigut a conseqüència de la situació econòmica, normalment rebien subvenció de la Diputació de Barcelona – que enguany no ha donat cap suport -, la Generalitat mitjançant l’Agència Catalana de Cooperació – que tot just ara ha pagat un deute històric que tenia amb l’entitat i acaba de treure la convocatòria per aquest any – i l’Ajuntament de Sant Cugat, “que no ens falla mai i gràcies al qual ens podem mantenir“, diu la Neus. El pressupost de la UNIPAU ha passat dels aproximadament 100 mil euros a uns 50 mil, dels que només s’autofinança amb les entrades en un 10%, “no podem pujar el preu de les entrades perquè faria molt difícil que la gent vingués als cursos, tot i que donem moltes facilitats als assistents“. Aquest any, a diferència dels anteriors en que el tema del curs no requeria de traducció simultània, el pressupost serà una mica més alt però no arribarà als 30 mil €, “a més ara qui ve de ponent rep la meitat del que rebia abans”, ens explica la directora de la UNIPAU“. Tenen una ajuda molt important de cugat.cat que grava totes les ponències, el que suposa un fons documental molt potent per la fundació que equilibra el fet de no poder publicar en paper com feien abans.

Per acabar la Neus Sotomayor anima a la gent a participar en aquesta edició. Ja hi ha 40 persones apuntades, “és el normal, la gent s’apunta en el moment que comença. El curs d’estiu però té de bo que s’aprèn molt de les conferències però s’aprèn també de la convivència amb els companys, amb els ponents que tens a prop, als dinars on segueixes parlant del tema“. A banda de les conferències hi haurà una exposició durant tots els dies i es farà una presentació del llibre “Sant Cugat en peu de pau” el dimarts 22 a les 7 de la tarda. Podeu veure tot el programa en aquest enllaç.

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×