Autor Cultura
2 juny 2014 a 10:30

El 1714 des de la Torre de l’Església del Pi, vista per un heroi anònim: un nen campaner.

31 Flares 31 Flares ×

“Ploren campanes 1714″ curtmetratge de Jesús A. Prieto,  un nou projecte al que també li cal el micro mecentage

 

Foto del rodatge del curt

Foto del rodatge del curt // Imatge cedida

A Sant Cugat s’està fent la commemoració del Tricentenari del 1714 amb actes de diferent índole associats a diverses disciplines. Però n’hi ha una que mancava i que no està dins de la programació oficial, el cinema. I és a aquesta a la que ens referim amb aquesta notícia perquè un santcugatenc, un florestà per ser més precisos, en Jesús Ángel Prieto, professor de l’Escola Massana i col·laborador d’aquest diari amb els seus articles d’opinió, és el director i guionista del curtmetratge Ploren campanes 1714.

El projecte, diu el director, sorgeix “de dues voluntats, d’una banda intentar una aproximació minimalista a un episodi complex que l’imaginari col·lectiu sempre visualitza sota els paràmetres del cinema espectacle. De l’altre, revisitar, seguint entre d’altres al poeta – es refereix al poema M’han demanat que parli de la meva Europa de Salvador Espriul’aproximació humanista a un moment de la història molt carregat de posicionaments comprensiblement polítics“.

L’argument

El curtmetratge situa la història en un temps acotat i en un espai concret: de la crida a la defensa a ultrança del 9 de juliol del 1713, “amb l’entusiasme inevitable ple d’heroisme“, a l’11 de setembre de 1714, viscuda pel campaner d’una de les esglésies de Barcelona i de la única campana que encara avui perviu de l’època, la de l’església del Pi, anomenada l’Antònia. El darrer matí, compleix amb el seu deure d’avisar de l’assalt final, “ple de dubtes sobre el sentit del seu compromís i, sobretot, ple d’un dolor que el portarà a la mort“.

El 9 de juliol del 1713 els Braços Generals de Barcelona publiquen la Crida i les campanes de la ciutat toquen anunciant amb alegria la voluntat de defensar la ciutat contra els exèrcits de França i Espanya. En Pau, el campaner, bat la campana, convençut de la justícia de la seva causa i la coincidència amb la majoria de la ciutadania. Dies més tard, parlant amb la Gaietana, surt el tema dels botiflers que marxen cap a Mataró, introduint aquí les contradiccions polítiques. Quan arriben les tropes borbòniques al Barcelonès en Pau toca les campanes i el sagristà parla amb ell de la nova situació. La relació entre els dos nens reflecteix també la de les dues

En Pau i la Gaietana

En Pau i la Gaietana // Imatge cedida

posicions socials, ell, fill d’un ferrer, ella, filla d’un home honorat. Passen els mesos, amb els diferents esdeveniments històrics, l’aniversari de Felip V, la Candelera, l’atac al convent dels Caputxins, les bombes cauen a l’església, el que els fa pensar sobre si Déu està amb la seva causa… arriba la darrera decisió, que se suma a la gana i les pèrdues humanes, la defensa fins al final de la ciutat presa pels Comuns, no ho entenen.

El projecte cinematogràfic respecta la cronologia dels fets històrics – l’assessor històric és un altre santcugatenc, en Domènec Miquel – cercant la màxima versemblança i fent les mínimes concessions a les convencions narratives i vol contribuir a “aportar idees al debat col·lectiu, tot emocionant amb la raó i raonant amb l’emoció“. Es tracta d’un projecte auster que vol explicar una història èpica des d’un espai únic amb tres personatges: en Pau (Francesc Sambró, també de Sant Cugat), un nen d’11 anys, la Gaietana (Rut Bonhora), una nena de 12, filla d’un conseller de corts del 1702, potser en Lluís Roger i, un Sagristà (Enric Arquimbau), un home gran.

Qui participa en el projecte?

En Pau i el sagristà

En Pau i el sagristà // Imatge cedida

Amb en Jesús Ángel Prieto, que dirigeix el curtmetratge i ha escrit el guió, hi trobem també en Jaume Vilalta que fa la fotografia i l’edició, en Jordi Roig que s’encarrega del vestuari. L’Armand Gascón i l’Elisabet Puig de la decoració, la Núria Llunell del maquillatge i la Irina Prieto fa la música. La productora és Lukimedia, que també ho ha estat en els projectes anteriors del mateix director. El projecte està allotjat en aquests moments a la web de micromecenatge Verkami, on espera recaptar 5.100 euros d’aquí 20 dies. Ja en porten 1.660 d’aconseguits i les aportacions aniran destinades a pagar la postproducció d’imatge i de so del curt, a la preparació de l’estrena, que es preveu pel setembre d’enguany, i a les recompenses pels col·laboradors.

Les aportacions, com sempre, tenen diferents retorns depenent de la quantitat que es doni. Des dels 10 euros, que suposa una menció als crèdits i a la web i accés al visionat on-line, als 50 euros, que suposa una invitació per a tres persones a l’estrena del curt a Barcelona, més un DVD dedicat més una menció especial als crèdits del curt i a la web, fins a l’aportació més alta que són els 400 euros que suposa una projecció del curt en el lloc de Catalunya que es vulgui amb la presència del director, el DVD dedicat, la menció especial als crèdits i un guió dedicat pel director del curt.

El curt ja s’ha rodat durant aquest mes. Segons en Jesús Ángel, es “una petita aportació a la rememoració dels fets de 1714: potser qui no coneix la història està condemnat a repetir-la?

31 Flares Twitter 4 Facebook 27 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 31 Flares ×