Autor Cultura
19 desembre 2013 a 14:16

“El meu pare era un intel·lectual en majúscules”, diu Daniel Vázquez Sallés

2 Flares 2 Flares ×

Ahir es van commemorar 10 anys sense Manuel Vázquez Montalbán

Daniel Vázquez signant el llibre "Recuerdos sin retorno"

Foto cedida

Fa uns anys un grup de persones enyorades de l’intel·lectual, escriptor, periodista Manuel Vázquez Montalbán van decidir mantenir la memòria i “fomentar els valors als que va dedicar la seva vida i la seva obra mitjançant un seguit d’activitats al llarg de l’any: conferències, sopars – tertúlia i premis, entre d’altres”. Ahir aquesta entitat santcugatenca, el Memorial Manuel Vázquez Montalbán va organitzar un acte per commemorar els 10 anys sense el “Manolo” amb la presentació del llibre del seu fill, en Daniel Vázquez Sallés, “Recuerdos sin retorno”.

A la presentació, feta a la Casa de Cultura, per l’historiador i veí de la nostra ciutat, Borja de Riquer, aquest va reflexionar sobre el que molta gent, seguidora de l’escriptor, pensa davant fets que han passat en els darrers anys: “què diria en Manolo davant d’això? Què escriuria en la seva columna?”. I és que amb tot el seguit de situacions polítiques, econòmiques, esportives – els exemples que va oferir l’historiador van fer les delícies del públic, bombolla immobiliària, cas Urdangarín, sentència de l’Estatut, títols del Guardiola, Eurovegas, la “pregunta”…- de ben segur que Vázquez Montalbán no hagués deixat passar ni una. Va fer referència a la literatura que s’ha fet sobre l’escriptor tant a nivell de recopilació d’articles, com universitari i biogràfic però pel que fa al cas del llibre que es presentava del seu fill el va qualificar com “aquella sensació que a vegades ens passa d’explicar les coses que volíem dir-li a algú i que en el seu moment no li vam poder dir”.

El contingut del llibre són cartes sense resposta. 41 cartes de diferents nivells d’intimitat i temàtica que ens poden fer pensar que encara poden esser respostes però que malauradament són un monòleg. Es tracta d’un retrobament del propi autor, una crònica familiar, un exercici intel·lectual del que en el fons és un diàleg impossible, espontani però molt pensat. Es desprèn una enorme estimació pel pare sense nostàlgia. Segons el propi De Riquer “tenir un pare famós no és fàcil i més si és del mateix sector professional i pel Daniel ha estat una necessitat treure’s de sobre coses retingudes no se sap perquè, desacomplexada”. En definitiva, és una aproximació a la vida i obra del Manuel Vázquez Montalbán, incorporant nous elements de la seva vida.

En el llibre s’hi pot trobar una llista recomanada a Daniel pel seu pare, fets que han ocorregut en els darrers anys en política, reflexions sobre la premsa, llibres que avui són actualitat,… la intenció del llibre es recuperar l’autor desaparegut i ressituar-lo davant la quantitat de paradoxes actuals. “Ell no necessita assassinar el seu pare sinó presentar la imatge que té del seu pare”, va dir el presentador de l’acte, “hi ha clares imatges de complicitats i emotivitat en les cartes. L’art d’escriure cartes està desapareixent i això és un desastre. Per qui Manuel Vázquez Montalbán és un referent hauríem de demanar que el Daniel ens plantegi coses com aquestes d’aquí una temporada” va acabar dient Borja de Riquer.

En el seu torn, Daniel Vázquez Sallés va afirmar que “si hagués escrit cartes sensibles el meu pare s’hagués emprenyat”. Va explicar que el llibre està escrit a base de records, que el seu pare parlava poc però suficient, tenia la frase justa i el que deia et servia per tota la vida. Confessà que aquest llibre el va fer fa molt temps però que havia de fer el dol i que l’havia ajudat la sèrie “A 2 metros bajo tierra” per relacionar-se amb els morts i també l’editor Ramon Fernández Cuesta. Segons l’autor “són com 41 viatges, arranco explicant-li com està el món avui dia i li recomano que no torni, son records compartits amb ell, li comento coses que en la seva presència no em vaig atrevir a fer, com llibres que no m’agraden”. En el llibre utilitza el nom de Manuel per agafar distància, diu i comenta que ho fa primer com a fill que com a lector. Escriure el llibre, segons Daniel Vázquez, li va anar molt bé, “tenia molta complexitat, explicar un Manuel Vázquez Montalbán desconegut, el meu Manuel Vázquez Montalbán”. Es tracta d’un llibre, segons ell, molt sincer, amb noms i cognoms que si no hi fossin li prendrien el sentit al llibre, un llibre d’un home polièdric. Per acabar la seva intervenció, Daniel Vázquez Sallés va contextualitzar la seva vida respecte la del seu pare fent referència a la seva generació, la del 68, una generació que, segons ell, “va ser ser la primera que necessità moltes coses per passar-s’ho bé i que va haver d’escoltar un ministre socialista com els deia que els joves el que havien de fer era “forrar-se” i donant un missatge present: quan sento això que “què diria el Manolo si veiés el que està passant? Em ve un sentiment de tragèdia perquè deu voler dir que no hi ha referents intel·lectuals, ell ho era i amb majúscules, que marquin agenda i opinió entre les opcions d’esquerra del nostre país”.

2 Flares Twitter 2 Facebook 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 2 Flares ×