Autor Política
29 abril 2014 a 15:30

Pere Casajoana: “ADIF ha fet un ‘pelotazo’ a costa de l’Ajuntament de Sant Cugat”

0 Flares 0 Flares ×

La ciutat haurà de pagar uns 7 milions d’euros per la construcció de la Ronda Nord

 

Estació de RENFE Sant Cugat

Estació de RENFE Sant Cugat // Imatge Wikimedia Commons, Joaquimgr

Era un dels temes importants del ple d’ahir però, en canvi, segons el regidor d’urbanisme, Pere Casajoana, “els grups de l’oposició tenint-ne la informació per discutir-la al ple tenen més que suficient, tampoc és que demanin informació en altres temes d’índole similar”. Aquesta era la resposta a la denúncia que feien tots els grups – menys la CUP que no va intervenir en aquest punt del ple – sobre la manca d’informació en una qüestió “de ciutat – en paraules del portaveu del Gup d’ICV-EUiA, Joan Calderon, que va lamentar que rebessin la informació de forma parcial en la darrera comissió informativa de ple, malgrat la seva voluntat de ser lleials al govern en aquest tipus de situacions adverses als interessos generals”.

I és que es tracta d’una nova llosa econòmica per les arques de l’Ajuntament de Sant Cugat, malgrat el pagament no sigui finalment pecuniari sinó “en espècies”. Perquè ahir del que es tractava és d’aprovar un conveni amb l’ens públic estatal gestor de les infraestructures ferroviàries, ADIF. El resultat final de la votació va ser l’abstenció de la CUP, juntament amb la del PP i ICV, el vot contrari del PSC i l’aprovació de l’equip de govern de CiU.

D’on ve aquest problema?

L’operació urbanística de Volpelleres va suposar entre d’altres actuacions l’ampliació de la Ronda Nord de Sant Cugat. Segons el regidor d’urbanisme, Pere Casajoana, “ADIF mai va voler negociar els termes de l’expropiació de la pastilla adjacent a l’estació de RENFE” i el jurat d’expropiació en aquells moments va valorar la pastilla de terrenys, d’uns 1.000 m2, en uns 100 mil euros, donat que s’entenia que no es tractava s’un “solar” sinó d’un “terreny” – la diferència és si s’hi pot edificar o no – i es va qualificar per part de l’Ajuntament com a sistema viari. Immediatament ADIF va anar al contenciós administratiu i la sentència del TSJC li va reconèixer que el valor havia de ser superior perquè el valor cadastral no era correcte, pel que l’expropiació havia de ser d’1 milió d’euros.

No contents amb aquesta sentència del 2005, van seguir amb el litigi, “no pensàvem que seguirien fins el final” comentà ahir l’alcaldessa, Mercè Conesa, fins que el Tribunal Suprem va carregar-se punt per punt la sentència del tribunal català canviant, per un costat, el polígon fiscal i, per tant, encarint l’operació – de Volpelleres a Coll Favà – i, per una altra, el concepte de qualificació urbanística que per aquest darrer tribunal sí que és “solar”. El resultat de tot plegat és que el cost total per l’ajuntament en aquell any s’enfila a més de 4 milions d’euros, als que s’han de sumar els interessos dels darrers 9 anys, més els que es puguin afegir fins que no s’acabi de pagar tot el deute que podrien arribar fins a 3 milions més. Total 7,5 milions d’euros.

Davant d’aquesta situació, l’equip de govern va plantejar-se intentar arribar a un acord amb els responsables d’ADIF abans de que executessin la sentència i, el resultat d’aquest acord és que el deute es pagarà els propers 4 anys “en espècies”. La primera part serà un solar de nova creació a Can Cabassa d’habitatge lliure per valor de 3,7 milions d’euros i, la segona part, que volien rebre-la en diners segons els negociadors santcugatencs, s’ha acordat que serà una dotació pressupostària en els anys 2015, 2016 i 2017 per construir una promoció d’habitatges que havien de destinar-se a lloguer social però que es vendran a un tercer per obtenir el pagament del deute.

El paper de l’oposició

Davant d’aquest escenari els grups de l’oposició es van mostrar bàsicament decebuts pel tracte rebut per part de l’equip de govern. La sentència del Tribunal Suprem és del mes de setembre i no en sabien res fins fa unes setmanes i, de la negociació per arreglar el problema tampoc. El PP, fins i tot, va parlar de que “potser podríem haver ajudat”. El portaveu del PSC, Ferran Villaseñor, va ser el més dur en la seva intervenció i, tot i no compartir tampoc la sentència del Suprem, va plantejar el fet que es fes una expropiació sabent que els valors cadastrals eren antiquats i que no es tractava d’una qüestió per portar al Síndic de Greuges, com ha proposat l’alcaldessa Mercè Conesa, sinó de canviar lleis que deixen en situacions delicades als municipis davant administracions superiors.

En el torn de rèplica el regidor d’urbanisme, que va ser molt explícit en la seva intervenció, acusant a l’administració central d’aprofitar-se de l’ajuntament de Sant Cugat per treure’n rèdits econòmics per “pagar excessos en inversions que no serveixen per res, només per interessos electoralistes que es pacten en la llotja del Bernabeu”, va retreure als grups de l’oposició que demanin informació només quan els interessa però que habitualment “els deixin sols en les decisions més importants de ciutat” i va avisar a ADIF que, “amb aquestes pràctiques ja veurem què passa quan necessitin terrenys però quedi clar que seguirem treballant per rescabalar-nos de la sentència”.

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×