Autor Opinió
30 novembre 2013 a 22:52

Això és una declaració d’amor!

0 Flares 0 Flares ×
Xavier Boix

Xavier Boix

Ara fa més de 20 anys que per amor vaig deixar la meva estimada Terrassa per aterrar en aquesta ciutat, Sant Cugat. Allà hi tinc la meva família de sang que se’n diu. Els meus pares i les meves germanes hi segueixen vivint i hi tinc molts lligams, com és normal en aquell qui ha passat la seva infància i joventut en una ciutat, l’escola, l’adolescència, els primers petons, la primera feina, les primeres lluites sindicals, en el meu cas tant un com l’altre cas en la mateixa empresa, La Sirena. Una empresa aquesta que em va marcar molt, un projecte familiar que es va convertir en una ensenya de renom nacional, de la que en sentíem orgull una bon part dels qui hi treballàvem i en la que vam aprendre conjuntament a créixer, i amb això, les seves coses bones i les dolentes. Una empresa que mai parava d’innovar, d’inventar nous productes, que cuidava al màxim la qualitat i els seus clients… també els treballadors que van passar de ser una família a ser treballadors d’una gran empresa!. Me la vaig arribar a estimar molt, a la seva gent, als de dalt i als de baix.

Entremig es va creuar una santcugatenca que em va enamorar, que em va arrencar de Terrassa i em va transportar fins a aquesta ciutat. Un poble quan jo vaig arribar. Recordo que en aquells moments encara hi havia la riera al que ara és la Rambla del Celler!, uns 40 mil habitants, camps per tot arreu, olor a lilars quan baixaves del tren dels catalans, el “Cata” i la “Carbo”, molts records! I molt ben acollit per molta gent que encara avui són amics, dels de debò. I aquí he anat construint el meu projecte de vida en comú, una mica en “transhumància” pels barris de la ciutat. Ara al barri de l’estació, ara a la Ctra. De Cerdanyola, ara al barri de l’estació.

Dues coses m’han marcat molt. Una per tota la vida. Una per molts anys. La primera de forma compartida, la decisió més important que he pres mai, sort que no la vaig prendre en solitari! Ésser pare, compartir un fill – en el meu cas una filla -, us asseguro que és una experiència acollonant!. I si a sobre vius el període de “gestació” com el varem viure nosaltres donat que era una adopció ja és excepcional. Penso que és emocionant veure com creix una personeta al teu costat, com es fa gran, com ets responsable del que va fent, del que li passa, de que vagi agafant certes responsabilitats, de que es vagi equivocant,…en definitiva, d’anar acompanyant a algú a fer-se una persona, una ciutadana respectable.

L’altra és el meu pas per la vida pública. M’hi vaig ficar perquè sempre m’ha agradat ajudar als altres. Ho reconec. Ja des de petit m’agradava ser el delegat de la classe, em vaig ficar a la universitat en els merders de les vagues, vaig muntar el comitè d’empresa a la Sirena i aquí a Sant Cugat només arribar vaig contactar amb la gent d’ICV i si em descuido només entrar per la porta m’anomenen responsable d’alguna cosa. Però no! Vaig estar un temps aprenent de persones molt sàvies fins que vaig anar agafant responsabilitats. No explico res més perquè ja és conegut, salto per dir que els anys de servei a la ciutat m’han servit per conèixer els dèficit que tenen moltes organitzacions, entitats, associacions, clubs, d’ensenyar, compartir, el que fan. He estat testimoni privilegiat de realitats que molta gent desconeix, de bones i no tant bones, d’alegries i penes, d’oportunitats i d’amenaces.

És època de canvis, moltes coses no tornaran a ser com abans, ni falta què fa i ni ho haurien d’haver estat. Així estem, o no?. A mi m’ha tocat passar per tots els papers de l’auca. Només em faltava engegar un negoci, com es diu vulgarment. I aquí estem. Avui és el dia D i l’hora H. Estem aquí per servir-vos. Perquè les vostres emocions emocionin a la resta. No anem contra res sinó a favor de tothom. És època de cooperació i de teixir xarxa. Neix Sant Cugat Informa i espero les vostres aportacions.

0 Flares Twitter 0 Facebook 0 Google+ 0 LinkedIn 0 Pin It Share 0 Email -- 0 Flares ×